Lectura primera Nm 20,1-13
En sortí aigua abundant
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, tota la comunitat del poble d'Israel arribà al desert de Sin i s'estacionaren a Cadés. Allà morí Maria i va ser-hi enterrada. Com que no hi havia aigua, el poble, reunit davant Moisès i Aharon, acusava Moisès i li deia: «Tant de bo que també nosaltres haguéssim mort quan van morir a la presència del Senyor els nostres germans! Per què heu portat la comunitat del Senyor en aquest desert, on morirem tant nosaltres com el nostre bestiar? Per què ens vau treure d'Egipte, si ens havíeu de portar en un indret tan dolent com aquest? No és terra de sembrats, ni de figueres, ni de vinyes, ni de magraners. No hi ha ni aigua per a beure».
Moisès i Aharon deixaren la comunitat reunida, anaren a l'entrada de la tenda de l'aplec i es prosternaren amb el front fins a terra. [*] Llavors aparegué la glòria del Senyor, i el Senyor digué a Moisès: «Pren la vara i, juntament amb Aharon, el teu germà, reuneix tota la comunitat del poble. Després digueu a la roca que doni aigua. Així faràs sortir aigua de la roca per a tota la comunitat del poble, perquè beguin ells i el seu bestiar». Moisès, complint el que el Senyor li manava, prengué la vara guardada a la presència del Senyor. Després, ell i Aharon reuniren tota la comunitat davant la roca, i Moisès digué: «Escolteu, gent rebel! Us farem sortir aigua d'aquesta roca?» Moisès aixecà el braç, donà dos cops a la roca amb la seva vara, i en sortí aigua abundant. Tota la comunitat del poble i el seu bestiar pogué satisfer la set. Però el Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Vosaltres no em crèieu capaç d'honorar la meva santedat en presència del poble d'Israel: per això no fareu entrar la comunitat d'aquest poble al país que jo els he donat». Aquesta font és l'aigua de Meribà, on els israelites acusaren el Senyor, i ell honorà la seva santedat.
[*] L’antiga Vulgata, a partir del segle X, segurament per una interpolació feta per un copista en un còdex de la Bíblia, hi afegeix aquesta pregària de Moisès i Aharon, que trobem en alguns leccionaris catalans: «...es prosternaren amb el front fins a terra, i digueren: “Senyor, Déu nostre, escolteu el clam d’aquest poble, obriu el vostre tresor i doneu-los una font d’aigua viva, que els calmi la set i no es queixin més.”»
Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)
[*] L’antiga Vulgata, a partir del segle X, segurament per una interpolació feta per un copista en un còdex de la Bíblia, hi afegeix aquesta pregària de Moisès i Aharon, que trobem en alguns leccionaris catalans: «...es prosternaren amb el front fins a terra, i digueren: “Senyor, Déu nostre, escolteu el clam d’aquest poble, obriu el vostre tresor i doneu-los una font d’aigua viva, que els calmi la set i no es queixin més.”»
Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.
R. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor:
«No enduriu els vostres cors».
Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor,
que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.
Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres». R.
Al·leluia Mt 16,18
Tu ets Pere.
Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església,
i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir.
Evangeli Mt 16,13-23
Tu ets Pere. Et donaré les claus del Regne del cel
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l'home? Qui diuen que és?» Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista, altres, que és Elies, altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc?» Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel». Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.
Des d'aquell moment començà a deixar entendre als deixebles que havia d'anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes».
