Lectura primera Gn 2,18-25
Déu presentà la dona a l'home. Tots dos formen una sola carn
Lectura de llibre del Gènesi
El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l'home estigués sol. Li faré qui l'ajudi i l'acompanyi». El Senyor-Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l'home, a veure quin nom els donaria: el nom que l'home donava a cada un dels animals era el seu nom. L'home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç d'ajudar-lo i de fer-li companyia.
Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home. L'home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l'esposa, perquè ha estat presa de l'espòs». Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i, des d'aquell moment, ells dos formen una sola carn. Tots dos, l'home i la dona, anaven nus, sense avergonyir-se'n.
Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: cf. 1a)
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
R. Feliços vosaltres, fidels del Senyor.
La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d'olivera
al voltant de la taula. R.
És així com els fidels del Senyor seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida
puguis veure prosperar Jerusalem. R.
Al·leluia Jm 1,21bc
Acolliu serenament la paraula plantada en vosaltres:
aquesta paraula té el poder de salvar-vos.
Evangeli Mc 7,24-30
Sota la taula, els cadells mengen les engrunes que els fills deixen caure
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús se n'anà al terme de Tir i de Sidó. S'allotjà en una casa i no volia que la gent ho sabés. Però no pogué passar desapercebut. Tot seguit en sentí parlar una dona que tenia una filla posseïda per un esperit maligne, i l'anà a trobar, es llançà als seus peus i li pregava que tragués de la seva filla el dimoni. La dona no era jueva sinó sirofenícia. Jesús li deia: «Deixa que mengin primer els fills: no estaria bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells». Ella li respongué: «És veritat, Senyor, però també els cadells, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure». Jesús li digué: «Tens raó: ves, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla». Ella se n'anà a casa seva i trobà la noia al llit, sense el dimoni.
