DIUMENGE XXIII DURANT L'ANY / Cicle B
Lectura primera Is 35,4-7a
Les orelles dels sords s'obriran i la llengua del mut cridarà de goig
Lectura del llibre d'Isaïes
Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el
vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell
mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i
les orelles dels sords s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i
la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat a
l'estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara
són estanys, el país de la set és ple de fonts d'aigua.
Salm responsorial 145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R.: 1)
El Senyor, que es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.
R. Lloa el Senyor, ànima meva.
O bé:
Al·leluia.
El Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts,
el Senyor estima els justos,
el Senyor guarda els forasters. R.
Manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.
Lectura segona Jm 2,1-5
No sabeu que Déu ha escollit els pobres per fer-los hereus del Regne?
Lectura de la carta de sant Jaume
Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor
gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les
persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i
amb un anell d'or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu
primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà
millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda't dret o seu aquí, als meus
peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen
amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: No sabeu que Déu
ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus
del Regne que ell ha promès als qui l'estimen?
Al·leluia Mt 4,23
Jesús predicava la Bona Nova del Regne,
i guaria en el poble tota malaltia.
Evangeli Mc 7,31-37
Fa que hi sentin els sords i que els muts parlin
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se
n'anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li
portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li
imposés les mans. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li posà
els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al
cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre't». A l'instant se li
obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament.
Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho
prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se'n sabien avenir. Deien:
«Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».