 |
DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle A
Lectura primera Gn 12,1-4a
Vocació d'Abraham, pare del poble de Déu
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor digué a Abram: «Ves-te'n del teu país, del
teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Et
convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que
servirà per beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et
maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per
beneir-se».
Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit.
Salm responsorial 32,4-5.18-19.20 i 22 (R.: 22)
La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.
R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l'esperança que posem en vós.
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam. R.
Tenim posada l'esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l'esperança que posem en vós. R.
Lectura segona 2Tm 1,8b-10
Déu ens crida i ens il·lumina
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat: Tot el que has de sofrir juntament amb l'obra de l'evangeli,
suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dona. Ell ens ha salvat i ens ha
cridat a una vocació santa, no perquè les nostres obres ho hagin
merescut, sinó per la seva pròpia decisió, per la gràcia que ens havia
concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha estat revelada
amb l'aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la
mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'Evangeli, ha fet
resplendir la llum de la vida i de la immortalitat.
Vers abans de l'evangeli
Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare:
Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
Evangeli Mt 17,1-9
La seva cara es tornà resplendent com el sol
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume,
els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells. La seva
cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la
llum. També se'ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell.
Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n'estem, de bé, aquí dalt! Si voleu,
hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a
Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol
lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el
meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els
deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s'acostà,
els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els
ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a
ningú d'aquella visió fins que el Fill de l'home no hagués ressuscitat
d'entre els morts.
