OCTAVA DE PASQUA

DILLUNS DINS L'OCTAVA DE PASQUA



Lectura primera Fets 2,14.22b-33
Aquest Jesús, Déu l'ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis
Lectura dels Fets dels Apòstols
El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou.
Doncs bé: d'acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. Però Déu l'ha ressuscitat i l'ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera no podia retenir-lo captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia: "Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu que es corrompi el qui us estima. M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència".
Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser enterrat en un sepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron un dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que "Déu no l'havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos". Aquest Jesús, doncs, Déu l'ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l'ha glorificat, ha rebut del Pare l'Esperit Sant com estava promès, i l'ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu».

Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 1)
Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós
no em fa feliç».
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m'heu triat la possessió.

R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.

O bé:
Al·leluia.

Beneït sigui el Senyor, que em dona seny.
Fins a les nits m'amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta mai no cauré. R.

El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva vida
enmig dels morts,
ni deixareu caure a la fossa
el qui us estima. R.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre. R.

Al·leluia Salm 117,24
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Mt 28,8-15
Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, les dones, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren corrents del sepulcre per anunciar-ho als deixebles. Jesús els sortí al pas i les saludà dient-los: «Déu vos guard». Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i l'adoraren. Jesús els digué: «No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran».
Mentre elles se n'anaven, alguns de la guàrdia havien arribat a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia succeït. Ells, després de parlar-ne en consell amb els notables, compraren els soldats amb una bona propina i els digueren: «Feu córrer que, de nit, mentre dormíeu, van venir els seus partidaris i van robar el cos. Si el governador ho arribava a saber, ja ens encarregarem de convèncer-lo que us deixi tranquils». Els soldats es quedaren els diners i compliren les consignes rebudes. I entre els jueus encara corre aquesta versió dels fets.