18 de novembre
DEDICACIÓ DE LES BASÍLIQUES
DELS SANTS PERE I PAU, APÒSTOLS
Memòria lliure
Les lectures d'aquesta memòria són pròpies.
Lectura primera Fets 28,11-16.30-31
Finalment arribàrem a Roma
Lectura dels Fets dels Apòstols
Tres mesos després del naufragi ens férem a la mar en un vaixell alexandrí, que duia per insígnia els Diòscurs, i havia passat l'hivern a l'illa de Malta. Arribàrem al port de Siracusa, on ens aturàrem tres dies. Llevàrem àncores i anàrem d'allà fins a Règium. Un dia més tard es girà el vent del Sud, i l'endemà passat arribàrem a Putèoli, on trobàrem germans en la fe, que ens demanaren de quedar-nos amb ells set dies. Finalment arribàrem a Roma. Des d'allà els germans, que havien tingut noves de nosaltres, sortiren a rebre'ns fins al Fòrum d'Api i Tres Tavernes. Quan Pau els veié, en donà gràcies a Déu i s'animà.
Un cop a Roma, van permetre a Pau de viure en una habitació privada, amb el soldat que el guardava. I passà dos anys sencers en aquell apartament llogat, on rebia tots els qui l'anaven a trobar, i obertament, sense cap trava, predicava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina de Jesucrist, el Senyor.
Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 2)
Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.
R. El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment
a la casa d'Israel. R.
Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria. R.
Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i tocs de corn. R.
Al·leluia
Oh Déu, us lloem. Senyor, us glorifiquem.
El cor gloriós dels apòstols us dona lloança.
Evangeli Mt 14,22-33
Maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquells dies, quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s'havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent era contrari.
Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veieren, s'esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que soc jo». Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua». Jesús contestà: «Ja pots venir». Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s'acovardí i començà d'enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me». A l'instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?». I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu».
