Lectura primera Rm 8,18-25
Tot l'univers creat està esperant
que es reveli la glorificació dels fills de Déu
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s'ha de revelar en nosaltres. Perquè tot l'univers creat està atent, esperant que es reveli d'una vegada la glorificació dels fills de Déu. L'univers creat s'ha trobat sotmès a una situació absurda, no perquè ell ho hagi volgut, sinó que un altre l'hi ha sotmès, donant-li, però, l'esperança que un dia serà alliberat de l'esclavatge d'aquesta situació desgraciada, per obtenir la llibertat, que és la glorificació dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta.
Però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui ja posseïm l'Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l'hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit. Ja som salvats, però dins una esperança. Ara, ningú no espera allò que veu; si ja ho veiés, com ho esperaria? Així, doncs, si esperem allò que encara no veiem, ens toca viure ferms en l'esperança.
Salm responsorial 125,1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R.: 3a)
Quan el Senyor renovà la vida de Sió,
ho crèiem un somni;
la nostra boca s'omplí d'alegria,
de crits i de rialles.
R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre.
Els altres pobles es deien:
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells».
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells».
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem! R.
Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l'aigua renova l'estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls
criden de goig a la sega. R.
Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d'alegria,
duent a coll les seves garbes. R.
Al·leluia Cf. Mc 11,25
Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.
Evangeli Lc 13,18-21
A mesura que el gra creix, es fa com un arbre
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, deia Jesús: «A què s'assembla el Regne de Déu? A què el podríem comparar? És com un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu hort: a mesura que creix, es fa com un arbre, i els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques». Deia també: «A què podríem comparar el Regne de Déu? És com el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».
