13 de novembre: LA DEDICACIÓ DE LA BASÍLICA DE POBLET / Solemnitat


Lectura primera 2Cr 5,6-10.13-6,2
Jo us he construït un lloc on podreu residir per sempre
Lectura del segon llibre de les Cròniques
En aquells dies, el rei Salomó i tot el poble d'Israel que s'havia reunit amb ell davant l'arca, immolaven una infinitat de moltons i vedells. Els sacerdots portaren l'arca de l'aliança del Senyor a la cambra interior del santuari, al lloc santíssim, sota les ales dels querubins. Els querubins tenien les ales esteses sobre el lloc de l'arca, com fent ombra sobre l'arca i sobre les seves barres. Les puntes de les barres que servien per dur l'arca, llargues com eren, sortien a l'entrada de la cambra interior, però no les veien els qui eren defora. Dins l'arca hi havia només les dues taules de la Llei que Moisès va posar-hi a l'Horeb, quan el Senyor va fer aliança amb el poble d'Israel després de sortir d'Egipte. Les trompetes i els cantors unien les seves veus per lloar el Senyor i per enaltir-lo. Cantaven al so de les trompetes, dels címbals i dels altres instruments, i lloaven el Senyor: «Que n'és, de bo, el Senyor; perdura eternament el seu amor». I el núvol de la glòria del Senyor omplí el temple. Els sacerdots no podien acostar-s'hi per complir el seu servei, perquè la glòria del Senyor omplia la casa de Déu. Llavors Salomó digué: «Senyor, vós voleu fer-vos present en el núvol: jo us he construït un palau per habitar-hi, un lloc on podreu residir per sempre».

Salm responsorial 83,3.4.5 i 10.11 (R.: 2; o bé: Ap 21,3b)
Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor.
Ple de goig i amb tot el cor,
aclamo el Déu que m'és vida.

R. Que n'és, d'amable, el vostre temple,
Senyor de l'univers.

O bé:
R. Aquest és el tabernacle
on Déu es trobarà amb els homes.

Fins l'ocell hi ha trobat casa,
l'oreneta s'hi fa un niu on posar la fillada,
prop dels vostres altars,
Senyor de l'univers, rei meu i Déu meu. R.

Feliç el qui viu a casa vostra
lloant-vos cada dia.
Déu nostre, mireu amb amor el vostre Ungit,
fixeu-vos en el rei que ens protegeix. R.

M'estimo més un dia als vostres atris
que mil a casa meva;
quedar-me al portal de la casa del meu Déu,
més que viure amb els injustos. R.

Lectura segona He 12,18-19.22-24
Us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu
Lectura de la carta als cristians Hebreus
Germans, vosaltres no us heu acostat en aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, negra nuvolada i tempesta, ni heu escoltat el toc del corn i la veu que pronunciava aquelles paraules. Els mateixos que sentiren la veu suplicaren que no continués parlant-los. Vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d'àngels, a l'aplec festiu dels primers inscrits com a ciutadans del cel; us heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a terme, a Jesús, el mitjancer de la nova aliança, a la seva sang purificadora, que parla més favorablement que la d'Abel.

Al·leluia Cf. Ez 37,27
Tindré enmig d'ells el meu tabernacle:
Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.

Evangeli Lc 19,1-10
El Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d'estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s'enfilà en un sicòmor al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret, alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'he de quedar a casa teva». Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content. Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s'hagués quedat a casa d'un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més». Jesús li digué: «Avui s'ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d'Abraham. És que el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut».

O bé:

Evangeli Jo 4,19-24
Els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps una dona samaritana digué a Jesús: «Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s'acosta l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres, no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s'acosta l'hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en esperit i en veritat».