Lectura primera Sir 1,1-10
Abans que tot va ser creada la saviesa
Comença el llibre de Jesús, fill de Sira
Tota saviesa ve de Déu, el Senyor, i és amb ell des de sempre. Qui pot comptar els grans de sorra de les platges, les gotes de la pluja, els dies de l'eternitat? Qui és capaç de mesurar l'alçada del cel, l'amplada de la terra i l'aigua de l'oceà? Però la saviesa de Déu encara és més vasta. Abans que tot va ser creada la saviesa, el coneixement és anterior als temps més antics. A qui ha estat revelada l'arrel de la saviesa? Qui ha conegut els secrets de la intel·ligència? Un de sol, el més temible, Déu, que té el domini de tots els seus tresors. És ell qui la creà, se la mirà i la veié, la mesurà i la repartí, i va amarar-ne totes les seves obres i tots els vivents; la donà com li plagué, la prodigà a tots els qui creuen en ell.
Salm responsorial 92,1ab.1c-2.5 (R.: 1a)
El Senyor és rei, va vestit de majestat.
El Senyor va vestit i cenyit de poder.
R. El Senyor és rei, va vestit de majestat.
Manté ferm tot el món, incommovible.
El vostre soli es manté des del principi,
vós sou des de sempre. R.
El vostre pacte és irrevocable;
la santedat, Senyor,
escau a casa vostra al llarg de tots els temps. R.
Al·leluia 2Tm 1,10
Jesucrist, el nostre salvador,
ha desposseït la mort del poder que tenia
i, amb la Bona Nova de l'evangeli,
ha fet resplendir la llum de la vida.
Evangeli Mc 9,14-29
Ja crec, Senyor, però ajudeu-me a creure més
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya i quan anava a reunir-se amb els deixebles veié una gentada al voltant d'ells i uns mestres de la Llei que discutien. Sorpresos de veure'l arribar, la gent anà corrents a saludar-lo. Jesús els preguntà: «Què discutíeu amb ells?» Un home d'entre la gent li respongué: «Mestre, us he portat el meu fill posseït d'un esperit que no parla. Quan se n'apodera, sigui on sigui, el noi treu bromera per la boca, cruix de dents i es queda rígid. He demanat als vostres deixebles que l'hi traguessin, però no han pogut».
Jesús exclamà: «Gent descreguda! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré d'aguantar? Porteu-me el noi». L'hi portaren i, així que veié Jesús, l'esperit el sacsejà violentament, caigué a terra i es rebolcava traient bromera per la boca. Jesús preguntà al seu pare: «Des de quan li passa això?» Ell li digué: «Des de molt petit, i sovint ha intentat de matar-lo tirant-lo al foc o a l'aigua. Compadiu-vos de nosaltres i ajudeu-nos si hi podeu fer res!» Jesús li contestà: «Dius que us ajudi si puc? Tot és possible als qui creuen». El pare del noi exclamà: «Ja crec, però ajudeu-me a creure més». Jesús, veient que hi acudia més gent, reprengué l'esperit maligne amb aquestes paraules: «Esperit mut i sord, et mano que surtis d'aquest noi i que no hi tornis més». L'esperit sortí enmig de xiscles i de convulsions, i el noi quedà sense cap senyal de vida, tant que tothom deia que era mort. Però Jesús li donà la mà, l'aixecà i el noi es posà dret. Un cop a casa, els deixebles li preguntaven: «Com és que nosaltres no l'hem pogut treure?» Ell els digué: «Els d'aquesta mena només els podreu treure amb la pregària».
