Lectura primera 2M 6,18-31
Deixaré un exemple perquè estiguin disposats a morir noblement
per les lleis venerables i santes
Lectura del segon llibre dels Macabeus
En aquells dies, a un tal Eleazar, un dels principals mestres de la Llei, home d'edat avançada i de presència agradable, li obriren la boca i el forçaven a menjar carn de porc, que la Llei prohibia. Ell, que preferia una mort gloriosa a una vida deshonrada, la escopia, i avançava espontàniament a l'instrument de suplici, tal com escau a un home que està resolt a no tastar, ni per amor a la vida, res que no sigui permès.
Els oficials que presidien aquell sacrifici contrari a la Llei el coneixien feia molt de temps. Per això el prengueren a part i li proposaren que es fes portar carn que ell pogués menjar, que ell mateix se la preparés i que fingís menjar la carn dels sacrificis, tal com el rei ho havia manat. Fent això es podia salvar de la mort i beneficiar-se d'aquest favor que li feien per l'antiga amistat que els unia. Però Eleazar prengué una noble resolució, digna de la seva edat i de la seva vellesa, dels seus respectables cabells blancs i de l'excel·lent comportament que havia mantingut des de noi, però digna, encara més, de la Llei santa, donada per Déu. Respongué, doncs, immediatament com pertocava i els digué: «Prefereixo morir tot seguit. Fingir d'aquesta manera no seria propi de la meva edat: a canvi del poc temps de vida que guanyaria, molts dels joves, pensant-se que Eleazar, als seus noranta anys, s'ha passat a la religió dels estrangers, s'apartarien del bon camí per culpa meva, i la meva vellesa quedaria deshonrada. Per un moment jo m'escaparia del suplici dels homes, però ni viu ni mort no podria pas escapar-me de les mans del Totpoderós. Si ara dono coratjosament la vida, em mostraré digne de la vellesa i deixaré als joves un exemple perquè estiguin disposats a morir noblement per les lleis venerables i santes». Després de dir aquestes paraules, se n'anà tot seguit al lloc del suplici.
Els qui l'hi conduïen, tenint per una estupidesa el que acabava de dir, canviaren d'actitud, i tota la simpatia que abans sentien per ell es convertí en malícia. A punt ja de morir sota els cops dels assots, digué gemegant: «El Senyor, en el seu suprem coneixement, sap prou bé que, podent salvar-me de la mort, ara sofreixo en el cos els dolors terribles dels assots, però en el fons de l'ànima els sofreixo de gust per fidelitat a ell».
Així donà la seva vida. La seva mort deixà el record d'un home virtuós i l'exemple d'una noble generositat, no sols per als joves, sinó per a tot el poble.
Salm responsorial 3,2-3.4-5.6-7 (R.: 6b)
Quants n'hi ha, Senyor, que em persegueixen!
Són molts els qui s'aixequen contra meu.
Són molts els qui diuen de mi:
«No espereu pas que Déu el salvi».
R. El Senyor em sosté.
Senyor, vós sou l'escut que em protegeix,
als ulls de tots, vós sou la meva glòria.
Quan crido invocant el Senyor,
ell em respon des de la santa muntanya. R.
Me'n vaig al llit, i dormo en pau
fins que em desperto. El Senyor em sosté.
No em fa por la multitud
que acampa al meu voltant.
Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu. R.
Al·leluia 1Jo 4,10b
Déu ha estat el primer d'estimar-nos,
tant, que ha enviat el seu Fill
com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.
Evangeli Lc 19,1-10
El Fill de l'home ha vingut a buscar
i a salvar allò que s'havia perdut
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d'estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s'enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret, alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'he de quedar a casa teva». Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content.
Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s'hagués quedat a casa d'un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més». Jesús li digué: «Avui s'ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també es un fill d'Abraham. És que el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut».
