 |
SANTS MARTA, MARIA I LLÀTZER
Memòria
L'evangeli d'aquesta memòria és propi.
La lectura primera és de la fèria corresponent, dilluns de la setmana XVII durant l'any (II)
Lectura primera Jr 13,1-11
Aquest poble tindrà una fi semblant a la d'aquesta faixa,
que ja no és bona per a res
Lectura del llibre de Jeremies
El Senyor em digué: «Ves a comprar-te una faixa de lli i posa-te-la,
sense haver-la ni rentada». Jo, tal com el Senyor m'havia dit, em vaig
comprar aquesta faixa i me la vaig posar. El Senyor em tornà a fer
sentir la seva paraula i em digué: «Treu-te la faixa nova que vas
comprar, ves al riu Eufrat i enterra-la allà, dintre una escletxa de
roca». Jo hi vaig anar i la vaig colgar vora el riu, tal com el Senyor
m'havia manat. Al cap de molt temps el Senyor em digué: «Torna a
l'Eufrat i ves a recollir la faixa que et vaig manar d'enterrar-hi». Hi
vaig tornar, vaig desenterrar la faixa i la vaig trobar tan podrida que
no servia per a res.
Llavors, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Això
diu el Senyor: D'aquesta manera posaré fi a la gran arrogància de Judà i
de Jerusalem. Aquest mal poble, que no vol escoltar les meves paraules,
que té el cor obstinat i segueix d'altres déus, els dona culte i els
adora, tindrà una fi semblant a la d'aquesta faixa, que ja no és bona
per a res. Jo m'havia fet meva tota la casa d'Israel i de Judà, com la
faixa, que s'adapta estretament a la cintura del qui la porta, diu
l'oracle del Senyor. Jo volia que fos el meu poble, honra i bona fama
del meu nom, com un vestit de festa; però ells no m'han escoltat».
Salm responsorial Dt 32,18-19.20.21 (R.: 18a)
T'oblides de la Roca que et va fer néixer,
no fas cas de Déu que et va infantar.
En veure això el Senyor se'n va cansar,
disgustat dels seus fills i filles.
R. T'oblides de la Roca que et va fer néixer.
El Senyor pensava: «M'amagaré d'ells,
i veurem quina serà la seva fi;
perquè son una gent pervertida,
uns fills que no són de fiar». R.
«Ells m'han engelosit adorant falsos déus,
m'han disgustat venerant el no-res;
i també jo, per engelosir-los,
em valdré d'una nació que no es nació,
em valdré, per disgustar-los,
d'un poble que no té enteniment».
.
Al·leluia Jo 8,12
Diu el Senyor:
Jo soc la llum del món;
el qui em segueix tindrà la llum de la vida.
Evangeli Lc 10,38-42
Marta l'acollí. Maria ha escollit la millor part
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l'acollí una dona que es
deia Marta. Una germana d'ella que es deia Maria, asseguda als peus del
Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada
per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res
que la meva germana m'hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau,
que m'ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i
neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La
part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».
O bé:
Evangeli Jo 11,19-27
Joc crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.
Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà
a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu
germà no s'hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà
tot el que li demaneu».
Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que
ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo
soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin,
viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho
creus, això?».
Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món».
O bé:
Evangeli Jo 12,1-11
Marta servia, i un dels qui seien a taula era Llàtzer.
Maria ungí els peus de Jesús
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús anà a Betània, on vivia Llàtzer,
aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren
un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell, era
Llàtzer. Llavors Maria prengué una lliura de perfum preuadíssim de nard
autèntic, ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els cabells, i la
casa s'omplí de l'olor d'aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes
Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: «Per què no venien aquest
perfum per tres-cents denaris i ho donaven als pobres?» Això ho digué,
no perquè s'interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre; ell
guardava la caixa i prenia els diners que hi tiraven. Jesús li digué:
«Deixeu-la estar. Si de cas, que el guardi per al dia que m'hauran
d'amortallar. Sempre teniu pobres amb vosaltres, però a mi, no sempre em
tindreu».
Molta gent dels jueus van saber que Jesús era allà, i van anar-hi. No hi
anaven només per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia
ressuscitat d'entre els morts. Llavors els grans sacerdots es proposaren
de matar també Llàtzer, perquè molts, pel fet de Llàtzer, els
abandonaven a ells i creien en Jesús.
