![]() |
DIUMENGE XXVII DURANT L'ANY / Cicle A
Lectura primera Is 5,1-7
La vinya del Senyor de l'univers és el poble d'Israel
Lectura del llibre d'Isaïes
Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l'enamorat a la seva vinya.
El meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen. La cavà, la netejà
de pedres, hi plantà els millors ceps, construí al mig una torre de
guàrdia i hi va fer un cup tallat a la roca. Esperava que li donaria bon
raïm, però li donava raïms agres. I ara, si us plau, habitants de
Jerusalem i homes de Judà, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què
podia fer per ella que no ho hagi fet? Per què em dona raïms agres quan
jo n'esperava bon raïm? Doncs ara us diré què penso fer a la meva vinya:
li trauré la tanca, i que els ramats la brostegin, enderrocaré el seu
clos, i que el bestiar la trepitgi. La deixaré abandonada. No la podaran
ni la cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols que
no hi deixin caure la pluja.
La vinya del Senyor de l'univers és el poble d'Israel, i els homes de
Judà són els ceps que ell havia preferit. N'esperava justícia, però no
hi veu sinó injustícies; n'esperava bondat, però hi sent el clam dels
oprimits.
Salm responsorial 79,9 i 12.13-14.15-16.19-20 (R.: Is 5,7a)
Un cep vau portar d'Egipte,
per plantar-lo, traguéreu els nadius.
Els seus brots van créixer fins al mar,
els seus plançons, fins al Gran Riu.
R. La vinya del Senyor és el poble d'Israel.
Com és que heu derrocat la seva tanca,
perquè l'esfulli qualsevol vianant?
Hi entren els senglars a devastar-la
i els animals salvatges hi pasturen. R.
Déu de l'univers,
gireu des del cel els vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya,
que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta. R.
No ens apartarem mai més de vós;
guardeu-nos vós la vida
perquè invoquem el vostre nom.
Senyor, Déu de l'univers, renoveu-nos,
feu-nos veure la claror de la vostra mirada
i serem salvats. R.
Lectura segona Fl 4,6-9
Practiqueu això i el Déu de la pau serà amb vosaltres
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a
la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de
gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre,
guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat,
respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne
d'elogi. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut,
que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
Al·leluia Jo 15,16
Soc jo qui us he escollit del món
per confiar-vos la missió
d'anar pertot arreu i donar fruit,
i el vostre fruit perdurarà.
Evangeli Mt 21,33-43
Passarà la vinya a uns altres
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del
poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la
voltà d'una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi
deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n'anà del país. Quan
s'acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne
els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar;
a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell
envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual.
Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el
respectarien. Però ells, en veure'l, es digueren: Aquest és l'hereu:
matem-lo i ens quedarem l'heretat. I l'agafaren, el van treure fora de
la vinya i el van matar. Quan torni l'amo de la vinya, què farà amb
aquells vinyaters?». Li responen: «Farà matar aquells mals homes i
passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la
verema». Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La
pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el
Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen? Per això us dic
que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà
fructificar».
