DISSABTE DE LA SETMANA VI DURANT L'ANY / I


Lectura primera He 11,1-7
Gràcies a la fe, comprenem que el món va ser fet per Déu
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem. L'Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut. Gràcies a la fe, comprenem que el món va ser fet per la paraula de Déu i que tot això que veiem té una causa invisible. Gràcies a la fe, Abel presentà a Déu una víctima millor que l'ofrena de Caín. Déu, acceptant els seus dons, donà testimoni que era just per la fe, i és per la fe que encara parla després de mort.
Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra sense passar per la mort, i «ningú no el trobà més, perquè Déu se l'endugué». Abans d'endur-se'l, l'Escriptura declara que la seva vida era agradable a Déu. Ara bé, no és possible agradar a Déu sense la fe: tothom, per acostar-se a Déu, ha de creure que existeix i que recompensa aquells que el busquen. Gràcies a la fe Noè, advertit per Déu d'un futur que ell encara no veia; obeí Déu i construí l'arca, per salvar la seva família. La seva fe posà en evidència la culpa del món, i ell heretà aquell favor de Déu que fa justos els creients.

Salm responsorial 144,2-3.4-5.10-11 (R.: cf. 1b)
Beneiré el vostre nom per sempre.
Us beneiré dia rera dia,
lloaré per sempre el vostre nom.
El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo,
que la seva grandesa no té límits.

R. Beneiré el vostre nom per sempre, Senyor.

Una generació anuncia a l'altra
el que vós heu fet,
li fa la lloança de les vostres proeses.
Ens fan saber la glòria del Senyor,
i jo celebro els seus prodigis. R.

Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;
que proclamin la glòria del vostre Regne
i parlin de la vostra potència. R.

Al·leluia Cf. Mc 9,6
El cel s'esquinçà, i es va sentir la veu del Pare:
«Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo».

Evangeli Mc 9,2-13
Jesús es transfigurà davant d'ells
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se'ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n'estem, de bé, aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què dir, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts». Després preguntaven a Jesús: «Els mestres de la Llei afirmen que ha de venir Elies com a precursor. Què hi ha d'això?» Jesús els respongué: «És cert que Elies havia de venir a preparar-ho tot com a precursor. Però, com és que l'Escriptura diu del Fill de l'home que ha de patir molt, i ha de ser tingut per no res? Doncs, d'Elies, jo us asseguro que ja ha vingut i que l'han tractat com han volgut, tal com ho deia l'Escriptura».