 |
DISSABTE DE LA SETMANA XXXIII DURANT L'ANY / II
Lectura primera Ap 11,4-12
Aquests dos profetes eren un turment constant
per als habitants de la terra
Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig sentir una veu que em deia: «Els meus dos testimonis són
les dues oliveres i els dos lampadaris que estan sempre a la presència
del Senyor de la terra. Si algú intenta fer-los mal, els surt de la boca
un foc que consumeix els seus enemics. Així mor tothom que intenta
fer-los mal. Aquests dos tenen poder de cloure el cel perquè no plogui
durant el temps que ells profetitzaran. Tenen poder també de convertir
l'aigua en sang i de castigar la terra amb tota mena de calamitats
sempre que voldran. Acabada la seva missió, la bèstia que pujarà de
l'abisme infernal els farà la guerra, els vencerà i els matarà, i els
cossos quedaran estesos a l'avinguda principal de la ciutat que,
simbòlicament, s'anomena Sodoma i Egipte, on va ser crucificat també el
seu Senyor. Durant tres dies i mig, gent de tots els pobles, tribus i
llengües veuran els seus cossos i no permetran que ningú els enterri.
Els habitants de la terra se n'alegraran i ho celebraran obsequiant-se
els uns als altres, perquè aquests dos profetes els eren un turment
constant».
Però, passats tres dies i mig, vaig veure que Déu els donava un alè de
vida i es posaven drets. Tots els qui els veien quedaren esglaiats.
Després una veu forta cridà des del cel que hi pugessin, i els seus
enemics els veieren com pujaven al cel en un núvol.
Salm responsorial 143,1.2.9-10 (R.: 1a)
Beneït sigui el Senyor, la meva roca,
que m'ensinistra els braços a la lluita
i les mans al combat.
R. Beneït sigui el Senyor, la meva roca.
És l'amor i la muralla
que em deslliura i em salva,
és l'escut que m'empara.
Ell sotmet el poble al meu govern. R.
Déu meu, us dedicaré un càntic nou,
acompanyaré amb les arpes el meu cant:
vós doneu als reis la victòria,
i salveu David, el vostre servent. R.
Al·leluia 2Tm 1,10
Jesucrist, el nostre salvador,
ha desposseït la mort del poder que tenia i,
amb la Bona Nova de l'evangeli,
ha fet resplendir la llum de la vida.
Evangeli Lc 20,27-40
Déu no és Déu de morts, sinó de vius
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen
que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta
qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor
sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar
descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer,
que era casat, morí sense fills. El segon, i el tercer, i així fins al
setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills.
Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de
quin dels set serà l'esposa? Perquè tots set s'hi havien casat».
Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen,
però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que
vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran
morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció, són igual que
els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar,
Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es
consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu
de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots
viuen».
Alguns dels mestres de la Llei li digueren: «Molt ben respost, mestre». I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.
