 |
DIUMENGE III D'ADVENT / Cicle C
Lectura primera So 3,14-18a
Per tu el Senyor s'ha transportat d'alegria
Lectura de la profecia de Sofonies
Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra't i celebra-ho de
tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et
condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor,
rei d'Israel, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran a
Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el
teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s'ha
transportat d'alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de
goig com en dies d'aplec».
Salm responsorial Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 6)
El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m'espanto.
D'ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
R. Aclama'l ple de goig
perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat.
Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.
«Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és excels». R.
Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquin per tota la terra.
Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat. R
Lectura segona Fl 4,4-7
El Senyor és a prop
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu
contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a
prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a
la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de
gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre,
guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
Al·leluia Is 61,1
L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.
Evangeli Lc 3,10-18
Què hem de fer també nosaltres?
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de
fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no
en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres».
Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns publicans que
li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?». Ell els contestà: «No
exigiu més del que està establert». Igualment uns guardes li
preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?». Ell els deia: «No forceu
ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de
la vostra soldada».
La gent, que vivia en l'expectació, sospitava si Joan no fora potser el
Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua,
però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni de
deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc.
Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l'entrarà al
seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s'apaga». Amb
aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona
nova.
