Lectura primera 1C 12,12-14.27-31a
Vosaltres sou cos de Crist
i cadascun formeu els seus membres
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formem un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit. Ara bé, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts.
Doncs bé, vosaltres sou cos de Crist i cadascun formeu els seus membres. Dins l'Església, Déu ha posat en primer lloc apòstols, en segon lloc profetes, en tercer lloc mestres, després els qui tenen poder d'obrar miracles, després els qui tenen la gràcia de donar la salut als malalts, d'ajudar els altres, de guiar-los, de parlar llenguatges misteriosos. No tothom ha de ser apòstol o profeta o mestre. No tothom ha d'obrar miracles, ha de tenir la gràcia de donar la salut als malalts, ha de ser capaç de parlar llenguatges misteriosos o ha de ser capaç d'interpretar-los. Interesseu-vos més, però, pels dons millors.
Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: 3c)
Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.
R. Som el seu poble i el ramat que ell pastura.
Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble
i el ramat que ell pastura. R.
Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu i beneïu el seu nom. R.
«Que n'és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles». R.
Al·leluia Lc 7,16
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,
Déu ha visitat el seu poble.
Evangeli Lc 7,11-17
Jove, aixeca't
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús se n'anà a un poblet anomenat Naïm. L'acompanyaven els deixebles i molta gent. Quan s'acostaven a l'entrada del poble es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d'una mare viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la veié, se'n compadí i li digué: «No ploris». El Senyor s'acostà al fèretre i li posà la mà al damunt. Els qui el portaven s'aturaren, i ell digué: «Jove, aixeca't». El mort es posà assegut i començà a parlar. I el Senyor el donà a la seva mare. Tots quedaren esglaiats i glorificaven Déu. La gent deia: «Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta». Deien també: «Déu ha visitat el seu poble». Per tot el país dels jueus i per tota la rodalia s'escampà aquesta anomenada de Jesús.
