Lectura primera Sa 1,1-7
La saviesa és un esperit que estima els homes.
L'esperit del Senyor omple tota la terra
Comença el llibre de la Saviesa
Vosaltres que governeu la terra, estimeu el bé, tingueu del Senyor una idea justa i busqueu-lo amb cor sincer, perquè el troben els qui no se'n malfien, es fa conèixer als qui no dubten d'ell. Els càlculs astuts separen de Déu, que confon amb el seu poder l'insensat que el posa a prova. La saviesa no entra en cap ànima intrigant, ni habita en cap cos esclau del pecat. El sant esperit de saviesa no vol saber res dels qui enganyen; els raonaments insensats el fan fugir, l'avergonyeix tota mena de mentida. La saviesa és un esperit que estima els homes i mai no disculpa les murmuracions del malparlat: Déu, testimoni del seu interior, veu de veritat tot el que pensa i sent el que diuen els seus llavis. L'esperit del Senyor omple tota la terra; ell té l'univers a les mans i entén el llenguatge.
Salm responsorial 138,1-3.4-6.7-8.9-10 (R.: 24b)
Heu penetrat els meus secrets, Senyor,
i em coneixeu,
vós veieu quan m'assec o quan m'aixeco,
descobriu de lluny estant els meus propòsits,
sabeu bé si camino o si reposo,
us són coneguts tots els meus passos.
R. Senyor, guieu-me per camins eterns.
Encara no tinc als llavis la paraula,
que vós, Senyor, ja la veieu pronunciada.
M'estrenyeu a banda i banda,
teniu damunt meu la vostra mà.
És admirable com ho sabeu tot;
és tan admirable que no ho puc entendre. R.
On aniria que el vostre esperit no hi fos present?
On fugiria que jo no estigués davant vostre?
Si pujava dalt del cel, vós hi sou,
si m'ajeia als inferns, us hi trobo. R.
Provaré de prendre les ales de l'aurora
per anar a viure a l'altre extrem del mar?
També allà m'hi portarien les mans vostres,
també allà m'hi vindrien a buscar. R.
Al·leluia Fl 2,15d.16a
Vosaltres que porteu la paraula de vida
resplendiu com estrelles en un cel de nit.
Evangeli Lc 17,1-6
Si set vegades al dia et demana perdó, perdona'l sempre
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Sempre hi haurà algú que farà caure els altres, però ai d'aquell que ho fa! Valdria més que el llancessin al mar amb una mola lligada al coll, abans que desencaminés un d'aquests petits. Estigueu alerta! Si el teu germà peca, reprèn-lo, i si se'n penedeix, perdona'l. Si peca contra tu set vegades al dia i set vegades et demana perdó, perdona'l sempre».
Aleshores els apòstols digueren: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mar", us obeiria».
