![]() |
DIUMENGE XXXIII DURANT L'ANY / Cicle A
Lectura primera Pr 31,10-13.19-20.30-31
Les seves mans treballen com vol
Lectura del llibre dels Proverbis
Que en té de valor una bona esposa! És molt més preuada que les perles.
El cor del seu marit hi confia, no són escassos els guanys que en
traurà. Durant tota la vida el farà feliç, i no desgraciat. Es procura
la llana i el lli, que les seves mans transformen com vol. Pren a les
mans la filosa, i els seus dits agafen el fus. Obre les mans als pobres,
allarga el braç als indigents.
L'encant és aparença, la bellesa s'esvaeix; l'esposa que creu en el
Senyor és la que val tots els elogis. Dediqueu-li cants pels fruits del
seu treball: que la seva obra l'elogiï davant de tot el poble.
Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 1a)
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
R. Feliç tu, fidel del Senyor.
La teva esposa fruitarà com una parra
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d'olivera
al voltant de la taula. R.
És així com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem. R.
Lectura segona 1Te 5,1-6
El dia del Senyor no us podrà sorprendre com un lladre
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, no cal que us escrivim quan i en quins moments arribarà el Dia
del Senyor: vosaltres mateixos ja sabeu prou bé que vindrà com un lladre
a la nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben assegurat, quan
de sobte vindrà la devastació, com els dolors a la dona que ha de tenir
un fill, i no se n'escaparà ningú. Però a vosaltres, germans, que no
viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, ja
que tots sou fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de la
foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure
sòbriament.
Al·leluia Jo 15,4.5b
Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor.
Qui està en mi dona molt de fruit.
Evangeli Mt 25,14-30
El que t'havia encomanat, ho has administrat fidelment.
Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home
que se n'anava fora del país cridà els seus administradors i els confià
els seus béns. A un li donà cinc talents, a l'altre dos i a l'altre un,
segons la capacitat de cadascú, i se n'anà. El qui n'havia rebut cinc
anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n'havia
rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n'havia rebut un guardà en un
amagatall els diners del seu amo.
Al cap de molt temps l'amo tornà i els demanà comptes. Es presentà
primer el qui havia rebut cinc talents, portà també els cinc que havia
guanyat i digué: Senyor, m'havíeu confiat cinc talents i n'he guanyats
cinc més. L'amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota
confiança. El que t'havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara
t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
Es presentà després el qui n'havia rebut dos i digué: Senyor, m'havíeu
confiat dos talents i n'he guanyats dos més. L'amo li va dir: Molt bé.
Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat ho
has administrat fidelment. Ara t'encomanaré molt més. Entra a
celebrar-ho amb el teu Senyor.
Es presentà també el qui n'havia rebut un, i digué: Senyor, sé que sou
un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no
havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres
diners. Aquí teniu allò que és vostre. L'amo li contestà: Ets un
administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he
sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els
meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos.
Preneu-li aquest talent i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui
tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no
tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador
inútil, traieu-lo a fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el
cruixir de dents».
