26 de gener

SANT ROBERT, SANT ALBERIC I SANT ESTEVE,

ABATS DE CISTER

Solemnitat



Lectura primera Sir 44,1.10-15
El seu record durarà per sempre
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Vull fer l'elogi dels homes piadosos, dels nostres pares a cada generació. Eren homes piadosos, i la seva bondat no ha estat oblidada. El seu bé persistirà en els descendents i es propagarà en els fills dels seus fills. La seva posteritat es manté fidel a l'aliança, els seus fills són fidels gràcies a ells. El seu record durarà per sempre, la seva glòria no serà mai oblidada. Els seus cossos van ser sepultats en pau i el seu bon nom es manté viu a cada generació; el poble parla de la seva saviesa i en fa l'elogi quan es reuneix.

Salm responsorial 149,1-2.3-4.5-6a.9b (R.: 4)
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu les seves lloances davant dels qui l'estimen.
Se sent feliç Israel del qui l'ha creat,
s'alegren del seu rei els fills de Sió.

R. El Senyor estima el seu poble.

Lloen el seu nom, el lloen tot dansant,
acompanyen els seus cants
amb els tambors i les cítares.
Perquè el Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils. R.

Els fidels celebren la seva glòria,
des dels seus rengles aclamen plens de goig,
mentre els seus llavis glorifiquen Déu.
És la glòria reservada als qui l'estimen. R.

Lectura segona He 11,1-2.8-16
Esperava aquella ciutat
que té Déu mateix com arquitecte i constructor
Lectura de la carta als cristians Hebreus
Germans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem. L'Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut. Gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d'anar-se'n a la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, residí en el país que Déu li havia promès com si fos un foraster, vivint sota tendes igual que Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada, que té Déu mateix com arquitecte i constructor. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham obtingué la capacitat de fundar un llinatge, tot i la seva edat avançada. Per això d'un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar. Tots aquests moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho de lluny i saludant-ho, i confessant que eren estrangers i forasters en el país. Els qui parlen així, indiquen clarament que busquen una pàtria. I si s'haguessin referit a la pàtria que ells havien abandonat, no els mancava pas l'avinentesa de tornar-hi. És clar, per tant, que aspiraven a trobar-ne una de millor, una pàtria celestial. Per això Déu no s'avergonyia d'anomenar-se el seu Déu, ja que els tenia preparada una ciutat.

Al·leluia Mt 11,15
Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mc 10,24b-30
Nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Fills meus, per als qui són rics, que n'és de difícil d'entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Ells quedaren molt sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se'ls mirà i els digué: «Als homes, els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot». Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per seguir-vos». Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l'Evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna».