Lectura primera Dt 31,1-8
Josuè, sigues valent i decidit,
perquè tu faràs entrar aquest poble al país
Lectura del llibre del Deuteronomi
Moisès anà a trobar tot el poble d'Israel i li digué: «Ja tinc cent vint anys: ja no puc anar i venir, i a més el Senyor m'ha dit que no passaria a l'altra banda del Jordà. Però el Senyor, el teu Déu, passarà igualment al teu davant i anorrearà tots aquests pobles perquè puguis posseir els seus béns. Josuè et guiarà, tal com ha dit el Senyor. El Senyor destruirà aquests pobles com ha destruït Sehon i Og, reis dels amorreus, amb els seus territoris. El Senyor els farà caure a les vostres mans: tracteu-los sens falta com us vaig manar. Sigueu valents i decidits, no tingueu por, no us acovardiu: el Senyor, el teu Déu, t'acompanyarà; no et deixarà, no t'abandonarà».
Després Moisès cridà Josuè i li digué en presència de tot el poble d'Israel: «Sigues valent i decidit, perquè tu faràs entrar aquest poble al país que el Senyor jurà que donaria als seus pares. Tu els en faràs prendre possessió. El Senyor et guiarà i t'acompanyarà; no et deixarà ni t'abandonarà: no tinguis por, no t'acovardeixis».
Salm responsorial Dt 32,3-4a.7.8.9 i 12 (R.: 9a)
Doneu glòria al vostre Déu,
que ara proclamo el nom del Senyor:
«Ell és la Roca».
El seu obrar és irreprensible.
R. El Senyor es reservà el seu poble
com a pròpia heretat.
Recorda't dels temps antics,
ves pensant en cada generació,
pregunta al teu pare, i t'ho dirà,
fes-t'ho contar pels ancians. R.
Quan l'Altíssim donava un país a cada poble,
i separava els uns dels altres els fills d'Adam,
establint les fronteres de cada nació
segons el nombre dels fills de Déu. R.
El Senyor es reservà el seu poble,
els fills de Jacob, com a pròpia heretat.
El Senyor tot sol els guiava,
no l'ajudaven déus estrangers. R.
Al·leluia Mt 11,29ab
Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus,
que jo soc benèvol i humil de cor.
Evangeli Mt 18,1-5.10.12-14
Sobretot no menyspreeu cap d'aquests petits
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En una ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús: «Qui és el més important en el Regne del cel?» Jesús cridà un nen, el posà al mig i digué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel. Així, doncs, els qui es fan petits com aquest nen són els més importants en el Regne del cel. I els qui acullen un nen així en el meu nom m'acullen a mi. Sobretot no menyspreeu cap d'aquests petits: us asseguro que els seus àngels veuen cara a cara el meu Pare en el cel.
Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se n'esgarria una, no deixa les noranta-nou per la muntanya i va a buscar l'esgarriada? Us dic amb tota veritat que, si la troba, tindrà més alegria per aquesta que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat. Igualment el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un sol d'aquests, per petit que sigui».
