DIMARTS DE LA SETMANA XXVI DURANT L'ANY / II


Lectura primera Jb 3,1-3.11-17.20-23
Què se'n treu de portar a la llum
i a la vida els qui sofreixen?
Lectura del llibre de Job
A la fi Job es posà a parlar i maleí el dia del seu naixement amb aquestes paraules: «Mori el dia que vaig venir al món, i la nit que van exclamar: "Ha estat concebut un noi". Tant de bo hagués mort en el si de la mare, o hagués expirat acabat de néixer, o m'haguessin colgat com un avortó, com un infant que no ha vist mai la llum! Per què la mare m'havia d'acollir a la falda i jo m'havia d'alimentar al seu pit? Ara, en el país dels morts, jauria en la calma, dormiria amb un son reposat, al costat dels reis i dels consellers del país que s'havien construït grans mausoleus, o al costat dels governants que arreplegaven or i omplien de plata els seus palaus. Allà els injustos ja no mouen brega, i els qui estaven rendits reposen.
Què se'n treu de portar a la llum i a la vida els qui sofreixen i viuen amargats? Esperen la mort i mai no arriba, la busquen com qui cava per trobar un tresor, s'alegren quan es veuen ran de la tomba, s'omplen de goig quan s'acosten al sepulcre. Homes que no veuen camí per enlloc, que Déu té acorralats per totes bandes».

Salm responsorial 87,2-3.4-5.6.7-8 (R.: 3a)
Senyor, Déu meu, clamo de dia
i crido auxili de nit davant vostre.
Que arribi fins a vós la meva súplica,
escolteu atentament el meu plany.

R. Que arribi fins a vós la meva súplica, Senyor.

Són massa els mals que m'afeixuguen,
ja em sento a les portes de la mort;
tothom em veu amb el peu a la fossa,
com un home que ha perdut les forces. R.

M'amortallen amb llençols del meu llit,
m'ajeuen a la tomba, com els morts de guerra
que vós no recordeu ni protegiu. R.

M'heu deixat al fons del país dels morts,
a la foscor dels abismes;
el vostre rigor pesa damunt meu,
em cobreixen les vostres onades. R.

Al·leluia Mc 10,45
El Fill de l'home ha vingut a servir,
i a donar la seva vida en rescat per tots els homes.

Evangeli Lc 9,51-56
Jesús resolgué decididament d'encaminar-se a Jerusalem
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Quan s'acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d'encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s'avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s'encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren «Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?» Però Jesús es girà i els renyà. I se n'anaren a un altre poblet.