Lectura primera Ga 1,6-12
La Bona Nova que us vaig anunciar,
no l'he rebuda de cap home;
l'he rebuda per una revelació de Jesucrist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, em sorprèn que us aparteu tan aviat de Déu, que us va cridar per la gràcia de Crist, i seguiu un altre evangeli. No és que sigui realment un altre evangeli; són alguns que us pertorben i volen trastornar l'evangeli de Crist. Doncs, bé, si algú us anuncia un evangeli diferent del que us vam anunciar, ni que fóssim nosaltres mateixos o un àngel del cel, que sigui proscrit. Ja us ho havia dit abans, i ara ho repeteixo. Si algú us anunciava un evangeli diferent del que vau acollir, que sigui proscrit.
Què hi dieu ara? Vull guanyar-me el favor dels homes o el de Déu? Direu que busco ser ben vist pels homes? Si encara fos ben vist pels homes, senyal que no soc servent de Crist. Germans, vull que ho sapigueu: la Bona Nova que us vaig anunciar no ve dels homes, perquè no l'heu rebuda de cap home ni l'he apresa de ningú: l'he rebuda per una revelació de Jesucrist.
Salm responsorial 110,1-2.7-8.9 i 10c (R.: 5a)
De tot cor enalteixo el Senyor,
amb els justos davant de tot el poble.
Les obres del Senyor són grans,
qui les contempla les estima.
R. El Senyor es recorda per sempre del seu pacte.
O bé:
Al·leluia.
La seva acció és irrevocable i és justa,
les seves decisions són perpètues
i assegurades per sempre més;
ell les compleix fidelment i amb rectitud. R.
Disposà de redimir el seu poble,
deixà establert un pacte per sempre.
El seu nom és sagrat i venerable.
La lloança del Senyor dura per sempre. R.
Al·leluia Jo 13,34
Us dono un manament nou,
diu el Senyor:
Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.
Evangeli Lc 10,25-37
Per a mi, qui són aquests altres?
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús, s'alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l'herència de la vida eterna?» Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?» Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs».
Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?» Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié, se'n compadí, s'hi acostà, li embenà les ferides, després d'amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se n'ocupà. L'endemà, quan se n'anava, donà dos denaris a l'hostaler dient-li: "Ocupa't d'ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més". Quin d'aquests tres et sembla que va veure l'altre que hem d'estimar en l'home que havia caigut en mans de lladres?» Ell respongué: «El qui es va compadir d'ell». Jesús li digué: «Doncs tu fes igual».