Lectura primera Sa 2,23-3,9
Als ulls dels insensats semblava que morissin,
però ells han trobat la pau
Lectura del llibre de la Saviesa
Déu no creà l'home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però l'enveja del diable va introduir la mort al món, i els partidaris d'ell són els qui en fan l'experiència.
Però les ànimes dels justos estan en mans de Déu, i cap turment no les podrà tocar. Als ulls dels insensats semblava que morissin, la seva partença era tinguda per un mal, el seu traspàs, aparentment, era un desastre. Però ells han trobat la pau. Els homes veien només les penes que sofrien, i ells, en canvi, tenien l'esperança segura de la immortalitat. Després de corregir-los amb moderació, Déu els donarà una felicitat immensa, perquè els ha posat a prova i ha trobat que eren dignes d'ell. Els ha depurat com l'or al gresol i els ha acceptat com una víctima oferta sencera sobre l'altar. Quan el Senyor vindrà a visitar-los, s'alçaran com una flama, com les guspires que incendien el rostoll; governaran nacions i dominaran pobles, i el Senyor regnarà entre ells per sempre. Els qui tenien posada en ell la confiança comprendran la veritat, i els qui l'han estimat fidelment estaran amb ell, perquè dona als seus sants el favor i la gràcia, i vindrà a visitar els seus elegits.
Salm responsorial 33,2-3.16-17.18-19 (R.: 2a)
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.
R. Beneiré el Senyor en tot moment.
El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.
Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
escolta quan criden auxili. R.
Així que criden, el Senyor els escolta
i els treu de tots els perills.
El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets. R.
Al·leluia Jo 14,23
Qui m'estima farà cas de les meves paraules;
el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell.
Evangeli Lc 17,7-10
Som servents sense cap mèrit:
no hem fet altra cosa que complir el nostre deure
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor digué: «Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l'esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: "Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure"».
