I. LECTURA PRIMERA DE L’ANTIC TESTAMENT
1
Lectura primera Gn 12,1-4a
Ves-te’n del teu país i de la casa del teu pare
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor digué a Abram: «Ves-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per a beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se». Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit.
2
Lectura primera Lv 19,1-2.17-18
Estima els altres com a tu mateix
Lectura del llibre del Levític
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a tota la comunitat dels israelites: Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, soc sant. No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo soc el Senyor».
3
Lectura primera Dt 6,3-9
Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor
Lectura del llibre del Deuteronomi
En aquells dies, Moisès digué al poble: «Escolta, Israel, mira de posar en pràctica això que et mano; així seràs un poble feliç i nombrós en un país que regalima llet i mel, tal com el Senyor ho va prometre als teus pares. Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces. Guarda en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono, inculca-les als teus fills, parla’n a casa teva i anant de camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis. Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta-les posades com una marca entre els teus ulls. Escriu-les a l’entrada de casa teva, a la teva porta».
4
Per religiosos
Lectura primera Dt 10,8-9
La seva heretat és el Senyor
Lectura del llibre del Deuteronomi
En aquells dies, Moisès digué al poble: «El Senyor separà de les altres la tribu de Leví, perquè portés l’arca de l’aliança del Senyor, estigués a la seva presència i el servís, i beneís el poble interposant el seu nom. Així ho ha fet fins al dia d’avui. Per això la tribu de Leví no té heretat ni patrimoni entre els seus germans: la seva heretat és el Senyor, tal com el Senyor mateix, el teu Déu, li ho digué».
5
Per religiosos
Lectura primera 1R 19,4-9a.11-15a
Estigue’t a la muntanya, a la presència del Senyor
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquell temps, Elies caminà durant un dia pel desert, s’assegué a l’ombra d’una ginestera i demanà la mort, pregant així: «Ja n’hi ha prou, Senyor. Preneu-me la vida; no he de ser més afortunat que els meus pares, que també han mort». Després s’ajagué sota aquella ginestera i s’adormí. Mentre dormia, un àngel el tocà i li digué: «Aixeca’t i menja». Llavors veié al seu capçal un pa cuit sobre pedres i un càntir d’aigua. Menjà i begué, i s’adormí altra vegada. L’àngel del Senyor el tornà a tocar i li digué: «Aixeca’t i menja, que tens molt de camí a fer». Ell s’aixecà, menjà i begué, i amb la força d’aquell aliment caminà quaranta dies i quaranta nits, fins que arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu.
Allí passà la nit en una cova. El Senyor li va fer sentir la seva paraula, i li digué: «Surt fora i estigue’t a la muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà». Llavors vingué una ventada, tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques davant el Senyor, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el Senyor tampoc no era en el foc. Finalment vingué el so d’un aire suau. Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el mantell, sortí fora i es quedà a l’entrada de la cova. Llavors una veu li preguntà: «Elies, per què has vingut, aquí?» Ell respongué: «És que estic ple de zel per vós, Senyor, Déu de l’univers. El poble d’Israel ha abandonat la vostra aliança, ha derrocat els vostres altars i ha mort els vostres profetes. He quedat jo tot sol i encara em volen matar». El Senyor li digué: «Ves, torna pel camí del desert, cap a Damasc».
6
Per religiosos
Lectura primera 1R 19,16b.19-21
Eliseu s’anà amb Elies i era el seu ajudant
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies el Senyor digué a Elies: «Ungeix Eliseu, fill de Safat, d’Abel-Mehulà, perquè sigui el teu successor com a profeta». Elies se n’anà, i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell mateix guiava la dotzena parella. Elies va fer com si passés de llarg, i li tirà a sobre el seu mantell de profeta. Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué: «Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu». Elies li digué: «Ves, torna a casa teva. Què t’he fet jo per impedir-t’ho?». Ell se’n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se’ls van menjar. Després se n’anà amb Elies i era el seu ajudant.
7
Lectura primera Tb 8,4b-8
Que arribem tots dos a la vellesa en bona salut
Lectura del llibre de Tobit
El vespre del dia del casament, Tobies digué a Sara: «Germana, aixeca’t! Preguem i demanem al Senyor que s’apiadi de nosaltres i ens guardi». Es van llevar, doncs, i pregaven el Senyor que els guardés la salut. Deien: «Sou beneït, Déu dels nostres pares, i és beneït el vostre nom sant per tots els segles dels segles! Que us beneeixin el cel i totes les vostres creatures per tots els segles! Vós vàreu crear Adam, li donàreu Eva com ajut i suport, i d’ells prové el llinatge dels homes. Per això diguéreu: “No seria bo que l’home estigués sol: li faré qui l’ajudi i l’acompanyi”. Vós sabeu que prenc per muller aquesta germana meva, no per abusar-ne, sinó per tenir descendència. Compadiu-vos de mi i d’ella, i feu que arribem tots dos a la vellesa en bona salut». I digueren: «Amén, amén».
8
Per aquells qui exerciren obres de misericòrdia
Lectura primera Tb 12,6-13
L’oració, acompanyada del dejuni i de les bones obres, és millor
Lectura del llibre de Tobit
En aquells dies, l’àngel Rafael digué a Tobit i al seu fill: «Beneïu el Déu del cel, enaltiu-lo davant de tots els vivents pels favors que n’heu rebut. És bo de guardar el secret del rei, però les obres glorioses de Déu les hem de revelar i d’enaltir. L’oració, acompanyada del dejuni i de les bones obres, és millor que aplegar l’or a mans plenes: les bones obres alliberen de la mort, expien els pecats i duen a la vida eterna, mentre que els qui obren el mal són els pitjors enemics de la seva pròpia vida. Ara us revelaré la veritat, no us amagaré més el secret que he guardat fins avui. Quan pregaves amb llàgrimes i enterraves els morts, quan t’aixecaves de taula i amagaves els morts a casa durant el dia per enterrar-los de nit, jo presentava al Senyor la teva pregària. Però havies de ser posat a prova justament perquè la teva vida era agradable a Déu».
9
Per viudes
Lectura primera Jdt 8,2-8
Era fidelíssima al Senyor
Lectura del llibre de Judit
Manasés, el marit de Judit, havia mort durant la sega de l’ordi. Mentre vigilava els qui lligaven les garbes, agafà una insolació al cap, s’hagué de posar al llit i morí a Betúlia, el seu poble. L’enterraren al sepulcre dels seus pares, a la plana que hi ha entre Dotan i Balamor. Ja feia tres anys i quatre mesos que Judit havia quedat vídua. Vivia a casa seva, en una cabana que s’havia fet dalt el terrat, i anava sempre de dol, vestida amb un sac negre. Dejunava cada dia, fora de les festes del dissabte i de la lluna nova, amb les seves vigílies, i fora de les altres festes, que eren dies d’alegria per a tot el poble d’Israel. Era molt agraciada. Manasés, el seu marit, li havia deixat or i plata, criats i criades, camps i bestiar, i ella n’era mestressa. Mai ningú no en deia mal, perquè era una dona fidelíssima al Senyor.
10
Lectura primera Est 4,17b-17g.17l
No he volgut anteposar la glòria d’un home a la de Déu
Lectura del llibre d’Ester
En aquells dies, Mardoqueu pregà al Senyor i deia: «Sou beneït, Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob. Senyor, rei de l’univers, tot està sotmès al vostre poder. Si vós decidiu salvar el poble d’Israel, ningú no pot res contra vós. Heu creat el cel i la terra i tot això que admirem sota el firmament. Sou el Senyor de l’univers, i ningú no es pot rebel·lar contra la vostra autoritat. Vós, que penetreu tots els secrets, sabeu prou que, per salvar el poble d’Israel, m’hauria avingut de bona gana a besar fins les plantes dels peus d’Aman; però m’he negat a fer-ho per no anteposar la glòria d’un home a la de Déu. Mai no em prosternaré davant ningú fora de vós, Senyor Déu meu. Escolteu, Senyor, la meva pregària, compadiu-vos del poble que és la vostra heretat, mudeu en dies de festa el nostre dol, guardeu les nostres vides, i que puguem cantar lloances al vostre nom, Senyor; no consentiu que, amb la mort, quedin closos per sempre els llavis dels qui us beneeixen».
11
Lectura primera Pr 31,10-13.19-20.30-31
L’esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis
Lectura del llibre dels Proverbis
Que en té, de valor, una bona esposa! És molt més preuada que les perles. El cor del seu marit hi confia, no són escassos els guanys que en traurà. Durant tota la vida el farà feliç, i no desgraciat. Es procura la llana i el lli, que les seves mans transformen com vol. Pren a les mans la filosa, i els seus dits agafen el fus. Obre les mans als pobres, allarga el braç als indigents. L’encant és aparença, la bellesa s’esvaeix; l’esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis. Dediqueu-li cants pels fruits del seu treball: que la seva obra l’elogiï davant de tot el poble.
12
Lectura primera Sir 2,7-13
Fidels del Senyor, creieu, espereu, estimeu
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Fidels del Senyor, confieu en la seva bondat, no us allunyeu d’ell, si no voleu caure. Fidels del Senyor, espereu en els seus favors, la seva salvació i la felicitat eterna. Fidels del Senyor, creieu en ell, i no us mancarà la recompensa. Fidels del Senyor, estimeu-lo, i ell il·luminarà els vostres cors. Fixeu-vos en la història passada i ho veureu: Hi ha hagut mai ningú que confiés en el Senyor i es veiés defraudat? Hi ha hagut mai ningú que esperés en ell i fos abandonat, que l’invoqués i no fos escoltat? Perquè el Senyor és compassiu i benigne, perdona els pecats i, a l’hora del perill, salva els qui compleixen la seva voluntat.
13
Lectura primera Sir 3,19-26 (grec: 17-24)
Sigues humil, i Déu et concedirà el seu favor
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Fill meu, sigues modest en tot el que facis, i et veuràs més estimat que el qui dona esplèndidament. Com més gran ets més humil has de ser, i Déu et concedirà el seu favor. Déu, que és veritablement poderós, revela els seus secrets als humils. No intentis aclarir dificultats que no estan al teu abast, ni esbrinar qüestions que sobrepassen les teves forces. Examina només el que Déu et deixa entendre; d’allò que ell guarda en secret, no en tens cap necessitat. No investiguis curiosament res que et sobrepassi; ja és massa gran per a l’enteniment de l’home tot el que Déu t’ha fet saber. Per les seves opinions molts s’han desencaminat, els han desviat unes suposicions equivocades.
14
Lectura primera Sir 26,1-4.16-21 (grec 1-4.13-16)
Una bona esposa en una casa endreçada
és com el sol quan despunta a l’horitzó
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Feliç el marit d’una bona esposa: durarà el doble la seva vida. Una dona com cal fa feliç el marit, fa que visqui en pau tots els seus anys. Una bona esposa és una gran sort que el Senyor dona als seus fidels: rics o pobres, tenen sempre l’alegria al cor i el goig a la cara. La gràcia de l’esposa encanta el marit, i el seu seny el fa més vigorós. Una dona discreta és un do del Senyor, no té preu la que té delicadesa d’esperit. Una esposa decent és doblement agraciada, res no és tan valuós com la dona casta. Una bona esposa en una casa endreçada és com el sol quan despunta a l’horitzó.
15
Per aquells qui exerciren obres de misericòrdia
Lectura primera Is 58,6-11
Comparteix el teu pa amb els qui passen fam
Lectura del llibre d’Isaïes
Diu el Senyor: «L’únic dejuni que jo aprecio és aquest: Deixa anar els qui has empresonat injustament, deslliga els qui tens sotmesos al jou, allibera els oprimits, fes a miques els jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda, la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà: “Aquí em tens”». Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dones el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia. En tot moment el Senyor et conduirà, en ple desert saciarà la teva fam; et farà fort i vigorós, seràs com un hort amarat d’aigua, com una font inestroncable».
16
Lectura primera Jr 20,7-9
Sentia en el meu cor un foc que cremava
Lectura del llibre de Jeremies
M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir, us heu apoderat de mi i m’heu dominat, però ara passen el dia divertint-se a costa meva, tothom es riu de mi. Sempre que parlo, dono el crit d’alarma, el meu clam anuncia invasions i devastació. Tot el dia la paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis i de burles. A la fi pensava: No en vull parlar més, no diré res més en nom d’ell, però llavors sentia en el meu cor un foc que cremava, sentia un incendi dintre els meus ossos. Estic rendit de tant aguantar, ja no puc més.
17
Lectura primera Mi 6,6-8
Ja t’han dit, home, què espera de tu el Senyor
Lectura de la profecia de Miquees
Quina ofrena portaré quan em presentaré al Senyor, quan aniré a adorar el Déu excels? Portaré víctimes, per oferir holocaustos? Portaré vedells d’un any? El Senyor veurà amb bons ulls l’ofrena de milers de moltons o de torrents d’oli que no es puguin ni comptar? Haig d’oferir el meu primer fill per expiar les meves culpes? Satisfaré pels meus pecats sacrificant el fruit de les meves entranyes? Ja t’han dit, home, on és troba el bé, què espera de tu el Senyor: espera que siguis just en l’obrar, que estimis la bondat i siguis humil amb el teu Déu.
18
Lectura primera So 2,3;3,12-13
Deixaré en el teu país un poble humil i pobre
Lectura de la profecia de Sofonies
Busqueu el Senyor, tots els humils del país que compliu els seus preceptes; busqueu la bondat, busqueu la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia rigorós del Senyor. Deixaré en el teu país un poble humil i pobre. La resta d’Israel buscarà refugi en el nom del Senyor. No faran injustícies ni mentiran, no tindran una llengua enganyadora. Podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú.
II. LECTURA PRIMERA DEL NOU TESTAMENT EN TEMPS PASQUAL
1
Per religiosos
Lectura primera Fets 4,32-35
Un sol cor i una sola ànima
Lectura dels Fets dels Apòstols
La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d’immobles els venien, dipositaven als peus dels Apòstols el producte de la venda i era distribuït segons les necessitats de cadascú.
2
Lectura primera Ap 3,14b.20-22
Menjaré amb ell, i ell amb mi
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Això diu l’Amén, el testimoni que diu fidelment la veritat, l’origen de tot el que Déu ha creat: Mira, soc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi. Als qui aconseguiran la victòria, els concediré la gràcia d’asseure’s amb mi en el meu tron, tal com jo, que he aconseguit la victòria, m’he assegut amb el meu Pare en el seu tron. Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les comunitats.
3
Lectura primera Ap 19,1.5-9a
Feliços els convidats al banquet de noces de l’Anyell
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig sentir al cel la cridòria d’una gran gentada que cantava: «Al·leluia! És l’hora de la salvació, de la glòria i del poder del nostre Déu». Després, de l’indret del tron sortí una veu que cridava: «Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents i els qui creieu en ell, petits i grans». Tot seguit vaig sentir com la cridòria d’una gran gentada, semblant al so d’un aiguat i al retruny de trons fortíssims, i deien: «Al·leluia! El Senyor, el Déu de l’univers, és rei. Alegrem-nos-en i celebrem-ho, cantem la seva glòria, que ha arribat l’hora de les noces de l’Anyell i la seva esposa ja està engalanada, i, per un do de Déu, ha pogut vestir-se de lli finíssim, blanc i resplendent. Aquest lli finíssim són les bones obres del poble sant». Després l’àngel em digué: «Escriu: Feliços els convidats al banquet de noces de l’Anyell».
4
Lectura primera Ap 21,5-7
Els qui surtin victoriosos tindran tot això en herència
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
El qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou». I afegí: «Escriu aquestes paraules, perquè són veritat i dignes de tota confiança». Després em digué: «Són un fet. Jo soc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’Omega, que és la darrera, soc el principi i la fi. Als qui tenen set, jo els donaré aigua de la font de la vida sense pagar res. Els qui surtin victoriosos tindran tot això en herència: jo seré el seu Déu i ells seran fills meus».
III. SALM RESPONSORIAL
1
Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 2a; o bé: 39,5a; o bé: Sl 91,13-14)
Feliç l’home
que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s’asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la llei del Senyor,
la repassa meditant-la nit i dia.
R. Estima de cor la llei del Senyor.
O bé:
Feliç l’home que té posada
en el Senyor la seva confiança.
O bé:
Els justos creixeran com les palmeres,
plantats a la casa del Senyor.
Serà com un arbre que arrela vora l’aigua:
dona fruit quan n’és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge,
duu a bon terme tot el que emprèn. R.
No serà així la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
El Senyor empara els camins dels justos,
i els dels culpables, acaben malament. R.
2
Salm responsorial 14,1a i 2-3a.3b-4ab.5 (R.: 1b)
Qui podrà viure a la muntanya sagrada?
El qui obra honradament
i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa;
quan parla, no escampa calúmnies.
R. El just viurà
a la vostra muntanya sagrada, Senyor.
El qui mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honra i aprecia els fidels del Senyor. R.
El qui no fia els seus diners a interès,
ni es ven per condemnar cap innocent.
El qui obra així, mai no caurà. R.
3
Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.11 (R.: cf. 5a)
Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç».
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m’heu triat la possessió.
R. Senyor, vós sou la meva heretat.
Beneït sigui el Senyor, que em dona seny.
Fins a les nits m’amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré. R.
M’ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre. R.
4
Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per l’amor del seu nom.
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor
m’asserena i em conforta. R.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R.
5
Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9.10-11 (R.: 2a; o bé: 9a)
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
R. Beneiré el Senyor en tot moment.
O bé:
Tasteu, i veureu que n’és, de bo, el Senyor.
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés;
ell m’ha escoltat, res no m’espanta. R.
Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill. R.
Acampa l’àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, per protegir-los.
Tasteu, i veureu que n’és, de bo, el Senyor;
feliç l’home que s’hi refugia. R.
Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo, i no us mancarà res.
Els rics s’empobriran, passaran fam,
però als qui busquen el Senyor
no els faltarà cap bé. R.
6
Salm responsorial 102,1-2.3-4.8-9.13-14.17-18a (R.: 1a)
Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.
R. Beneeix el Senyor, ànima meva.
Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable. R.
«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor».
No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi. R.
Com un pare s’apiada dels fills,
el Senyor s’apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens va formar,
i es recorda que som pols. R.
Però l’amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
la seva bondat s’estén als fills dels fills,
si guarden la seva aliança. R.
7
Salm responsorial 111,1-2.3-4.5-6.7-8.9 (R.: 1a)
Feliç l’home que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seva descendència serà gran al país,
serà beneït el llinatge dels justos.
R. Feliç l’home que venera el Senyor.
O bé:
Al·leluia.
A casa seva hi ha riquesa i abundància,
la seva bondat consta per sempre.
L’home just, compassiu i benigne,
és llum que apunta en la fosca. R.
Sortós l’home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus afers.
El just no caurà mai,
i deixarà un record inesborrable. R.
Viu sense por de les males noves,
se sent ferm confiant en el Senyor,
té el cor incommovible, res no tem,
i a la fi veurà vençuts els enemics. R.
Reparteix el que té, ho dona als pobres,
la seva bondat consta per sempre,
pot alçar el front amb dignitat. R.
8
Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 1a)
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
R. Feliços els fidels del Senyor.
La teva esposa fruitarà com una parra
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
al voltant de la taula. R.
És així com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida
puguis veure prosperar Jerusalem. R.
9
Salm responsorial 130,1.2.3
El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses,
o de coses massa altes per a mi.
R. Guardeu-me en pau als vostres braços, Senyor.
Em mantinc en una pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
tot esperant els vostres dons. R.
Israel espera en el Senyor
ara i per tots els segles. R.
IV. LECTURA SEGONA DEL NOU TESTAMENT
1
Lectura segona Rm 8,26-30
Els fa justos i els glorifica
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, és l’Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar, per pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre. I ni que els seus gemecs no es puguin expressar, el qui penetra l’interior dels cors sap prou bé quin és el deler de l’Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant com Déu ho vol. Nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans. Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.
2
Lectura segona 1C 1,26-31
Déu ha escollit els qui el món té per dèbils
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, mireu qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels homes, sou pocs els instruïts, sou pocs els poderosos o de família noble. Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas; per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res; així ningú no pot gloriar-se davant Déu. Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció, perquè, tal com diu l’Escriptura: «Si algú es gloria, s’haurà de gloriar del Senyor».
3
Lectura segona 1C 12,31-13,13
L’amor no passarà mai
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, interesseu-vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí incomparablement més gran. Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels, però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s’acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat.
Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens, raonava com els nens; però d’ençà que soc un home, ja no m’és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l’esperança i l’amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l’amor és el més gran.
4
Lectura segona 2C 10,17-11,2
Sempre he volgut que fóssiu d’un sol espòs,
com una verge intacta, digna de ser presentada al Crist
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, si algú es gloria, s’ha de gloriar en el Senyor, perquè no mereix confiança aquell que es recomana ell mateix sinó aquell que el Senyor recomana. Deixeu-me dir una cosa! És poc assenyada, però deixeu-me-la dir. La gelosia que tinc per vosaltres no és meva, sinó de Déu, perquè sempre ha volgut que fóssiu d’un sol espòs, com una verge intacta, digna de ser presentada al Crist.
5
Lectura segona Ga 2,19-20
La vida que ara visc ja no és la meva; és Crist qui viu en mi
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, jo, per obra de la Llei, vaig morir pel que fa a la Llei, a fi de viure per a Déu. Estic clavat a la creu juntament amb Crist. La vida que ara visc, ja no és la meva; és Crist que viu en mi. La vida que ara visc en aquesta carn, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha entregat ell mateix per mi.
6
Lectura segona Ga 6,14-16
Com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella, és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món. Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor. L’únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l’Israel de Déu.
7
Lectura segona Ef 3,14-19
Que arribeu a conèixer la immensitat de l’amor del Crist
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, m’agenollo davant el Pare, de qui rep el nom tota família, tant en el cel com en la terra, i li prego que, pel tresor gloriós del seu poder, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior: que el Crist habiti per la fe en els vostres cors, que visqueu fermament arrelats i fonamentats en l’amor, i així pugueu comprendre, amb tot el poble sant, que n’és d’ample, llarg, alt i profund l’amor del Crist; vull dir que arribeu a conèixer la immensitat d’aquest amor, que sobrepassa tot coneixement. Així arribareu a la plenitud del creixement, que és la plenitud de Déu.
8
Lectura segona Ef 6,10-13.18
Armeu-vos amb totes les armes de Déu
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, busqueu el vostre vigor en el Senyor i en la força invencible del seu poder. Armeu-vos amb tot l’armament que Déu us dona per poder fer front a les tàctiques del diable. Perquè no ens toca lluitar amb enemics de carn i ossos, sinó amb les forces espirituals del mal que omplen l’espai, amb les autoritats i els poders que governen el món de les tenebres. Armeu-vos amb totes les armes de Déu; així podreu lluitar els dies pitjors, i, servint-vos de totes, us mantindreu ferms. Pregueu en tota ocasió. Que l’Esperit guiï la vostra oració i les vostres súpliques; assistiu-hi sempre que, en les vetlles, us reuniu a pregar per tot el poble sant.
9
Lectura segona Fl 3,8-14
Corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa
que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, tots els avantatges que jo pogués tenir, els considero desavantatjosos comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo com a escòries a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat a ell. Ni tan sols soc just gràcies a una justícia meva guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que prové d’haver cregut en Crist, vull dir aquella justícia que Déu dona als creients. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts.
No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apoderar-me’n; puc fer-ho, ja que Jesucrist s’apoderà de mi. Germans, no m’imagino pas haver-me’n apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges que he deixat enrere i llançar-me tot jo cap allò que tinc al davant; corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.
10
Lectura segona Fl 4,4-9
Interesseu-vos per tot allò que és net
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
11
Lectura segona Col 3,12-17
Estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.
Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.
12
Per viudes
Lectura segona 1Tm 5,3-10
La viuda que ha quedat del tot sola té posada en Déu la seva esperança
Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, que la comunitat mantingui les viudes que han quedat realment soles. Però si tenim fills o nets, aquests han d’aprendre que el seu primer deure és estimar la seva pròpia família i ser agraïts amb els pares; això és agradable a Déu.
La viuda que ha quedat del tot sola té posada en Déu la seva esperança i es dedica a l’oració i a les pregàries de nit i de dia. Però la que pensa només en disbauxes és morta en vida. Digue’ls-ho clarament, perquè siguin irreprensibles. Si algú no s’ocupa dels seus, sobretot de la família, ha renegat pràcticament de la seva fe i és pitjor que els qui no creuen. Una viuda, perquè pugui ser inclosa en aquest rang, no ha de tenir menys de seixanta anys, casada una sola vegada, coneguda per les seves bones obres: per haver pujat bé els fills, acollit els forasters i acomplert amb ells els deures d’hospitalitat, ajudat els necessitats; en una paraula, que hagi practicat tota mena d’obres bones.
13
Lectura segona Jm 2,14-17
Si no hi ha obres, la fe tota sola és morta
Lectura de la carta de sant Jaume
Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, de què serviria? A un home així, la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tingués ni vestits ni l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres li digués: «Ves-te’n en pau, abriga’t bé i alimenta’t», però no li donés res del que necessita, quin profit li faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta.
14
Lectura segona 1Pe 3,1-9
Les dones santes confiaven en Déu
Lectura de la primera carta de sant Pere
Vosaltres, esposes, feu cas dels vostres marits. Així, si alguns no són creients, quan s’adonaran de la vostra manera de viure respectuosa i casta, sense paraules els guanyareu a la fe. Les vostres gales no han de consistir en les que es veuen des de fora estant, com són el pentinat, les joies i els vestits, sinó en les que porteu amagades dins el cor i duren sempre, com és un esperit de pau i de bondat; això sí que té valor als ulls del Senyor. Així s’adornaven en altre temps les dones santes, que confiaven en Déu i eren respectuoses amb els seus marits, com Sara, que obeïa Abraham i en parlava amb gran respecte. Vosaltres sereu considerades filles seves si obreu el bé sense cap por.
També vosaltres, marits, sapigueu conviure amb la vostra esposa: tracteu-la amb honor, no solament perquè és més feble, sinó perquè Déu li fa la gràcia d’heretar la mateixa vida. Així res no destorbarà la vostra pregària. Finalment, vivint tots units de pensament i de cor, estimeu els germans, sigueu afectuosos i humils; no torneu mal per mal, no insulteu els qui us insulten; més aviat beneïu-los, vosaltres, que Déu ha cridat a rebre en herència una benedicció.
15
Lectura segona 1Pe 4,7b-11
Que cadascú ajudi els altres amb els dons que ha rebut de Déu
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats, porteu una vida sòbria i ordenada, i doneu-vos a la pregària. Sobretot estimeu-vos de debò entre vosaltres, perquè l’amor esborra una multitud de pecats. Rebeu els altres a casa vostra sense queixar-vos. Que cadascú ajudi els altres amb els dons que ha rebut, ja que heu de ser bons administradors de la gràcia de Déu, que pren formes tan variades. Si algú parla, que sàpiga que transmet paraules de Déu, si algú presta un servei, que es valgui de les forces que rep de Déu. Així Déu serà glorificat en tot per Jesucrist. Que la glòria i el poder li siguin donats pels segles dels segles. Amén.
16
Per aquells qui exerciren obres de misericòrdia
Lectura segona 1Jo 3,14-18
També nosaltres hem de donar la vida pels germans
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida; ho sabem perquè estimem els germans. Qui no estima continua mort. Tothom qui té odi al seu germà és un assassí i, com vosaltres sabeu, no hi ha cap assassí que tingui dintre seu la vida eterna. L’amor veritable, l’hem conegut pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això també nosaltres hem de donar la vida pels germans. Si un home que té el suficient per viure bé contempla sense entranyes com el seu germà passa necessitat, és concebible encara que hi hagi en el seu cor l’amor de Déu? Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat.
17
Lectura segona 1Jo 4,7-16
Si ens estimem, Déu està en nosaltres
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor. Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L’amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.
Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres. Mai ningú no ha pogut contemplar Déu, però si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res. Un senyal per a saber que estem en ell i ell en nosaltres és que ens ha fet el do de compartir el seu Esperit. Més encara: nosaltres mateixos hem contemplat com el Pare ha enviat el seu Fill perquè fos el salvador del món; nosaltres en donem testimoni; per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu està en Déu, i Déu en ell. Així nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té, i hi hem cregut. Déu és amor; el qui viu en l’amor està en Déu, i Déu està en ell.
18
Lectura segona 1Jo 5,1-5
La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?
V. AL·LELUIA I VERS ABANS DE L’EVANGELI
1
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 5,3
Feliços els pobres en l’esperit:
el Regne del cel és per a ells.
2
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 5,6
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:
vindrà el dia que seran saciats.
3
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 5,8
Feliços els nets de cor:
són ells els qui veuran Déu.
4
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Cf. Mt 11,25
Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.
5
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 11,28
«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats;
jo us faré reposar», diu el Senyor.
6
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 23,11.12b
El més gran de vosaltres ha de ser servidor vostre,
diu el Senyor;
tothom qui s’humilia serà enaltit.
7
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Lc 21,36
Estigueu alerta pregant en tota ocasió
perquè us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.
8
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 8,12
Diu el Senyor: «Jo soc la llum del món;
el qui em segueix tindrà la llum de la vida».
9
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 8,31b-32
«Si us manteniu ferms en el que jo us dic,
sereu de debò deixebles meus,
i coneixereu la veritat», diu el Senyor.
10
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 13,34
Us dono un manament nou, diu el Senyor:
Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.
11
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 14,23
Qui m’estima farà cas de les meves paraules;
el meu Pare l’estimarà, i vindrem a fer estada en ell.
12
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 15,4a.5b
Estigueu en mi i jo en vosaltres, diu el Senyor;
qui està en mi dona molt de fruit.
13
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 15,9b.5b
Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor;
qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit.
VI. EVANGELI
1
Evangeli Mt 5,1-12a
Alegreu-vos i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».
2
Evangeli Mt 5,13-16
Vosaltres sou la llum del món
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».
3
Evangeli Mt 7,21-27
Una casa construïda sobre la roca, i una altra sobre la sorra
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No entrarà al Regne del cel tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”; hi entraran només els qui compleixin la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia molts em diran: “Senyor, Senyor, no recordeu que en nom vostre profetitzàvem i trèiem dimonis i fèiem molts miracles?” Però jo els diré clarament: “No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!”
Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca. Quan venen les pluges, creix la riuada i el vent envesteix contra aquella casa, res no la fa caure, perquè té els fonaments sobre la roca. Però tothom qui, després d’escoltar aquestes paraules meves, no les compleix, és com un home sense seny que va construir la seva casa sobre la sorra. Quan vingueren les pluges, cresqué la riuada i el vent es llençà contra aquella casa, la casa s’ensorrà i no en quedà ni rastre».
4
Evangeli Mt 11,25-30
Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera».
5
Evangeli Mt 13,44-46
Va a vendre tot el que té i compra aquell camp
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba, el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà».
6
Evangeli Mt 16,24-27
Qui perdi la seva vida per mi la retrobarà
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare, voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres».
7
Evangeli Mt 18,1-5
Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En una ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús: «Qui és el més important en el Regne del cel?» Jesús cridà un nen, el posà al mig i digué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel. Així, doncs, els qui es fan petits com aquest nen són els més importants en el Regne del cel. I els qui acullen un nen així en el meu nom m’acullen a mi».
8
Per religiosos
Evangeli Mt 19,3-12
Per amor del Regne del cel
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús amb la intenció de provar-lo, i li van fer aquesta pregunta: «Als marits, els és permès de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?» Ell els preguntà: «No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, al principi, va fer l’home i la dona? I digué: Per això l’home deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar». Ells contestaren: «Doncs, com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a l’esposa un document on consti el divorci?» Jesús respongué: «Moisès us va permetre de divorciar-vos de l’esposa perquè éreu tan durs de cor, però al principi no fou pas així. I jo us dic que si algú, fora del cas d’una unió il·legal es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri».
Els deixebles li diuen: «Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se». Ell els respongué: «Això no ho comprèn tothom: Només ho comprenen aquells a qui Déu ha fet aquest do. N’hi ha que no tenen capacitat per al matrimoni ja de naixement o perquè els homes els han fet així, però n’hi ha també que hi renuncien ells mateixos per amor del Regne del cel. Que ho comprenguin els qui ho poden comprendre».
9
Evangeli Mt 19,27-29
Vosaltres, els qui heu vingut amb mi, en rebreu molt més
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Pere digué a Jesús: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós. Què ens tocarà?» Jesús li respongué: «Us ho dic amb tota veritat: vosaltres, els qui heu vingut amb mi, quan el món renaixerà i el Fill de l’home s’asseurà gloriós al seu tron, també vosaltres us asseureu en dotze trons per governar les dotze tribus d’Israel. I tothom qui pel meu nom ha deixat cases, germans i germanes, pare i mare, fills o camps, en rebrà molt més i posseirà la vida eterna».
10
Evangeli Mt 22,34-40
Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d’aquests dos».
11
Evangeli Mt 25,1-13
L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l’espòs. N’hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s’emportaren oli per a les torxes, però cadascuna de les prudents se’n proveí d’una ampolla. Com que el nuvi trigava, els vingué són, i totes s’adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: “L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l”. Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres: “Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s’encenen”. Però les prudents els respongueren: “Potser no n’hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne”. Mentre hi eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: “Senyor, Senyor, obriu-nos”. Però ell els respongué: “Us dic amb tota veritat que no us conec”. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni la hora».
12
Evangeli Mt 25,14-30
El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment
Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n’anava fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc talents, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n’anà. El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo.
Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc talents, portà també els cinc que havia guanyat i digué: “Senyor, m’havíeu confiat cinc talents i n’he guanyat cinc més”. L’amo li va dir: “Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor”. Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué: “Senyor, m’havíeu confiat dos talents i n’he guanyat dos més”. L’amo li va dir: “Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor”. Es presentà també el qui n’havia rebut un, i digué: “Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre”. L’amo li contestà: “Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs, havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest talent i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo fora a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents”».
13
Evangeli Mt 25,31-46
Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus,
per petit que fos, m’ho fèieu a mi
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.
Després el Rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m”. Els justos li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?” El Rei els respondrà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”.
Després dirà als de la seva esquerra: “Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar”. Ells li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?”
Ell els contestarà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi. I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna”».
14
Evangeli Mc 3,31-35
Tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu parent,
la meva parenta, la meva mare
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, arriba la mare de Jesús amb els seus germans i, de fora estant, el fan cridar. La gent que seia al voltant d’ell li diu: «La vostra mare i els vostres germans són aquí fora, que us volen veure». Ell els respon: «Qui són la meva mare i els meus germans?» Llavors mirant els qui seien tot al voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus germans: tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu germà, la meva germana, la meva mare».
15
Per educadors
Evangeli Mc 9,34-37
Qui acull un d’aquests nois m’acull a mi
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, els deixebles de Jesús pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots». Després feu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat».
16
Per educadors
Evangeli Mc 10,13-16
Deixeu venir els nens
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, la gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen no hi entrarà pas». I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.
17
Per religiosos
Evangeli Mc 10,17-30
Ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres
Després torna i vine amb mi
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
Un dia que Jesús sortia de camí, un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: «Per què em tractes de bo? De bo, només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: “No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare”». Ell li respongué: «Tot això ja ho he complert des de jove». Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi». Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric.
Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al Regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n’és, de difícil, d’entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se’ls mirà i els digué: «Als homes, els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot». Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós». Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna».
18
Evangeli Lc 6,27-38
Sigueu compassius com ho és el vostre Pare
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Si algú et pega en una galta, para-li l’altra. Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t’ho hagin pres. Feu als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen. Si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. Si presteu diners als qui de cert us els tornaran, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors presten diners als pecadors quan saben que els recobraran. Però vosaltres heu d’estimar els enemics, heu de fer bé i de prestar sense esperar de rescabalar-vos: llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.
Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu, i Déu us donarà. Us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet».
19
Per religiosos
Evangeli Lc 9,57-62
Us seguiré pertot arreu on anireu
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, mentre Jesús i els seus deixebles feien camí, algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu». Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap». A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi». Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare». Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu ves a anunciar el Regne de Déu». Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adeu als de casa meva». Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al Regne de Déu».
20
Evangeli Lc 10,38-42
Marta l’acollí. Maria ha escollit la millor part
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».
21
Per religiosos
Evangeli Lc 12,32-34
El vostre Pare es complau a donar-vos el Regne
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor».
22
Evangeli Lc 12,35-40
Estigueu a punt també vosaltres
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».
23
Per religiosos
Evangeli Lc 14,25-33
Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús anava amb molta gent; ell es girà i els digué: «Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi no pot ser deixeble meu.
Suposem que algú de vosaltres vol construir una torre. No us asseureu primer a calcular-ne les despeses, per veure si teniu recursos per acabar-la? Perquè, si després de posar els fonaments, no podíeu acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se’n i dirien: “Aquest home havia començat a construir, però no pot acabar”. Si un rei vol anar a combatre amb un altre, no s’asseurà primer a deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veia que no pot, quan l’altre encara és lluny li enviarà delegats a negociar la pau. Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té».
24
Evangeli Jo 15,1-8
Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo soc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dona fruit en mi, el Pare la talla, i la que dona fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi.
Jo soc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi, no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».
25
Evangeli Jo 15,9-17
No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Soc jo qui us he escollit
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té.
Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Soc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».
26
Evangeli Jo 17,20-26
Vull que estiguin amb mi allà on jo estic
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i pregà dient: «Pare sant, no prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u. Que estiguin en nosaltres, Pare, com vós esteu en mi i jo en vós. Així el món creurà que vós m’heu enviat. La glòria que vós m’heu donat, jo també els l’he donada a ells, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i vós en mi, que siguin plenament u. Així el món coneixerà que vós m’heu enviat i que els heu estimat com m’heu estimat a mi.
Pare, vós me’ls heu donat; vull que estiguin amb mi allà on jo estic, i vegin la meva glòria, la que m’heu donat per haver-me estimat ja abans de crear el món. Pare bo, el món no us ha conegut, però jo us he conegut, i ells han conegut que vós m’heu enviat. Jo els he fet conèixer el vostre nom i els el faré conèixer més encara, perquè l’amor amb què m’heu estimat estigui en ells, i també hi estigui jo».
1
Lectura primera Gn 12,1-4a
Ves-te’n del teu país i de la casa del teu pare
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor digué a Abram: «Ves-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per a beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se». Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit.
2
Lectura primera Lv 19,1-2.17-18
Estima els altres com a tu mateix
Lectura del llibre del Levític
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a tota la comunitat dels israelites: Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, soc sant. No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo soc el Senyor».
3
Lectura primera Dt 6,3-9
Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor
Lectura del llibre del Deuteronomi
En aquells dies, Moisès digué al poble: «Escolta, Israel, mira de posar en pràctica això que et mano; així seràs un poble feliç i nombrós en un país que regalima llet i mel, tal com el Senyor ho va prometre als teus pares. Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces. Guarda en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono, inculca-les als teus fills, parla’n a casa teva i anant de camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis. Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta-les posades com una marca entre els teus ulls. Escriu-les a l’entrada de casa teva, a la teva porta».
4
Per religiosos
Lectura primera Dt 10,8-9
La seva heretat és el Senyor
Lectura del llibre del Deuteronomi
En aquells dies, Moisès digué al poble: «El Senyor separà de les altres la tribu de Leví, perquè portés l’arca de l’aliança del Senyor, estigués a la seva presència i el servís, i beneís el poble interposant el seu nom. Així ho ha fet fins al dia d’avui. Per això la tribu de Leví no té heretat ni patrimoni entre els seus germans: la seva heretat és el Senyor, tal com el Senyor mateix, el teu Déu, li ho digué».
5
Per religiosos
Lectura primera 1R 19,4-9a.11-15a
Estigue’t a la muntanya, a la presència del Senyor
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquell temps, Elies caminà durant un dia pel desert, s’assegué a l’ombra d’una ginestera i demanà la mort, pregant així: «Ja n’hi ha prou, Senyor. Preneu-me la vida; no he de ser més afortunat que els meus pares, que també han mort». Després s’ajagué sota aquella ginestera i s’adormí. Mentre dormia, un àngel el tocà i li digué: «Aixeca’t i menja». Llavors veié al seu capçal un pa cuit sobre pedres i un càntir d’aigua. Menjà i begué, i s’adormí altra vegada. L’àngel del Senyor el tornà a tocar i li digué: «Aixeca’t i menja, que tens molt de camí a fer». Ell s’aixecà, menjà i begué, i amb la força d’aquell aliment caminà quaranta dies i quaranta nits, fins que arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu.
Allí passà la nit en una cova. El Senyor li va fer sentir la seva paraula, i li digué: «Surt fora i estigue’t a la muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà». Llavors vingué una ventada, tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques davant el Senyor, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el Senyor tampoc no era en el foc. Finalment vingué el so d’un aire suau. Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el mantell, sortí fora i es quedà a l’entrada de la cova. Llavors una veu li preguntà: «Elies, per què has vingut, aquí?» Ell respongué: «És que estic ple de zel per vós, Senyor, Déu de l’univers. El poble d’Israel ha abandonat la vostra aliança, ha derrocat els vostres altars i ha mort els vostres profetes. He quedat jo tot sol i encara em volen matar». El Senyor li digué: «Ves, torna pel camí del desert, cap a Damasc».
6
Per religiosos
Lectura primera 1R 19,16b.19-21
Eliseu s’anà amb Elies i era el seu ajudant
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies el Senyor digué a Elies: «Ungeix Eliseu, fill de Safat, d’Abel-Mehulà, perquè sigui el teu successor com a profeta». Elies se n’anà, i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell mateix guiava la dotzena parella. Elies va fer com si passés de llarg, i li tirà a sobre el seu mantell de profeta. Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué: «Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu». Elies li digué: «Ves, torna a casa teva. Què t’he fet jo per impedir-t’ho?». Ell se’n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se’ls van menjar. Després se n’anà amb Elies i era el seu ajudant.
7
Lectura primera Tb 8,4b-8
Que arribem tots dos a la vellesa en bona salut
Lectura del llibre de Tobit
El vespre del dia del casament, Tobies digué a Sara: «Germana, aixeca’t! Preguem i demanem al Senyor que s’apiadi de nosaltres i ens guardi». Es van llevar, doncs, i pregaven el Senyor que els guardés la salut. Deien: «Sou beneït, Déu dels nostres pares, i és beneït el vostre nom sant per tots els segles dels segles! Que us beneeixin el cel i totes les vostres creatures per tots els segles! Vós vàreu crear Adam, li donàreu Eva com ajut i suport, i d’ells prové el llinatge dels homes. Per això diguéreu: “No seria bo que l’home estigués sol: li faré qui l’ajudi i l’acompanyi”. Vós sabeu que prenc per muller aquesta germana meva, no per abusar-ne, sinó per tenir descendència. Compadiu-vos de mi i d’ella, i feu que arribem tots dos a la vellesa en bona salut». I digueren: «Amén, amén».
8
Per aquells qui exerciren obres de misericòrdia
Lectura primera Tb 12,6-13
L’oració, acompanyada del dejuni i de les bones obres, és millor
Lectura del llibre de Tobit
En aquells dies, l’àngel Rafael digué a Tobit i al seu fill: «Beneïu el Déu del cel, enaltiu-lo davant de tots els vivents pels favors que n’heu rebut. És bo de guardar el secret del rei, però les obres glorioses de Déu les hem de revelar i d’enaltir. L’oració, acompanyada del dejuni i de les bones obres, és millor que aplegar l’or a mans plenes: les bones obres alliberen de la mort, expien els pecats i duen a la vida eterna, mentre que els qui obren el mal són els pitjors enemics de la seva pròpia vida. Ara us revelaré la veritat, no us amagaré més el secret que he guardat fins avui. Quan pregaves amb llàgrimes i enterraves els morts, quan t’aixecaves de taula i amagaves els morts a casa durant el dia per enterrar-los de nit, jo presentava al Senyor la teva pregària. Però havies de ser posat a prova justament perquè la teva vida era agradable a Déu».
9
Per viudes
Lectura primera Jdt 8,2-8
Era fidelíssima al Senyor
Lectura del llibre de Judit
Manasés, el marit de Judit, havia mort durant la sega de l’ordi. Mentre vigilava els qui lligaven les garbes, agafà una insolació al cap, s’hagué de posar al llit i morí a Betúlia, el seu poble. L’enterraren al sepulcre dels seus pares, a la plana que hi ha entre Dotan i Balamor. Ja feia tres anys i quatre mesos que Judit havia quedat vídua. Vivia a casa seva, en una cabana que s’havia fet dalt el terrat, i anava sempre de dol, vestida amb un sac negre. Dejunava cada dia, fora de les festes del dissabte i de la lluna nova, amb les seves vigílies, i fora de les altres festes, que eren dies d’alegria per a tot el poble d’Israel. Era molt agraciada. Manasés, el seu marit, li havia deixat or i plata, criats i criades, camps i bestiar, i ella n’era mestressa. Mai ningú no en deia mal, perquè era una dona fidelíssima al Senyor.
10
Lectura primera Est 4,17b-17g.17l
No he volgut anteposar la glòria d’un home a la de Déu
Lectura del llibre d’Ester
En aquells dies, Mardoqueu pregà al Senyor i deia: «Sou beneït, Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob. Senyor, rei de l’univers, tot està sotmès al vostre poder. Si vós decidiu salvar el poble d’Israel, ningú no pot res contra vós. Heu creat el cel i la terra i tot això que admirem sota el firmament. Sou el Senyor de l’univers, i ningú no es pot rebel·lar contra la vostra autoritat. Vós, que penetreu tots els secrets, sabeu prou que, per salvar el poble d’Israel, m’hauria avingut de bona gana a besar fins les plantes dels peus d’Aman; però m’he negat a fer-ho per no anteposar la glòria d’un home a la de Déu. Mai no em prosternaré davant ningú fora de vós, Senyor Déu meu. Escolteu, Senyor, la meva pregària, compadiu-vos del poble que és la vostra heretat, mudeu en dies de festa el nostre dol, guardeu les nostres vides, i que puguem cantar lloances al vostre nom, Senyor; no consentiu que, amb la mort, quedin closos per sempre els llavis dels qui us beneeixen».
11
Lectura primera Pr 31,10-13.19-20.30-31
L’esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis
Lectura del llibre dels Proverbis
Que en té, de valor, una bona esposa! És molt més preuada que les perles. El cor del seu marit hi confia, no són escassos els guanys que en traurà. Durant tota la vida el farà feliç, i no desgraciat. Es procura la llana i el lli, que les seves mans transformen com vol. Pren a les mans la filosa, i els seus dits agafen el fus. Obre les mans als pobres, allarga el braç als indigents. L’encant és aparença, la bellesa s’esvaeix; l’esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis. Dediqueu-li cants pels fruits del seu treball: que la seva obra l’elogiï davant de tot el poble.
12
Lectura primera Sir 2,7-13
Fidels del Senyor, creieu, espereu, estimeu
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Fidels del Senyor, confieu en la seva bondat, no us allunyeu d’ell, si no voleu caure. Fidels del Senyor, espereu en els seus favors, la seva salvació i la felicitat eterna. Fidels del Senyor, creieu en ell, i no us mancarà la recompensa. Fidels del Senyor, estimeu-lo, i ell il·luminarà els vostres cors. Fixeu-vos en la història passada i ho veureu: Hi ha hagut mai ningú que confiés en el Senyor i es veiés defraudat? Hi ha hagut mai ningú que esperés en ell i fos abandonat, que l’invoqués i no fos escoltat? Perquè el Senyor és compassiu i benigne, perdona els pecats i, a l’hora del perill, salva els qui compleixen la seva voluntat.
13
Lectura primera Sir 3,19-26 (grec: 17-24)
Sigues humil, i Déu et concedirà el seu favor
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Fill meu, sigues modest en tot el que facis, i et veuràs més estimat que el qui dona esplèndidament. Com més gran ets més humil has de ser, i Déu et concedirà el seu favor. Déu, que és veritablement poderós, revela els seus secrets als humils. No intentis aclarir dificultats que no estan al teu abast, ni esbrinar qüestions que sobrepassen les teves forces. Examina només el que Déu et deixa entendre; d’allò que ell guarda en secret, no en tens cap necessitat. No investiguis curiosament res que et sobrepassi; ja és massa gran per a l’enteniment de l’home tot el que Déu t’ha fet saber. Per les seves opinions molts s’han desencaminat, els han desviat unes suposicions equivocades.
14
Lectura primera Sir 26,1-4.16-21 (grec 1-4.13-16)
Una bona esposa en una casa endreçada
és com el sol quan despunta a l’horitzó
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Feliç el marit d’una bona esposa: durarà el doble la seva vida. Una dona com cal fa feliç el marit, fa que visqui en pau tots els seus anys. Una bona esposa és una gran sort que el Senyor dona als seus fidels: rics o pobres, tenen sempre l’alegria al cor i el goig a la cara. La gràcia de l’esposa encanta el marit, i el seu seny el fa més vigorós. Una dona discreta és un do del Senyor, no té preu la que té delicadesa d’esperit. Una esposa decent és doblement agraciada, res no és tan valuós com la dona casta. Una bona esposa en una casa endreçada és com el sol quan despunta a l’horitzó.
15
Per aquells qui exerciren obres de misericòrdia
Lectura primera Is 58,6-11
Comparteix el teu pa amb els qui passen fam
Lectura del llibre d’Isaïes
Diu el Senyor: «L’únic dejuni que jo aprecio és aquest: Deixa anar els qui has empresonat injustament, deslliga els qui tens sotmesos al jou, allibera els oprimits, fes a miques els jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda, la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà: “Aquí em tens”». Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dones el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia. En tot moment el Senyor et conduirà, en ple desert saciarà la teva fam; et farà fort i vigorós, seràs com un hort amarat d’aigua, com una font inestroncable».
16
Lectura primera Jr 20,7-9
Sentia en el meu cor un foc que cremava
Lectura del llibre de Jeremies
M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir, us heu apoderat de mi i m’heu dominat, però ara passen el dia divertint-se a costa meva, tothom es riu de mi. Sempre que parlo, dono el crit d’alarma, el meu clam anuncia invasions i devastació. Tot el dia la paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis i de burles. A la fi pensava: No en vull parlar més, no diré res més en nom d’ell, però llavors sentia en el meu cor un foc que cremava, sentia un incendi dintre els meus ossos. Estic rendit de tant aguantar, ja no puc més.
17
Lectura primera Mi 6,6-8
Ja t’han dit, home, què espera de tu el Senyor
Lectura de la profecia de Miquees
Quina ofrena portaré quan em presentaré al Senyor, quan aniré a adorar el Déu excels? Portaré víctimes, per oferir holocaustos? Portaré vedells d’un any? El Senyor veurà amb bons ulls l’ofrena de milers de moltons o de torrents d’oli que no es puguin ni comptar? Haig d’oferir el meu primer fill per expiar les meves culpes? Satisfaré pels meus pecats sacrificant el fruit de les meves entranyes? Ja t’han dit, home, on és troba el bé, què espera de tu el Senyor: espera que siguis just en l’obrar, que estimis la bondat i siguis humil amb el teu Déu.
18
Lectura primera So 2,3;3,12-13
Deixaré en el teu país un poble humil i pobre
Lectura de la profecia de Sofonies
Busqueu el Senyor, tots els humils del país que compliu els seus preceptes; busqueu la bondat, busqueu la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia rigorós del Senyor. Deixaré en el teu país un poble humil i pobre. La resta d’Israel buscarà refugi en el nom del Senyor. No faran injustícies ni mentiran, no tindran una llengua enganyadora. Podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú.
II. LECTURA PRIMERA DEL NOU TESTAMENT EN TEMPS PASQUAL
1
Per religiosos
Lectura primera Fets 4,32-35
Un sol cor i una sola ànima
Lectura dels Fets dels Apòstols
La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d’immobles els venien, dipositaven als peus dels Apòstols el producte de la venda i era distribuït segons les necessitats de cadascú.
2
Lectura primera Ap 3,14b.20-22
Menjaré amb ell, i ell amb mi
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Això diu l’Amén, el testimoni que diu fidelment la veritat, l’origen de tot el que Déu ha creat: Mira, soc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi. Als qui aconseguiran la victòria, els concediré la gràcia d’asseure’s amb mi en el meu tron, tal com jo, que he aconseguit la victòria, m’he assegut amb el meu Pare en el seu tron. Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les comunitats.
3
Lectura primera Ap 19,1.5-9a
Feliços els convidats al banquet de noces de l’Anyell
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig sentir al cel la cridòria d’una gran gentada que cantava: «Al·leluia! És l’hora de la salvació, de la glòria i del poder del nostre Déu». Després, de l’indret del tron sortí una veu que cridava: «Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents i els qui creieu en ell, petits i grans». Tot seguit vaig sentir com la cridòria d’una gran gentada, semblant al so d’un aiguat i al retruny de trons fortíssims, i deien: «Al·leluia! El Senyor, el Déu de l’univers, és rei. Alegrem-nos-en i celebrem-ho, cantem la seva glòria, que ha arribat l’hora de les noces de l’Anyell i la seva esposa ja està engalanada, i, per un do de Déu, ha pogut vestir-se de lli finíssim, blanc i resplendent. Aquest lli finíssim són les bones obres del poble sant». Després l’àngel em digué: «Escriu: Feliços els convidats al banquet de noces de l’Anyell».
4
Lectura primera Ap 21,5-7
Els qui surtin victoriosos tindran tot això en herència
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
El qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou». I afegí: «Escriu aquestes paraules, perquè són veritat i dignes de tota confiança». Després em digué: «Són un fet. Jo soc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’Omega, que és la darrera, soc el principi i la fi. Als qui tenen set, jo els donaré aigua de la font de la vida sense pagar res. Els qui surtin victoriosos tindran tot això en herència: jo seré el seu Déu i ells seran fills meus».
III. SALM RESPONSORIAL
1
Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 2a; o bé: 39,5a; o bé: Sl 91,13-14)
Feliç l’home
que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s’asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la llei del Senyor,
la repassa meditant-la nit i dia.
R. Estima de cor la llei del Senyor.
O bé:
Feliç l’home que té posada
en el Senyor la seva confiança.
O bé:
Els justos creixeran com les palmeres,
plantats a la casa del Senyor.
Serà com un arbre que arrela vora l’aigua:
dona fruit quan n’és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge,
duu a bon terme tot el que emprèn. R.
No serà així la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
El Senyor empara els camins dels justos,
i els dels culpables, acaben malament. R.
2
Salm responsorial 14,1a i 2-3a.3b-4ab.5 (R.: 1b)
Qui podrà viure a la muntanya sagrada?
El qui obra honradament
i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa;
quan parla, no escampa calúmnies.
R. El just viurà
a la vostra muntanya sagrada, Senyor.
El qui mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honra i aprecia els fidels del Senyor. R.
El qui no fia els seus diners a interès,
ni es ven per condemnar cap innocent.
El qui obra així, mai no caurà. R.
3
Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.11 (R.: cf. 5a)
Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç».
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m’heu triat la possessió.
R. Senyor, vós sou la meva heretat.
Beneït sigui el Senyor, que em dona seny.
Fins a les nits m’amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré. R.
M’ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre. R.
4
Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per l’amor del seu nom.
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor
m’asserena i em conforta. R.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R.
5
Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9.10-11 (R.: 2a; o bé: 9a)
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
R. Beneiré el Senyor en tot moment.
O bé:
Tasteu, i veureu que n’és, de bo, el Senyor.
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés;
ell m’ha escoltat, res no m’espanta. R.
Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill. R.
Acampa l’àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, per protegir-los.
Tasteu, i veureu que n’és, de bo, el Senyor;
feliç l’home que s’hi refugia. R.
Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo, i no us mancarà res.
Els rics s’empobriran, passaran fam,
però als qui busquen el Senyor
no els faltarà cap bé. R.
6
Salm responsorial 102,1-2.3-4.8-9.13-14.17-18a (R.: 1a)
Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.
R. Beneeix el Senyor, ànima meva.
Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable. R.
«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor».
No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi. R.
Com un pare s’apiada dels fills,
el Senyor s’apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens va formar,
i es recorda que som pols. R.
Però l’amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
la seva bondat s’estén als fills dels fills,
si guarden la seva aliança. R.
7
Salm responsorial 111,1-2.3-4.5-6.7-8.9 (R.: 1a)
Feliç l’home que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seva descendència serà gran al país,
serà beneït el llinatge dels justos.
R. Feliç l’home que venera el Senyor.
O bé:
Al·leluia.
A casa seva hi ha riquesa i abundància,
la seva bondat consta per sempre.
L’home just, compassiu i benigne,
és llum que apunta en la fosca. R.
Sortós l’home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus afers.
El just no caurà mai,
i deixarà un record inesborrable. R.
Viu sense por de les males noves,
se sent ferm confiant en el Senyor,
té el cor incommovible, res no tem,
i a la fi veurà vençuts els enemics. R.
Reparteix el que té, ho dona als pobres,
la seva bondat consta per sempre,
pot alçar el front amb dignitat. R.
8
Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 1a)
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
R. Feliços els fidels del Senyor.
La teva esposa fruitarà com una parra
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
al voltant de la taula. R.
És així com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida
puguis veure prosperar Jerusalem. R.
9
Salm responsorial 130,1.2.3
El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses,
o de coses massa altes per a mi.
R. Guardeu-me en pau als vostres braços, Senyor.
Em mantinc en una pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
tot esperant els vostres dons. R.
Israel espera en el Senyor
ara i per tots els segles. R.
IV. LECTURA SEGONA DEL NOU TESTAMENT
1
Lectura segona Rm 8,26-30
Els fa justos i els glorifica
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, és l’Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar, per pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre. I ni que els seus gemecs no es puguin expressar, el qui penetra l’interior dels cors sap prou bé quin és el deler de l’Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant com Déu ho vol. Nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans. Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.
2
Lectura segona 1C 1,26-31
Déu ha escollit els qui el món té per dèbils
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, mireu qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels homes, sou pocs els instruïts, sou pocs els poderosos o de família noble. Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas; per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res; així ningú no pot gloriar-se davant Déu. Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció, perquè, tal com diu l’Escriptura: «Si algú es gloria, s’haurà de gloriar del Senyor».
3
Lectura segona 1C 12,31-13,13
L’amor no passarà mai
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, interesseu-vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí incomparablement més gran. Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels, però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s’acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat.
Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens, raonava com els nens; però d’ençà que soc un home, ja no m’és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l’esperança i l’amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l’amor és el més gran.
4
Lectura segona 2C 10,17-11,2
Sempre he volgut que fóssiu d’un sol espòs,
com una verge intacta, digna de ser presentada al Crist
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, si algú es gloria, s’ha de gloriar en el Senyor, perquè no mereix confiança aquell que es recomana ell mateix sinó aquell que el Senyor recomana. Deixeu-me dir una cosa! És poc assenyada, però deixeu-me-la dir. La gelosia que tinc per vosaltres no és meva, sinó de Déu, perquè sempre ha volgut que fóssiu d’un sol espòs, com una verge intacta, digna de ser presentada al Crist.
5
Lectura segona Ga 2,19-20
La vida que ara visc ja no és la meva; és Crist qui viu en mi
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, jo, per obra de la Llei, vaig morir pel que fa a la Llei, a fi de viure per a Déu. Estic clavat a la creu juntament amb Crist. La vida que ara visc, ja no és la meva; és Crist que viu en mi. La vida que ara visc en aquesta carn, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha entregat ell mateix per mi.
6
Lectura segona Ga 6,14-16
Com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella, és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món. Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor. L’únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l’Israel de Déu.
7
Lectura segona Ef 3,14-19
Que arribeu a conèixer la immensitat de l’amor del Crist
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, m’agenollo davant el Pare, de qui rep el nom tota família, tant en el cel com en la terra, i li prego que, pel tresor gloriós del seu poder, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior: que el Crist habiti per la fe en els vostres cors, que visqueu fermament arrelats i fonamentats en l’amor, i així pugueu comprendre, amb tot el poble sant, que n’és d’ample, llarg, alt i profund l’amor del Crist; vull dir que arribeu a conèixer la immensitat d’aquest amor, que sobrepassa tot coneixement. Així arribareu a la plenitud del creixement, que és la plenitud de Déu.
8
Lectura segona Ef 6,10-13.18
Armeu-vos amb totes les armes de Déu
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, busqueu el vostre vigor en el Senyor i en la força invencible del seu poder. Armeu-vos amb tot l’armament que Déu us dona per poder fer front a les tàctiques del diable. Perquè no ens toca lluitar amb enemics de carn i ossos, sinó amb les forces espirituals del mal que omplen l’espai, amb les autoritats i els poders que governen el món de les tenebres. Armeu-vos amb totes les armes de Déu; així podreu lluitar els dies pitjors, i, servint-vos de totes, us mantindreu ferms. Pregueu en tota ocasió. Que l’Esperit guiï la vostra oració i les vostres súpliques; assistiu-hi sempre que, en les vetlles, us reuniu a pregar per tot el poble sant.
9
Lectura segona Fl 3,8-14
Corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa
que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, tots els avantatges que jo pogués tenir, els considero desavantatjosos comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo com a escòries a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat a ell. Ni tan sols soc just gràcies a una justícia meva guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que prové d’haver cregut en Crist, vull dir aquella justícia que Déu dona als creients. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts.
No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apoderar-me’n; puc fer-ho, ja que Jesucrist s’apoderà de mi. Germans, no m’imagino pas haver-me’n apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges que he deixat enrere i llançar-me tot jo cap allò que tinc al davant; corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.
10
Lectura segona Fl 4,4-9
Interesseu-vos per tot allò que és net
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
11
Lectura segona Col 3,12-17
Estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.
Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.
12
Per viudes
Lectura segona 1Tm 5,3-10
La viuda que ha quedat del tot sola té posada en Déu la seva esperança
Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, que la comunitat mantingui les viudes que han quedat realment soles. Però si tenim fills o nets, aquests han d’aprendre que el seu primer deure és estimar la seva pròpia família i ser agraïts amb els pares; això és agradable a Déu.
La viuda que ha quedat del tot sola té posada en Déu la seva esperança i es dedica a l’oració i a les pregàries de nit i de dia. Però la que pensa només en disbauxes és morta en vida. Digue’ls-ho clarament, perquè siguin irreprensibles. Si algú no s’ocupa dels seus, sobretot de la família, ha renegat pràcticament de la seva fe i és pitjor que els qui no creuen. Una viuda, perquè pugui ser inclosa en aquest rang, no ha de tenir menys de seixanta anys, casada una sola vegada, coneguda per les seves bones obres: per haver pujat bé els fills, acollit els forasters i acomplert amb ells els deures d’hospitalitat, ajudat els necessitats; en una paraula, que hagi practicat tota mena d’obres bones.
13
Lectura segona Jm 2,14-17
Si no hi ha obres, la fe tota sola és morta
Lectura de la carta de sant Jaume
Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, de què serviria? A un home així, la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tingués ni vestits ni l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres li digués: «Ves-te’n en pau, abriga’t bé i alimenta’t», però no li donés res del que necessita, quin profit li faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta.
14
Lectura segona 1Pe 3,1-9
Les dones santes confiaven en Déu
Lectura de la primera carta de sant Pere
Vosaltres, esposes, feu cas dels vostres marits. Així, si alguns no són creients, quan s’adonaran de la vostra manera de viure respectuosa i casta, sense paraules els guanyareu a la fe. Les vostres gales no han de consistir en les que es veuen des de fora estant, com són el pentinat, les joies i els vestits, sinó en les que porteu amagades dins el cor i duren sempre, com és un esperit de pau i de bondat; això sí que té valor als ulls del Senyor. Així s’adornaven en altre temps les dones santes, que confiaven en Déu i eren respectuoses amb els seus marits, com Sara, que obeïa Abraham i en parlava amb gran respecte. Vosaltres sereu considerades filles seves si obreu el bé sense cap por.
També vosaltres, marits, sapigueu conviure amb la vostra esposa: tracteu-la amb honor, no solament perquè és més feble, sinó perquè Déu li fa la gràcia d’heretar la mateixa vida. Així res no destorbarà la vostra pregària. Finalment, vivint tots units de pensament i de cor, estimeu els germans, sigueu afectuosos i humils; no torneu mal per mal, no insulteu els qui us insulten; més aviat beneïu-los, vosaltres, que Déu ha cridat a rebre en herència una benedicció.
15
Lectura segona 1Pe 4,7b-11
Que cadascú ajudi els altres amb els dons que ha rebut de Déu
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats, porteu una vida sòbria i ordenada, i doneu-vos a la pregària. Sobretot estimeu-vos de debò entre vosaltres, perquè l’amor esborra una multitud de pecats. Rebeu els altres a casa vostra sense queixar-vos. Que cadascú ajudi els altres amb els dons que ha rebut, ja que heu de ser bons administradors de la gràcia de Déu, que pren formes tan variades. Si algú parla, que sàpiga que transmet paraules de Déu, si algú presta un servei, que es valgui de les forces que rep de Déu. Així Déu serà glorificat en tot per Jesucrist. Que la glòria i el poder li siguin donats pels segles dels segles. Amén.
16
Per aquells qui exerciren obres de misericòrdia
Lectura segona 1Jo 3,14-18
També nosaltres hem de donar la vida pels germans
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida; ho sabem perquè estimem els germans. Qui no estima continua mort. Tothom qui té odi al seu germà és un assassí i, com vosaltres sabeu, no hi ha cap assassí que tingui dintre seu la vida eterna. L’amor veritable, l’hem conegut pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això també nosaltres hem de donar la vida pels germans. Si un home que té el suficient per viure bé contempla sense entranyes com el seu germà passa necessitat, és concebible encara que hi hagi en el seu cor l’amor de Déu? Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat.
17
Lectura segona 1Jo 4,7-16
Si ens estimem, Déu està en nosaltres
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor. Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L’amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.
Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres. Mai ningú no ha pogut contemplar Déu, però si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res. Un senyal per a saber que estem en ell i ell en nosaltres és que ens ha fet el do de compartir el seu Esperit. Més encara: nosaltres mateixos hem contemplat com el Pare ha enviat el seu Fill perquè fos el salvador del món; nosaltres en donem testimoni; per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu està en Déu, i Déu en ell. Així nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té, i hi hem cregut. Déu és amor; el qui viu en l’amor està en Déu, i Déu està en ell.
18
Lectura segona 1Jo 5,1-5
La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?
V. AL·LELUIA I VERS ABANS DE L’EVANGELI
1
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 5,3
Feliços els pobres en l’esperit:
el Regne del cel és per a ells.
2
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 5,6
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:
vindrà el dia que seran saciats.
3
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 5,8
Feliços els nets de cor:
són ells els qui veuran Déu.
4
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Cf. Mt 11,25
Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.
5
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 11,28
«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats;
jo us faré reposar», diu el Senyor.
6
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Mt 23,11.12b
El més gran de vosaltres ha de ser servidor vostre,
diu el Senyor;
tothom qui s’humilia serà enaltit.
7
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Lc 21,36
Estigueu alerta pregant en tota ocasió
perquè us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.
8
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 8,12
Diu el Senyor: «Jo soc la llum del món;
el qui em segueix tindrà la llum de la vida».
9
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 8,31b-32
«Si us manteniu ferms en el que jo us dic,
sereu de debò deixebles meus,
i coneixereu la veritat», diu el Senyor.
10
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 13,34
Us dono un manament nou, diu el Senyor:
Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.
11
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 14,23
Qui m’estima farà cas de les meves paraules;
el meu Pare l’estimarà, i vindrem a fer estada en ell.
12
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 15,4a.5b
Estigueu en mi i jo en vosaltres, diu el Senyor;
qui està en mi dona molt de fruit.
13
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Jo 15,9b.5b
Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor;
qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit.
VI. EVANGELI
1
Evangeli Mt 5,1-12a
Alegreu-vos i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».
2
Evangeli Mt 5,13-16
Vosaltres sou la llum del món
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».
3
Evangeli Mt 7,21-27
Una casa construïda sobre la roca, i una altra sobre la sorra
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No entrarà al Regne del cel tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”; hi entraran només els qui compleixin la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia molts em diran: “Senyor, Senyor, no recordeu que en nom vostre profetitzàvem i trèiem dimonis i fèiem molts miracles?” Però jo els diré clarament: “No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!”
Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca. Quan venen les pluges, creix la riuada i el vent envesteix contra aquella casa, res no la fa caure, perquè té els fonaments sobre la roca. Però tothom qui, després d’escoltar aquestes paraules meves, no les compleix, és com un home sense seny que va construir la seva casa sobre la sorra. Quan vingueren les pluges, cresqué la riuada i el vent es llençà contra aquella casa, la casa s’ensorrà i no en quedà ni rastre».
4
Evangeli Mt 11,25-30
Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera».
5
Evangeli Mt 13,44-46
Va a vendre tot el que té i compra aquell camp
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba, el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà».
6
Evangeli Mt 16,24-27
Qui perdi la seva vida per mi la retrobarà
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare, voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres».
7
Evangeli Mt 18,1-5
Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En una ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús: «Qui és el més important en el Regne del cel?» Jesús cridà un nen, el posà al mig i digué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel. Així, doncs, els qui es fan petits com aquest nen són els més importants en el Regne del cel. I els qui acullen un nen així en el meu nom m’acullen a mi».
8
Per religiosos
Evangeli Mt 19,3-12
Per amor del Regne del cel
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús amb la intenció de provar-lo, i li van fer aquesta pregunta: «Als marits, els és permès de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?» Ell els preguntà: «No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, al principi, va fer l’home i la dona? I digué: Per això l’home deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar». Ells contestaren: «Doncs, com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a l’esposa un document on consti el divorci?» Jesús respongué: «Moisès us va permetre de divorciar-vos de l’esposa perquè éreu tan durs de cor, però al principi no fou pas així. I jo us dic que si algú, fora del cas d’una unió il·legal es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri».
Els deixebles li diuen: «Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se». Ell els respongué: «Això no ho comprèn tothom: Només ho comprenen aquells a qui Déu ha fet aquest do. N’hi ha que no tenen capacitat per al matrimoni ja de naixement o perquè els homes els han fet així, però n’hi ha també que hi renuncien ells mateixos per amor del Regne del cel. Que ho comprenguin els qui ho poden comprendre».
9
Evangeli Mt 19,27-29
Vosaltres, els qui heu vingut amb mi, en rebreu molt més
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Pere digué a Jesús: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós. Què ens tocarà?» Jesús li respongué: «Us ho dic amb tota veritat: vosaltres, els qui heu vingut amb mi, quan el món renaixerà i el Fill de l’home s’asseurà gloriós al seu tron, també vosaltres us asseureu en dotze trons per governar les dotze tribus d’Israel. I tothom qui pel meu nom ha deixat cases, germans i germanes, pare i mare, fills o camps, en rebrà molt més i posseirà la vida eterna».
10
Evangeli Mt 22,34-40
Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d’aquests dos».
11
Evangeli Mt 25,1-13
L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l’espòs. N’hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s’emportaren oli per a les torxes, però cadascuna de les prudents se’n proveí d’una ampolla. Com que el nuvi trigava, els vingué són, i totes s’adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: “L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l”. Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres: “Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s’encenen”. Però les prudents els respongueren: “Potser no n’hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne”. Mentre hi eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: “Senyor, Senyor, obriu-nos”. Però ell els respongué: “Us dic amb tota veritat que no us conec”. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni la hora».
12
Evangeli Mt 25,14-30
El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment
Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n’anava fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc talents, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n’anà. El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo.
Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc talents, portà també els cinc que havia guanyat i digué: “Senyor, m’havíeu confiat cinc talents i n’he guanyat cinc més”. L’amo li va dir: “Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor”. Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué: “Senyor, m’havíeu confiat dos talents i n’he guanyat dos més”. L’amo li va dir: “Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor”. Es presentà també el qui n’havia rebut un, i digué: “Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre”. L’amo li contestà: “Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs, havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest talent i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo fora a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents”».
13
Evangeli Mt 25,31-46
Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus,
per petit que fos, m’ho fèieu a mi
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.
Després el Rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m”. Els justos li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?” El Rei els respondrà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”.
Després dirà als de la seva esquerra: “Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar”. Ells li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?”
Ell els contestarà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi. I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna”».
14
Evangeli Mc 3,31-35
Tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu parent,
la meva parenta, la meva mare
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, arriba la mare de Jesús amb els seus germans i, de fora estant, el fan cridar. La gent que seia al voltant d’ell li diu: «La vostra mare i els vostres germans són aquí fora, que us volen veure». Ell els respon: «Qui són la meva mare i els meus germans?» Llavors mirant els qui seien tot al voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus germans: tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu germà, la meva germana, la meva mare».
15
Per educadors
Evangeli Mc 9,34-37
Qui acull un d’aquests nois m’acull a mi
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, els deixebles de Jesús pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots». Després feu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat».
16
Per educadors
Evangeli Mc 10,13-16
Deixeu venir els nens
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, la gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen no hi entrarà pas». I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.
17
Per religiosos
Evangeli Mc 10,17-30
Ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres
Després torna i vine amb mi
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
Un dia que Jesús sortia de camí, un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: «Per què em tractes de bo? De bo, només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: “No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare”». Ell li respongué: «Tot això ja ho he complert des de jove». Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi». Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric.
Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al Regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n’és, de difícil, d’entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se’ls mirà i els digué: «Als homes, els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot». Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós». Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna».
18
Evangeli Lc 6,27-38
Sigueu compassius com ho és el vostre Pare
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Si algú et pega en una galta, para-li l’altra. Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t’ho hagin pres. Feu als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen. Si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. Si presteu diners als qui de cert us els tornaran, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors presten diners als pecadors quan saben que els recobraran. Però vosaltres heu d’estimar els enemics, heu de fer bé i de prestar sense esperar de rescabalar-vos: llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.
Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu, i Déu us donarà. Us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet».
19
Per religiosos
Evangeli Lc 9,57-62
Us seguiré pertot arreu on anireu
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, mentre Jesús i els seus deixebles feien camí, algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu». Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap». A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi». Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare». Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu ves a anunciar el Regne de Déu». Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adeu als de casa meva». Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al Regne de Déu».
20
Evangeli Lc 10,38-42
Marta l’acollí. Maria ha escollit la millor part
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».
21
Per religiosos
Evangeli Lc 12,32-34
El vostre Pare es complau a donar-vos el Regne
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor».
22
Evangeli Lc 12,35-40
Estigueu a punt també vosaltres
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».
23
Per religiosos
Evangeli Lc 14,25-33
Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús anava amb molta gent; ell es girà i els digué: «Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi no pot ser deixeble meu.
Suposem que algú de vosaltres vol construir una torre. No us asseureu primer a calcular-ne les despeses, per veure si teniu recursos per acabar-la? Perquè, si després de posar els fonaments, no podíeu acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se’n i dirien: “Aquest home havia començat a construir, però no pot acabar”. Si un rei vol anar a combatre amb un altre, no s’asseurà primer a deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veia que no pot, quan l’altre encara és lluny li enviarà delegats a negociar la pau. Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té».
24
Evangeli Jo 15,1-8
Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo soc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dona fruit en mi, el Pare la talla, i la que dona fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi.
Jo soc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi, no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».
25
Evangeli Jo 15,9-17
No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Soc jo qui us he escollit
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té.
Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Soc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».
26
Evangeli Jo 17,20-26
Vull que estiguin amb mi allà on jo estic
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i pregà dient: «Pare sant, no prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u. Que estiguin en nosaltres, Pare, com vós esteu en mi i jo en vós. Així el món creurà que vós m’heu enviat. La glòria que vós m’heu donat, jo també els l’he donada a ells, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i vós en mi, que siguin plenament u. Així el món coneixerà que vós m’heu enviat i que els heu estimat com m’heu estimat a mi.
Pare, vós me’ls heu donat; vull que estiguin amb mi allà on jo estic, i vegin la meva glòria, la que m’heu donat per haver-me estimat ja abans de crear el món. Pare bo, el món no us ha conegut, però jo us he conegut, i ells han conegut que vós m’heu enviat. Jo els he fet conèixer el vostre nom i els el faré conèixer més encara, perquè l’amor amb què m’heu estimat estigui en ells, i també hi estigui jo».
