Lectura primera Gn 22,1-19
Sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham». Ell respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «Pren, si et plau, Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, ves-te'n al país de Morià i allà, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust». Abraham es llevà de bon matí, guarní l'ase, prengué dos mossos i el seu fill Isaac, estellà la llenya per al foc de l'holocaust i es posà en camí cap a l'indret que Déu li havia dit. Al tercer dia Abraham alçà els ulls i veié de lluny l'indret. Llavors digué als mossos: «Quedeu-vos aquí amb l'ase; jo i el noi ens arribarem allà, i tornarem quan haurem adorat». Abraham carregà la llenya de l'holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, i ell portava el foc i el ganivet. I començaren tots dos a caminar. Isaac digué al seu pare: «Escolta, pare». Abraham respongué: «Què vols, fill meu?» Li diu Isaac: «Tenim el foc i la llenya per a l'holocaust, però, l'anyell on és?» Abraham li respon: «Déu mateix es proveirà d'anyell per a l'holocaust, fill meu». I continuaren caminant tots dos.
Arribats a l'indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l'altar, apilà la llenya, lligà el seu fill, Isaac, i el posà a l'altar, sobre la llenya. Llavors Abraham agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham». Ell li respongué: «Aquí em teniu». L'àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m'has refusat el teu fill únic». Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. A aquell indret, Abraham li donà el nom de «El-Senyor-es-proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya el Senyor es proveeix».
L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l'oracle del Senyor: "Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t'ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t'havia manat"». Després Abraham anà on eren els mossos, i se'n tornaren plegats a Beer-Sabé, on Abraham vivia.
Salm responsorial 114,1-2.3-4.5-6.8-9 (R.: 9)
Estimo de tot cor el Senyor:
el Senyor ha escoltat la meva súplica,
ha escoltat el meu clam
així que l'invocava.
R. Continuaré caminant entre els qui viuen,
a la presència del Senyor.
M'envoltaven els llaços de la mort,
tenia davant meu els seus paranys,
i dintre meu l'angoixa i el neguit.
Vaig invocar el nom del Senyor:
«Ah, Senyor, salveu-me la vida». R.
El Senyor és just i benigne,
el nostre Déu sap compadir.
El Senyor salvaguarda els senzills,
jo era feble i m'ha salvat. R.
Ha alliberat de la mort la meva vida,
els meus ulls, de negar-se en el plor,
els meus peus, de donar un pas en fals.
Continuaré caminant entre els qui viuen,
a la presència del Senyor. R.
Al·leluia 2C 5,19
Déu, en Crist,
reconciliava el món amb ell mateix,
i a nosaltres ens ha encomanat
el missatge de la reconciliació.
Evangeli Mt 9,1-8
La gent glorificava Déu, que ha donat als homes un poder tan inaudit
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús pujà en una barca, passà a l'altra riba, i anà a la seva ciutat, Cafarnaüm. Allà li portaren un paralític en una llitera. Jesús, en veure la fe que tenien, digué al paralític: «Confiança, fill: els teus pecats et queden perdonats». Uns mestres de la Llei pensaren: «Això és blasfem». Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué: «Per què us deixeu dur per pensaments dolents? Què és més fàcil, dir que els pecats li queden perdonats o dir-li que s'aixequi i camini? Doncs, ara sabreu que el Fill de l'home, aquí a la terra, té el poder de perdonar els pecats». I tot seguit diu al paralític: «Aixeca't, carrega't al coll la llitera i ves-te'n a casa». Ell s'aixecà i se n'anà a casa seva. La gent en veure-ho sentí un gran respecte i glorificava Déu, que ha donat als homes un poder tan inaudit.
