Lectura primera Ex 40,16-21.34-38
El núvol cobrí la tenda de l'aplec sagrat,
i el tabernacle quedà ple de la glòria del Senyor
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès va fer tot el que el Senyor li havia ordenat. Van inaugurar el tabernacle el dia u del primer mes de l'any segon. Moisès posà els sòcols, les posts, els travessers i les columnes, estengué l'envelat sobre el tabernacle i el cobrí amb les pells, tal com el Senyor li havia ordenat. Després posà dintre l'arca les tauletes de l'aliança, col·locà les barres de l'arca per portar-la, la tapà per sobre amb la coberta d'or, la introduí en el tabernacle, posà la cortina, i l'arca de l'aliança quedà amagada darrere la cortina, tal com el Senyor li havia manat.
El núvol cobrí la tenda de l'aplec sagrat, i el tabernacle quedà ple de la glòria del Senyor. Moisès ja no pogué entrar a la tenda, perquè el núvol s'hi havia posat al damunt, i el tabernacle era ple de la glòria del Senyor. A cada etapa del seu camí, quan el núvol de sobre el tabernacle pujava cel amunt, els israelites es posaven en marxa. No es movien fins el dia que el núvol pujava cel amunt. El núvol del Senyor feia ombra sobre el tabernacle durant el dia, i durant la nit, en el núvol hi havia foc. Tots els israelites el veien mentre va durar la seva marxa pel desert.
Salm responsorial 83,3.4.5-6.11 (R.: 2)
Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor.
Ple de goig, i amb tot el cor,
aclamo el Déu que m'és vida.
R. Que n'és, d'amable, el vostre temple,
Senyor de l'univers!
Fins l'ocell hi ha trobat casa,
l'oreneta s'hi fa un niu
on posar la fillada,
prop dels vostres altars,
Senyor de l'univers,
rei meu i Déu meu. R.
Feliç el qui viu a casa vostra
lloant-vos cada dia.
Feliços els qui s'acullen als vostres murs:
emprenen amb amor el camí. R.
M'estimo més un dia als vostres atris
que mil a casa meva;
quedar-me al portal de la casa del meu Déu,
més que viure amb els injustos. R.
Al·leluia Cf. Fets 16,14b
Obriu, Senyor, el nostre cor
perquè escoltem atentament
les paraules del vostre Fill.
Evangeli Mt 13,47-53
Recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l'aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s'asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d'entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Ho heu entès tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès». Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues». Quan Jesús acabà de dir aquestes paràboles, se n'anà d'allà.
