Lectura primera 2R 11,1-4.9-18.20
Mentre ungien Joàs,
tothom cridava: «Visca el rei!»
Lectura del segon llibre dels Reis
En aquells dies, quan Atalies veié que el seu fill Ocozies era mort, va fer matar tots els qui eren de descendència reial. Però mentre mataven els fills del rei, Josabet, filla del rei Joram i germana d'Ocozies, segrestà Joàs, fill d'Ocozies, l'amagà amb la seva dida al dormitori sense que Atalies en sabés res, i el va salvar de la mort. Així, durant sis anys el tingué amagat al temple. Tot aquest temps Atalies quedà reina del país.
Passats sis anys, el sacerdot Jojadà cridà els capitans de la guàrdia mercenària i de l'escorta reial, els reuní al temple, i allà mateix es va confabular amb ells, els va fer jurar i els va presentar el fill del rei. Els capitans van complir tot el que el sacerdot Jojadà els havia ordenat. A l'hora del relleu de la guàrdia del dissabte, cadascun va retenir el torn que sortia, juntament amb el que entrava, i anaren a trobar el sacerdot Jojadà. El sacerdot els donà les llances i els escuts del rei David que guardava en el temple, i tots els homes de l'escorta reial, amb les armes a les mans, s'arrengleraren a banda i banda entre l'altar i el lloc sant, per custodiar el rei. Llavors Jojadà va fer sortir el fill del rei, li posà la diadema, li donà el document i, mentre l'ungien, tothom aplaudí cridant: «Visca el rei!»
Quan Atalies va sentir la cridòria de la gent anà cap al temple. En veure el rei dret dalt l'estrada, rodejat dels oficials i dels trompeters, i tot el poble cridant d'alegria i tocant les trompetes, com era costum en la consagració dels reis, Atalies cridà: «Complot, complot!» El sacerdot Jojadà ordenà als oficials que comandaven la guàrdia que la traguessin fora dels atris i matessin els qui intentessin seguir-la. Els digué: «No la mateu en el temple del Senyor». Ells l'agafaren, la conduïren al palau reial per la porta dels Cavalls, i allà la mataren. Llavors Jojadà va fer que el rei i el poble es comprometessin amb el Senyor a ser el seu poble, i que el poble es comprometés a tenir Joàs per rei. Després tota la gent envaí el temple de Baal, l'enderrocà, esmicolà els altars i la imatge, i, davant mateix dels altars, degollà el sacerdot de Baal, Matan. I el sacerdot Jojadà deixà guàrdia al temple del Senyor. Tot el poble ho celebrà i la ciutat quedà pacificada. A Atalies la mataren amb l'espasa al palau del rei.
Salm responsorial 131,11.12.13-14.17-18 (R.: 13)
El Senyor va jurar a David,
va jurar en ferm, no se'n desdirà:
«Al teu tron, hi posaré un fill teu».
R. El Senyor ha escollit la ciutat de Sió
per fer-hi estada.
«Si els teus fills guarden la meva aliança,
les prescripcions que jo els donaré,
continuaran també els teus fills
ocupant per sempre el teu tron». R.
El Senyor s'estima la ciutat de Sió,
l'ha escollit per fer-hi estada:
«Es aquí on vull quedar-me per sempre,
m'agrada, hi vull residir». R.
«Aquí faré germinar el poder de David,
per al meu Ungit tindré una llàntia encesa.
Vestiré de confusió els seus enemics,
però al front d'ell
brillarà la meva diadema». R.
Al·leluia Mt 5,3
Feliços els pobres en l'esperit:
el Regne del cel és per a ells.
Evangeli Mt 6,19-23
On tens el tresor, hi tindràs el cor
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra; perquè a la terra les coses s'arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reuniu tresors al cel; aquells no s'arnen ni es rovellen, allà els lladres no hi entren a robar-los. On tens el tresor, hi tindràs el cor. La llum del cos és l'ull: Si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat, però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Si el que ha de ser llum no és llum, que en serà, de gran, la fosca!»
