Lectura primera Jt 11,29-39a
El primer que sortirà de casa a rebre'm,
l'oferiré al Senyor en sacrifici
Lectura del llibre dels Jutges
En aquells dies, l'Esperit del Senyor s'apoderà de Jeftè. Jeftè va recórrer Galaad i Manasés; després, des de Masfà de Galaad es dirigí contra els ammonites. Jeftè va fer al Senyor aquesta prometença: «Si poseu els ammonites a les meves mans, quan tornaré victoriós, el primer que sortirà de casa a rebre'm serà vostre i us l'oferiré en sacrifici». Jeftè, doncs, atacà els ammonites i el Senyor els va posar a les seves mans. Els va derrotar en vint poblacions, des d'Aroer fins a Mennit i fins a Abel-Caramim. Va ser una gran derrota, i els ammonites quedaren vençuts.
Quan Jeftè tornava a casa seva a Masfà, sortí a rebre'l la seva filla tocant els tambors i ballant. Era filla única. Així que Jeftè la va veure, s'esquinçà el vestit i exclamà: «Ah, filla meva, estic desfet. Has hagut de ser tu la que em portés al desastre! M'he compromès amb el Senyor i no puc tornar enrere». Ella li digué: «Pare, si t'has compromès amb el Senyor, ara que el Senyor t'ha concedit de fer justícia contra els ammonites, els teus enemics, compleix amb mi la prometença que vas fer». Després digué al seu pare: «Permete'm una cosa: Deixa'm anar amb les meves amigues per les muntanyes a plorar durant dos mesos que hagi de morir soltera». Ell li ho concedí i la va deixar marxar durant dos mesos. Ella se n'anà per les muntanyes amb les amigues a plorar perquè havia de morir soltera. Passats els dos mesos, tornà al seu pare i ell complí la seva prometença.
Salm responsorial 39,5.7.8-9.10 (R.: 8a i 9a)
Feliç l'home que té posada en el Senyor
la seva confiança
i no busca l'ajut dels idòlatres,
que es refien d'esperances enganyoses.
R. Aquí em teniu:
Déu meu, vull fer la vostra voluntat.
Però vós no voleu oblacions ni sacrificis,
i m'heu parlat a cau d'orella;
no exigiu l'holocaust ni l'expiació. R.
Per això us dic: «Aquí em teniu:
com està escrit de mi en el llibre,
Déu meu, vull fer la vostra voluntat,
guardo la vostra llei al fons del cor». R.
Anuncio amb goig la salvació
davant el poble en dia de gran festa.
No puc deixar d'anunciar-la;
ho sabeu prou, Senyor. R.
Al·leluia Salm 94,8ab
No enduriu, avui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.
Evangeli Mt 22,1-14
Convideu a la festa tothom que trobeu
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill, envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n'envià d'altres que diguessin als convidats: «Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l'aviram. Tot és a punt: veniu a la festa». Però ells no en feren cas: l'un se n'anà al seu camp, l'altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s'indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat.
Mentrestant, digué als seus homes: «El banquet de casament és a punt, però els convidats no se'l mereixien. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu». Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s'omplí de convidats. Quan el rei entrà a veure els convidats, s'adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa i li digué: «Company, com és que has entrat sense vestit de festa?» Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: «Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents». Els cridats són molts, però no tants els elegits».
