Lectura primera Ga 3,7-14
És per la fe que tots els pobles
són beneïts amb Abraham, el creient
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, sapigueu que els fills d'Abraham, ho són per la fe. L'Escriptura preveia que Déu faria justos per la fe els pobles no jueus; per això anuncià a Abraham la Bona Nova que per ell «serien beneïts tots els pobles». I és per la fe, que són beneïts amb Abraham, el creient. Perquè als qui es refien de la pràctica de la Llei, més aviat els amenaça una maledicció, ja que l'Escriptura diu: «Maleïts els qui no compleixen tot el que hi ha escrit en aquesta Llei». Ara bé, per la Llei ningú no és just davant Déu, perquè, segons l'Escriptura, «viurà el qui és just perquè ha cregut», en canvi la Llei no és qüestió de fe, sinó de complir-la, ja que, segons l'Escriptura, «viuran els qui la compleixen».
Crist, per rescatar-nos d'aquella maledicció de la Llei, va acceptar per nosaltres una maledicció, tal com diu l'Escriptura: «Tot home penjat en un patíbul és un maleït». Així la benedicció d'Abraham, destinada a tots els pobles, s'ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l'Esperit que Déu havia promès.
Salm responsorial 110,1-2.3-4.5-6 (R.: 5b)
De tot cor enalteixo el Senyor,
amb els justos davant de tot el poble.
Les obres del Senyor són grans,
qui les contempla les estima.
R. El Senyor es recorda per sempre del seu pacte.
O bé:
Al·leluia.
O bé:
Al·leluia.
La seva gesta és gloriosa i esplèndida,
es manté per sempre la seva bondat.
El Senyor, benigne i entranyable,
instituí un memorial dels seus prodigis. R.
Recordant-se per sempre del seu pacte,
donà un aliment als qui el veneren.
Demostrà la força del seu braç,
repartint al seu poble la terra dels nadius. R.
Al·leluia Jo 12,31b.32
Ara el sobirà d'aquest món serà expulsat,
diu el Senyor;
i jo, quan seré enlairat damunt la terra,
atrauré tothom cap a mi.
Evangeli Lc 11,15-26
Si jo trec els dimonis pel poder de Déu,
és que el Regne de Déu ja és aquí amb vosaltres
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, després que Jesús hagué tret un dimoni, alguns de la gent deien: «Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el rei dels dimonis».
D'altres, li demanaven que demostrés, amb un senyal del cel, que venia de Déu.
Jesús, coneixent el que pensaven, els digué: «Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s'ensorrarà. Igualment si el Regne de Satanàs s'ha dividit en faccions, com podrà durar? Si jo, doncs, treia els dimonis pel poder de Beelzebul, tal com vosaltres esteu dient, els vostres fills, amb quin poder els traurien? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Però si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que el Regne de Déu ja és aquí amb vosaltres. Mentre un guerrer valent i ben armat guarda el recinte de casa seva, tots els seus béns estan segurs. Però si l'ataca un altre de més valent, un cop l'ha derrotat, li pren tot l'armament que el feia invencible, i en reparteix les despulles. Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m'ajuden a recollir escampen. L'esperit maligne, quan surt d'un home, vaga pels ermots, buscant lloc de repòs. Veient que no en troba, es diu a si mateix: "Me'n tornaré a la casa d'on vaig sortir". Quan hi arriba, la troba endreçada i escombrada. Aleshores se'n va a buscar uns altres esperits pitjors que ell, entren en aquell home i s'hi queden. Al final, l'estat d'aquell home és pitjor que abans».
