 |
MARTIRI DE SANT JOAN BAPTISTA
Memòria
L'evangeli d'aquesta memòria és propi.
La lectura primera és de la fèria corresponent, dijous de la setmana XXI durant l'any (II).
Déu us ha enriquit de tot do en Jesucrist
Comença la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Pau, que per voler de Déu ha estat cridat a ser apòstol de Jesucrist, i el seu germà Sòstenes, a la comunitat de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d'ells. Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de coneixement. El testimoni que doneu de Crist s'ha refermat tant en vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.
Salm responsorial 144,2-3.4-5.6-7 (R.: 1b)
Us beneiré, Déu meu, dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.
El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo,
que la seva grandesa no té límits.
R. Senyor, beneiré el vostre nom per sempre.
Una generació anuncia a l'altra
el que vós heu fet,
li fa la lloança de les vostres proeses.
Ens fan saber la glòria del Senyor,
i jo celebro els seus prodigis. R.
Ells ens parlen de gestes temibles,
i jo conto les grandeses del Senyor;
recorden que és immensa la seva bondat
i aclamen els seus favors. R.
Al·leluia Mt 5,10
Feliços els perseguits pel fet de ser justos:
el Regne del cel és per a ells.
Evangeli Mc 6,17-29
Vull que em donis ara mateix en una safata el cap de Joan Baptista
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Herodes havia fet agafar Joan i l'havia fet encadenar a
la presó per qüestió del seu casament amb Herodies, la dona del seu
germà, ja que Joan li retreia que no li era lícit de viure amb la dona
del seu germà. Herodies li tenia malícia i el volia fer matar, però no
podia, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i recte, sentia
per ell un gran respecte i el protegia, l'escoltava de bon grat i,
després de sentir-lo, quedava molt perplex.
Finalment, Herodies trobà l'ocasió. Herodes, el dia del seu natalici,
convidà els seus cortesans, els oficials de l'exèrcit i els principals
de Galilea. Durant el convit, entrà la filla d'Herodies a ballar, i
agradà tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:
«Demana'm el que vulguis, i t'ho donaré». I li jurà que li donaria el
que li demanés, ni que fos la meitat del seu regne. La noia sortí, i
preguntà a la seva mare: «Què puc demanar?» Ella li respongué: «El cap
de Joan Baptista». La noia entrà tot seguit, anà decidida cap al rei i
li demanà: «Vull que em donis ara mateix en una safata el cap de Joan
Baptista». El rei s'entristí molt, però pensant en el jurament que
havien sentit tots els convidats, no la volgué desatendre.
Tot seguit, doncs, envià un guarda amb l'ordre de portar el cap de Joan.
El guarda hi anà, el decapità allà mateix, a la presó, portà el cap en
una safata i el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare. Quan
ho saberen els deixebles de Joan, hi anaren, s'endugueren el cos, i el
posaren en un sepulcre.
