DIMECRES DE LA SETMANA IX DURANT L'ANY / I


Lectura primera Tb 3,1-11.24-25
Foren escoltades les pregàries de tots dos a la presència del Déu altíssim
Lectura del llibre de Tobit
En aquells dies, Tobit arrencà el plor i pregà d'aquesta manera: «Sou just, Senyor, i són justes les vostres decisions, i tot el vostre obrar és amor fidel i justícia. Senyor, recordeu-vos de mi, perdoneu-me els pecats, oblideu-los, tant els meus com els dels meus pares. Perquè no hem obeït els vostres manaments. I per això hem estat abandonats al saqueig, a la deportació, a la mort, a la burla i al menyspreu de totes les nacions on ens heu dispersat. Senyor, són grans les penes que ens heu fet sofrir, perquè no havíem seguit els vostres preceptes, ni ens havíem comportat amb rectitud a la vostra presència. Ara, Senyor, que es faci en mi la vostra voluntat, i deixeu-me morir en pau, més m'estimo morir que no pas viure».
Aquell mateix dia va succeir que Sara, la filla de Ragüel, a Ragues de Mèdia, sentia els insults d'una de les esclaves del seu pare. Sara s'havia casat set vegades, i un dimoni amb el nom d'Asmodeu havia fet morir cada un dels seus set marits la mateixa nit de bodes. Sara acabava de reprendre aquella esclava per una falta, i ella se li va girar tot cridant: «Que ningú no vegi mai ni fill ni filla teva en aquest món, assassina dels teus marits! És que em vols matar a mi com els set que has mort?» Sara, en sentir això, va pujar a la cambra alta de casa i va passar tres dies i tres nits sense menjar ni beure, i amb llàgrimes demanava al Senyor que l'alliberés d'aquesta maledicció.
Aquell dia foren escoltades les dues pregàries, la de Tobit i la de Sara, en presència del Déu altíssim, i Déu envià Rafael, l'àngel sant del Senyor, a consolar aquells dos que havien fet alhora el seu prec davant d'ell.

Salm responsorial 24,2-3.4-5ab.6-7b.8-9 (R.: 1b)
Déu meu, en vós confio,
que no en tingui un desengany,
i no se n'alegrin els enemics.
No s'enduran un desengany
els qui esperen en vós,
sinó els qui us abandonen
per fiar-se del no-res.

R. A vós elevo la meva ànima, Senyor.

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu. R.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l'amor que heu guardat des de sempre.
Compadiu-vos de mi,
vós que estimeu tant. R.

El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí. R.

Al·leluia Jo 11,25a.26
Jo sóc la resurrecció i la vida,
diu el Senyor;
els qui creuen en mi no moriran mai més.

Evangeli Mc 12,18-27
No és Déu de morts, sinó de vius
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor i deixa la dona sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé; hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense descendència. El segon es va casar amb la dona del difunt i morí també sense cap fill. El tercer igual, i així fins al setè, però cap d'ells no deixà descendència. Finalment ella també morí. Per tant, en la resurrecció, quan ressuscitaran tots ells, de quin del set serà l'esposa aquesta dona? Perquè tots set s'hi havien casat».
Jesús els respongué: «Plantegeu malament tota aquesta qüestió perquè desconeixeu el poder de Déu i el que diu l'Escriptura. Primer de tot, quan ressuscitaran d'entre els morts, ja no es casaran, sinó que seran com els àngels en el cel. I pel que fa a la resurrecció dels morts, no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, que Déu li digué: "Jo sóc el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob?" No és Déu de morts, sinó de vius. Per tant aneu ben errats».