DILLUNS DE LA SETMANA XXIV DURANT L'ANY / I


Lectura primera 1Tm 2,1-8
Feu pregàries per tots els homes a Déu,
que vol que tots se salvin
Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Estimats, primer de tot us recomano que feu a Déu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l'honestedat. Pregar així és bo i agradable a Déu, el nostre salvador, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat.
Hi ha un sol Déu. El mitjancer entre Déu i els homes és també un de sol, l'home Jesucrist, que es donà ell mateix per rescatar tots els homes. El testimoniatge sobre tot això ha estat fet públic al temps apropiat, i jo n'he estat fet herald i apòstol, mestre per instruir en la fe i en la veritat els qui no són jueus. Això que dic és veritat, no menteixo. Desitjo que els homes preguin pertot arreu, i que puguin alçar les mans netes, evitant les baralles i les discussions.

Salm responsorial 27,2.7.8-9 (R.: 6)
Escolteu la meva veu suplicant,
quan us crido auxili
amb les mans alçades vers el santuari.

R. Beneït sigui el Senyor,
que escolta la meva veu suplicant.

El Senyor és la muralla que em protegeix;
el meu cor hi confia.
M'ha defensat, i m'he rejovenit tot jo;
vull lloar-lo de tot cor. R.

El Senyor és la muralla del seu poble,
dóna la victòria al seu Ungit.
Salveu el vostre poble,
beneïu la vostra heretat.
Sigueu el seu pastor,
preneu-los sempre als vostres braços. R.

Al·leluia Jo 3,16
Déu estima tant el món,
que ha donat el seu Fill únic;
tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Lc 7,1-10
Ni dintre d'Israel no he trobat tanta fe
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús, quan acabà de dir aquestes paraules davant el poble que l'escoltava, entrà a Cafar-Naüm. Un centurió hi tenia un criat, que ell apreciava molt, malalt a punt de morir. El centurió, que havia sentit parlar de Jesús, li envià uns ancians de la comunitat jueva per pregar-li que vingués a salvar el seu criat. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb molt d'interès i li deien: «Es mereix que li feu aquest favor: és un bon amic del nostre poble, i és ell qui ens ha fet construir la sinagoga».
Jesús se n'anà amb ells. No era gaire lluny de la casa quan el centurió li envià uns amics per dir-li: «Senyor, no us molesteu: Jo no sóc digne que entreu a casa meva. Per això ni tan sols m'he atrevit a venir jo mateix a trobar-vos. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és l'autoritat: tinc soldats a les meves ordres, i si dic a un que se'n vagi, se'n va, i si a un altre li dic que vingui, ve, i si al meu criat li mano que faci una cosa, la fa». Quan Jesús ho sentí, l'admirà, es girà cap a la gent que el seguia i els digué: «Us asseguro que ni dintre d'Israel no he trobat tanta fe». Quan tornaren a la casa els qui havien estat enviats, trobaren que el criat s'havia posat bo.