Si aquesta fèria s'escau després del dia 16 de desembre, es diuen les lectures assignades al dia corresponent.
Lectura primera Is 54,1-10
El Senyor t'ha cridat com una esposa abandonada
Lectura del llibre d'Isaïes
Crida d'alegria, tu que no eres mare, celebra-ho i aclama, tu que eres estèril, perquè la que havia quedat abandonada ara té més fills que la que no va perdre el marit, diu l'oracle del Senyor. Fes més espaiosa la tenda on vius, desplega sense por les veles que la cobreixen, allarga les cordes i reforça els seus pals, perquè t'hauràs d'obrir a dreta i a esquerra; la teva descendència ocuparà els altres territoris i repoblarà les ciutats abandonades.
No tinguis por, no quedaràs avergonyida, ningú no et retraurà el teu passat ignominiós; oblida el menyspreu que has passat de jove, la deshonra de la teva viduïtat. El teu creador s'ha fet el teu marit, el seu nom és El-Senyor-de-l'univers; t'ha rehabilitat el Sant d'Israel, anomenat Déu-de-tota-la-terra. El Senyor t'ha cridat com qui crida l'esposa abandonada que s'enyora. Pot ser repudiada l'esposa de la joventut?, diu el teu Déu. Jo t'havia abandonat per poca estona, però ara et recobro amb un afecte immens. En una flamarada d'indignació t'havia amagat un moment la meva mirada, però ara t'estimo amb un amor etern, diu el Senyor, el qui t'ha reclamat.
Faré com vaig fer en els dies de Noè: llavors vaig jurar que l'aiguat de Noè no inundaria mai més la terra; ara juro que no m'irritaré ni t'amenaçaré mai més: Ni que desapareguin les muntanyes i se somoguin els turons, no desapareixerà l'amor que jo et tinc ni se somourà el meu pacte de pau, diu el Senyor, el qui t'estima.
Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11-12a i 13b (R.: 2a)
Amb quin goig us exalço, Senyor.
M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava,
i no heu permès que se n'alegrin els enemics.
Senyor, m'heu arrencat de la terra dels morts,
quan ja m'hi enfonsava,
m'heu tornat la vida.
R. Amb quin goig us exalço, Senyor.
Canteu al Senyor, els qui l'estimeu,
enaltiu la seva santedat.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors;
l'endemà són crits de joia. R.
Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;
ajudeu-me, Senyor.
Heu mudat en joia les meves penes,
Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre. R
Al·leluia Lc 3,4.6
Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí;
tothom veurà la salvació de Déu.
Evangeli Lc 7,24-30
Joan és el missatger que prepara els camins del Senyor
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Quan els enviats de Joan van ser fora, Jesús comença a dir a la gent: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home que porta vestits delicats? Els qui es vesteixen sumptuosament i viuen enmig de plaers els trobareu als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l'Escriptura: "Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí". Us asseguro que entre tots els que les mares han portat al món ningú no és més gran que Joan; tanmateix, el més petit al Regne de Déu és més gran que ell.
Tot el poble, i fins els publicans, quan van sentir la predicació de Joan i es van fer batejar per ell, van reconèixer que Déu era bo en cridar-los a la conversió, però els fariseus i els mestres de la Llei, que no es van deixar batejar per Joan, van menysprear el que Déu havia volgut fer per ells».
