Lectura primera Os 6,1-6
El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes
Lectura de la profecia d'Osees
«Anem, convertim-nos al Senyor, tornem al nostre Déu. Ell, que ens ha destrossat, ens curarà; ell, que ens ha obert les ferides, ens embenarà. Ens tornarà la vida en dos dies, el dia tercer ens farà aixecar perquè visquem a la seva presència. Esforcem-nos per conèixer el Senyor; està a punt d'alçar-se com l'aurora, ens vindrà com ve la pluja, com el ruixat que amara la terra».
Efraïm, què he de fer amb vosaltres? Què he de fer amb vosaltres, Judà, si l'amor que em teniu és com la boira del matí, com la rosada que desapareix tan aviat? Per això ho he gravat en el cor dels profetes, he pronunciat el meu oracle, i ha sortit com una llum la meva decisió: El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor, i no holocaustos.
Salm responsorial 50,3-4.18-19.20-21ab (R.: Os 6,6)
Compadiu-vos de mi, Déu meu,
vós que estimeu tant;
per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.
R. El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes.
Les víctimes no us satisfan,
si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix, vós,
Déu meu, no el menyspreeu. R.
Afavoriu Sió amb la vostra benvolença,
reconstruïu les muralles de Jerusalem.
Llavors acceptareu els sacrificis,
l'ofrena sencera dels holocaustos. R.
Vers abans de l'evangeli Salm 94,8ab
No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu.
Evangeli Lc 18,9-14
Va ser el publicà, i no el fariseu,
el qui tornà a casa seva perdonat
el qui tornà a casa seva perdonat
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l'altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, us dono gràcies perquè no soc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos". Però el publicà, que s'havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: "Déu meu, sigueu-me propici, que soc un pecador". Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l'altre no; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».