o bé dissabte després d'Epifania
Lectura primera 1Jo 5,14-21
Déu ens escolta en tot el que li demanem
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, tenim la seguretat que Déu ens escolta, sempre que li demanem alguna cosa d'acord amb el seu pla d'amor. D'aquí ve la plena confiança amb què ens acostem a ell. Sabent, doncs, que ens escolta en tot el que li demanem, sabem també que podem donar per concedides les peticions que li hem fet.
Si algú veu que un germà peca, però el seu pecat no és dels que porten a la mort, ha de pregar Déu que li doni la vida, i Déu la hi donarà. Parlo d'aquells pecats que no porten a la mort. N'hi ha que hi porten fatalment: no és en aquest cas que jo dic que pregui per demanar la vida. Tot comportament dolent és un pecat, però hi ha pecats que no porten a la mort. Sabem que no hi ha cap fill de Déu que pequi; perquè el guarda l'Unigènit de Déu, i per això el Maligne no el pot tocar. Sabem que nosaltres som de Déu, i que el món sencer està sotmès al Maligne. Sabem també que ha vingut el Fill de Déu i ens ha fet el do de poder conèixer l'Únic Veritable: Nosaltres estem en el Déu veritable, ja que estem en el seu Fill Jesucrist. Ell és el Déu veritable i la vida eterna. Fillets, guardeu-vos dels ídols.
Salm responsorial 149,1-2.3-4.5-6a i 9b (R.: 4a)
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu les seves lloances
davant dels qui l'estimen.
Se sent feliç Israel del qui l'ha creat,
s'alegren del seu rei els fills de Sió.
R. El Senyor estima el seu poble.
O bé:
Al·leluia.
Lloen el seu nom, el lloen tot dansant,
acompanyen els seus cants
amb els tambors i les cítares.
Perquè el Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils. R.
Els fidels celebren la seva glòria,
Des dels seus rengles aclamen plens de goig;
Mentre els seus llavis glorifiquen Déu.
És la glòria reservada als qui l'estimen. R.
Al·leluia
El poble que vivia a les fosques
ha vist una gran llum,
una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.
Evangeli Jo 3,22-30
L'amic de l'espòs té una gran alegria en sentir el seu crit
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús se n'anà amb els seus deixebles al territori de Judea, allà es quedà amb ells i batejava. També Joan batejava a Enon, prop de Salim, lloc on hi havia molta aigua; la gent hi anava a fer-se batejar. Joan encara no havia estat tancat a la presó.
En ocasió d'una disputa amb un jueu sobre les cerimònies de purificació, els deixebles de Joan anaren a trobar el seu mestre i li digueren: «Rabí, aquell que havia estat amb vós a l'altra banda del Jordà, i vós vau testificar a favor seu, ara bateja i tothom hi va». Joan els respongué: «Ningú no pot atribuir-se atreure d'aquesta manera si no li ha estat donat del cel. Vosaltres sou testimonis del que jo vaig declarar: Jo no soc el Messies, sinó que he estat enviat davant d'ell. L'esposa és només de l'espòs, però l'amic de l'espòs, que és present i l'escolta, té una gran alegria en sentir el seu crit. Jo he tingut ja aquesta alegria. Des d'ara, ell ha de créixer i jo he de minvar».
