 |
DIUMENGE XXI DURANT L'ANY / Cicle B
Lectura primera Js 24,1-2a.15-17.18b
Volem adorar el Senyor, que és el nostre Déu
Lectura del llibre de Josuè
En aquells dies, Josuè reuní a Siquem totes les tribus d'Israel, i cridà
els ancians d'Israel, els seus caps, els seus jutges i els seus
magistrats. Es presentaren tots davant Déu, i Josuè digué a tot el
poble: «Si no us sembla bé de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui
quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a
la regió occidental de l'Eufrat o els déus dels amorreus, al país dels
quals viviu. Però jo i la meva família hem decidit d'adorar el Senyor».
El poble respongué: «Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar
altres déus. El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va fer pujar amb
els nostres pares de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge; ell obrà
davant els nostres ulls aquells grans senyals i ens guardà pertot arreu
on anàvem, enmig de totes les nacions que havíem de travessar. També
nosaltres, doncs, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre
Déu».
Salm responsorial 33,2-3.17 i 16.18-19.20-21.22-23 (R.: 9a)
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.
R. Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor.
El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.
Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
escolta quan criden auxili. R.
Així que criden, el Senyor els escolta
i els treu de tots els perills.
El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets. R.
Els justos sofreixen molts mals,
però el Senyor sempre els allibera;
vetlla per cada un dels seus ossos,
no els podrà trencar ningú. R.
La malícia duu el malvat a la mort,
els qui detesten el just expiaran la seva culpa.
El Senyor rescata de la mort els seus servents,
i no acusarà els qui es refugien en ell. R.
Lectura segona Ef 5,21-32
Això és un misteri molt gran: ho dic de Crist i de l'Església
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Que les
esposes se sotmetin als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor,
perquè el marit és cap de la seva esposa, igual que el Crist és cap i
salvador de l'Església, que és com el seu cos. Per tant, així com
l'Església se sotmet al Crist, les esposes s'han de sotmetre en tot als
marits.
I vosaltres, marits, estimeu les vostres esposes, tal com el Crist
estima l'Església. L'estima tant que s'ha entregat a la mort per ella,
per santificar-la: l'ha rentada amb el bany de l'aigua acompanyat de la
paraula, i així ha pogut cridar a la seva presència una Església
gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res de semblant, tota santa i
immaculada. Igualment els marits han d'estimar l'esposa com el seu propi
cos. El qui estima la seva esposa és com si s'estimés ell mateix. No hi
ha hagut mai ningú que no estimés el seu propi cos. Tothom l'alimenta i
el vesteix.
També el Crist es porta així amb la seva Església, perquè som membres
del seu cos. Per dir-ho amb paraules de l'Escriptura: «Per això l'home
deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i, des d'aquell
moment, ells dos formen una sola carn». És un misteri molt gran: ho dic
de Crist i de l'Església.
Al·leluia Jo 6,63b.68b
Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida,
vós teniu paraules de vida eterna.
Evangeli Jo 6,60-69
Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren:
«Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d'entendre'l?». Jesús
coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d'això, i els
digué: «Us escandalitza això que us he dit? Què direu si veieu que el
Fill de l'home puja on era abans? L'Esperit és el qui dona la vida. La
carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són
vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen». Des del
principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l'havia de trair.
Després afegí: «Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si
el Pare no li concedeix aquest do». Després d'aquell moment, molts dels
qui l'havien seguit fins aleshores l'abandonaren i ja no anaven més amb
ell. Jesús preguntà als dotze: «Vosaltres també em voleu deixar?». Simó
Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de
vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu».
