DIMECRES DE LA SETMANA XXVIII DURANT L'ANY / I


Lectura primera Rm 2,1-11
Déu donarà a cadascú segons les seves obres,
primer de tot als jueus, però també als dels altres pobles
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
A vosaltres que us poseu a fer de jutges, qui us podrà excusar? Cada vegada que condemneu els altres us doneu la sentència, ja que vosaltres, tot i fer de jutges, feu igual que es qui desconeixen el Déu veritable. Tothom sap que Déu condemna tal com es mereixen els qui cometen aquelles culpes. Si, doncs, vosaltres cometeu les mateixes culpes, penseu que us escapareu del judici de Déu perquè condemneu els qui les cometen? Creieu que ens podem prendre a la lleugera la immensa bondat de Déu, la seva tolerància, la seva paciència? No us adoneu que la seva bondat us crida a convertir-vos?
Però els vostres cors endurits, que no es volen convertir, no fan sinó acumular-vos càstig de Déu per al dia del càstig. Aquell dia tothom veurà clarament que el judici de Déu és just. Ell donarà a cadascú segons les seves obres: la vida eterna, als qui busquen la glòria, l'honor i la immortalitat en la pràctica del bé; el càstig als rebels, que en lloc de creure en la veritat creuen en la mentida. Déu donarà penes i turment a tothom qui fa el mal, primer de tot als jueus, però també als dels altres pobles, i donarà glòria, honor i pau a tothom qui fa el bé, primer de tot als jueus, però també als dels altres pobles. Déu no fa diferències a favor dels uns o dels altres.

Salm responsorial 61,2-3.6-7.9 (R.: 13b)
Només en Déu reposa la meva ànima,
d'ell em ve la salvació.
Només ell és la roca que em salva,
ell és el castell on em trobo segur.

R. Vós, Senyor, pagueu a cadascú
segons les seves obres.

Reposa només en Déu, ànima meva,
d'ell em ve tota esperança.
Només ell és la roca que em salva,
ell és el castell on em trobo segur. R.

Vosaltres, poble reunit, confieu en ell,
esplaieu davant d'ell el vostre cor:
Déu és el nostre refugi. R.

Al·leluia Jo 10,27
Les meves ovelles reconeixen la meva veu,
diu el Senyor;
també jo les reconec i elles em segueixen.

Evangeli Lc 11,42-46
Ai de vosaltres, fariseus!
Ai de vosaltres també, mestres de la Llei!
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor digué: «Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu a Déu el delme fins i tot de la menta, de la ruda, i de qualsevol llegum, però us passa per alt la pràctica de la justícia i de l'amor de Déu! Això és el que havíeu de complir, sense passar per alt allò altre. Ai de vosaltres, fariseus! Com us agrada d'ocupar els primers seients a les sinagogues i que la gent us saludi a les places! Ai de vosaltres! Sou com sepulcres que no es veuen, i que la gent, sense saber-ho, hi passa pel damunt».
Un entès en la Llei li digué: «Mestre, amb tot això que dieu ens esteu ofenent també a nosaltres». Jesús respongué: «Sí, ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que carregueu als homes farcells difícils de portar, però vosaltres no els toqueu ni amb un sol dit!»