 |
DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle A
Lectura primera Ex 17,3-7
Dona'ns aigua per a beure
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, el poble passava tanta set que deia, murmurant contra
Moisès: «Per què ens has fet pujar d'Egipte! Vols matar-nos de set amb
els nostres fills i el nostre bestiar?». Moisès s'exclamà al Senyor:
«Què puc fer per aquest poble? Una mica més i m'apedregaran». El Senyor
li respongué: «Passa al davant del poble i emporta't alguns ancians
d'Israel; pren la vara amb què vas tocar el Nil i posa't en camí. Jo
estaré allà davant teu dalt la roca, a l'Horeb. Tu dona un cop a la roca
i en sortirà aigua, i tot el poble podrà beure». Moisès ho va fer així
davant els ancians d'Israel.
I donà a aquell lloc els noms de Massà i de Meribà, perquè els
israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien:
«El Senyor, és amb nosaltres o no hi és?»
Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.
R. Tant de bo que avui sentíssim la veu del Senyor:
«No enduriu els vostres cors».
Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor, que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.
Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els vostres cors com a Meribà,
com el dia de Massà en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres». R.
Lectura segona Rm 5,1-2.5-8
Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, ara que ja som justos, com a creients que som, estem en pau amb
Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha
donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell
que tenim la satisfacció d'esperar la glòria de Déu. I l'esperança no
pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha
vessat en els nostres cors el seu amor.
Adoneu-vos bé d'això: Quan nosaltres érem encara incapaços de tot, Crist
va morir pels qui érem dolents. Qui trobaríem disposat a morir per un
home honrat? Potser sí que per un home bo trobaríem qui tingués la
valentia de donar la vida. Doncs bé, Déu donà prova de l'amor que ens té
quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors.
Vers abans de l'evangeli Jo 4,42 i 15
Senyor, sé que vós sou de debò el Salvador del món;
doneu-me l'aigua viva perquè no tingui mai més set.
Evangeli Jo 4,5-42
Una font brollarà sempre per donar vida eterna
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s'anomena
Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà
hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar,
s'estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat
al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a
treure aigua. Jesús li diu: «Dona'm aigua». Li diu la samaritana: «Com?
Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc una dona samaritana?». Cal
saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué:
«Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis
aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l'hauria
donada». Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per
treure aigua. D'on la traieu, l'aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens
va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu
bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?». Jesús li respongué: «Els qui
beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que
jo li donaré, mai més no tindrà set; l'aigua que jo li donaré es
convertirà en una font que brollarà sempre dintre d'ell per donar-li
vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d'aquesta: que no
tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del
pou».
Ell li diu: «Ves a cridar el teu marit i torna». La dona li contesta:
«No en tinc, de marit». Li diu Jesús: «Tens raó: n'has tingut cinc, i
l'home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit: "No en tinc,
de marit", és veritat». Ella li diu:
«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en
aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal
adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s'acosta
l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni
Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem,
perquè la salvació ve dels jueus. Però s'acosta l'hora, més ben dit, és
ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en
veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per
això els qui l'adoren han de fer-ho en esperit i en veritat». Li diu la
dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell
vingui, ens ho explicarà tot». Ell li respon: «El Messies soc jo, que
parlo amb tu».
Llavors mateix arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una
dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o de què parlava
amb ella. La dona deixà estar la gerra i se n'anà al poble a dir a la
gent: «Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No serà el
Messies?». La gent sortí del poble i anà a trobar-lo.
Mentrestant els deixebles li deien invitant-lo: «Mengeu, rabí». Però ell
els contestà: «Jo, per menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no
sabeu». Els deixebles es preguntaven entre ells: «És que algú li ha
portat menjar?». Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del
qui m'ha enviat i acomplir la seva obra. Vosaltres dieu: "Quatre mesos
més i ja serem a la sega". Doncs jo us dic: Alceu els ulls i mireu els
camps: ja són rossos, a punt de segar. El segador ja rep la part que li
toca i recull el gra per a la vida eterna, perquè s'alegrin plegats el
sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita «un és el qui
sembra i un altre el qui sega». Jo us he enviat a segar on vosaltres no
havíeu treballat. Són altres, que van treballar-hi; vosaltres sou
sobrevinguts, en el treball que ells havien fet».
Molts samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la
dona que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet». Per això, quan els
samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I
s'hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix,
encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només
pel que tu deies; nosaltres mateixos l'hem sentit, i sabem que aquest és
de debò el Salvador del món».
