LA RESURRECCIÓ DE LLÀTZER

SETMANA CINQUENA DE QUARESMA
Missa de lliure elecció

Per a qualsevol dels dies d'aquesta setmana, principalment els anys B i C, quan el diumenge tercer de Quaresma no s'ha llegit l'evangeli de la resurrecció de Llàtzer.


Lectura primera 2R 4,18b-21.32-37
Estant Eliseu estirat sobre el noi, el cos del noi s'anà escalfant
Lectura del segon llibre dels Reis
El fill de la dona sunamita havia anat un dia a trobar el seu pare, que era amb els segadors, i començà a dir-li: «Ai el cap, quin mal em fa!» El pare digué a un dels mossos: «Porta'l a la seva mare». El mosso el prengué als braços i el portà a la seva mare. Ella se'l posà a la falda, i al migdia el noi va morir. Llavors la mare el deixà al llit de l'home de Déu, a la cambra de dalt, i tancà la porta.
Quan Eliseu arribà a la casa i veié el noi mort, ajagut al seu llit, entrà, es quedà sol amb el noi, tancà la porta i pregà el Senyor. Després s'ajagué sobre el noi, i li posà la boca sobre la boca, els ulls sobre els ulls, les mans sobre les mans i, estant així estirat, el cos del noi s'anà escalfant. Al cap d'una estona s'aixecà, caminà amunt i avall de la casa i es tornà a ajeure sobre el noi. A la fi el noi esternudà set vegades i obrí els ulls. Llavors Eliseu cridà Guihezí i li digué: «Fes venir la sunamita». Guihezí la cridà, i Eliseu li digué: «Emporta't el teu fill». Ella se li llançà als peus, i es prosternà. Després s'emportà el seu fill.

Salm responsorial 16,1.6-7.8b i 15 (R.: 15b)
Escolteu-me, Senyor, demano justícia,
escolteu el meu clam;
oïu atentament la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen.

R. Quan em desvetlli,
us contemplaré fins a saciar-me'n.

Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu;
us invoco, Senyor, escolteu el que us demano.
Ajudeu-me amb l'amor admirable
amb què salveu dels enemics
els qui s'arreceren als vostres braços. R.

Protegiu-me a l'ombra de les vostres ales.
Però jo vinc a veure-us demanant justícia.
Quan em desvetlli,
us contemplaré fins a saciar-me'n. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 11,25a-26
Jo sóc la resurrecció i la vida, diu el Senyor;
els qui creuen en mi, no moriran mai més.

Evangeli Jo 11,1-45
Jo sóc la resurrecció i la vida
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Bet-Hània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui, més endavant, ungí el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà. Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimeu està malalt». Jesús, en sentir això, digué: «Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat». Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era.
Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea». Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar, i ara hi torneu?». Jesús contestà: «La claror del dia dura dotze hores. Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la claror d'aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la claror». Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit; vaig a despertar-lo». Els deixebles li digueren: «Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo». Jesús es referia a la seva mort, però els deixebles es pensaven que parlava del son ordinari. Llavors Jesús els digué clarament: «Llàtzer és mort. M'alegro de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara anem-hi». Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: «Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell».
Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre. Bet-Hània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà. Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s'hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu». Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?». Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món».
Havent dit això se n'anà a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: «El mestre és aquí i et crida». Quan ella sentí això s'aixecà tot seguit i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l'indret on Marta l'havia trobat. Els jueus que eren amb ella a casa per donar-li el condol, en veure que s'aixecava així i se n'anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre. Maria arribà on era Jesús i, en veure'l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s'hauria mort». Quan Jesús veié com plorava, i com ploraven també els jueus que l'havien acompanyada, es commogué profundament i es contorbà. Llavors preguntà: «On l'heu posat?». Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: «Mireu com l'estimava». Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?»
Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa». Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort». Li respon Jesús: «No t'he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?». Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m'heu escoltat. Ja sé que sempre m'escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i creguin que sou vós qui m'heu enviat». Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora». I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d'amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar».
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell.