 |
DISSABTE DE LA SETMANA V DE QUARESMA
Lectura primera Ez 37,21-28
En faré un sol poble
Lectura de la profecia d'Ezequiel
Això
diu el Senyor Déu: «Jo prendré el poble d'Israel dispersat enmig
d'altres pobles, els aplegaré de tot arreu i els faré venir a la seva
terra. I quan seran al meu país, a les muntanyes d'Israel, en faré un
sol poble i tindran un sol rei. No formaran ja dos pobles i dos
reialmes. No tornaran a contaminar-se amb el seus ídols detestables i
amb les seves infidelitats. Els alliberaré del seu pecat d'apostasia,
els purificaré, i seran el meu poble i jo seré el seu Déu.
El
meu servent David serà el seu rei, tots tindran un sol pastor i seguiran
els meus preceptes, guardaran els meus decrets i els compliran.
Habitaran el país que vaig donar a Jacob, el meu servent, on els seus
pares havien habitat; hi habitaran ells, els seus fills i els fills dels
seus fills, i el meu servent David serà per sempre el seu sobirà. Faré
amb ells una aliança de pau, que durarà sempre. Els multiplicaré i
posaré per sempre entre ells el meu santuari; tindré enmig d'ells el meu
tabernacle, jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Quan hauré
posat per sempre el meu santuari entre ells, tots els pobles estrangers
sabran que jo, el Senyor, santifico el poble d'Israel».
Salm responsorial Jr 31,10.11-12ab.13 (R.: 10d)
Escolteu, estrangers, una paraula del Senyor,
anuncieu-la lluny, a les illes:
«El qui havia dispersat Israel l'aplegarà,
i el guardarà com un pastor el seu ramat».
R. El Senyor ens guardarà,
com un pastor guarda el seu ramat.
El Senyor ha redimit Israel,
l'allibera de les mans dels més forts.
Vindran a les altures de Sió cridant de goig,
sota la llum de l'abundor del Senyor. R.
Dansaran d'alegria les noies
i estaran contents joves i vells;
«canviaré el dol en dies de festa,
els consolaré de les penes i els alegraré». R.
Vers abans de l'evangeli Ez 18,31
Llenceu lluny de vosaltres totes les infidelitats
que us aparten de mi, diu el Senyor,
i feu-vos un cor nou i un esperit nou.
Evangeli Jo 11,45-56
Jesús havia d'aplegar tots els fills de Déu dispersos
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En
aquell temps, molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i
veieren el que va fer Jesús cregueren en ell. Però alguns anaren a
contar als fariseus el que Jesús havia fet. Els grans sacerdots i els
fariseus convocaren el consell del sanedrí i preguntaven: «Què podríem
fer? Aquest home fa massa miracles. Si el deixem estar, tothom creurà en
ell, i vindran els romans a destruir el lloc sant i tot el nostre
poble». Un d'ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els
digué: «No hi enteneu res, vosaltres. No se us acut que val més que mori
un sol home per tots, abans que no desaparegui tot el nostre poble!»
Això Caifàs no ho deia pel seu compte: com que aquell any era gran
sacerdot, profetitzava que Jesús havia de morir pel poble. De fet, Jesús
havia de morir pel seu poble i també per aplegar tots junts els fills
de Déu dispersos. Per això aquell dia acordaren que el matarien.
Des
d'aleshores Jesús ja no es deixava veure públicament a Jerusalem; se
n'anà a una regió vora el desert, al poble d'Efraïm, i s'hi estava amb
els seus deixebles. S'acostava la Pasqua dels jueus, i molts del país
pujaven a Jerusalem ja abans de la Pasqua, per poder-la celebrar en
l'estat de puresa que la Llei exigia. Miraven si Jesús havia vingut i,
tot conversant en el recinte del temple, es preguntaven entre ells: «Què
us en sembla? Oi que no vindrà a la festa?»
