 |
DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle A
Lectura primera Fets 2,14a.36-41
Déu l'ha constituït Senyor i Messies
Lectura dels Fets dels Apòstols
El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i
digué a la gent: «Tot el poble d'Israel ha de saber sense cap dubte que
aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l'ha constituït Senyor i
Messies». En sentir això, es van penedir de tot cor, i deien a Pere i
als altres apòstols: «Germans, digueu-nos què hem de fer». Pere els va
respondre: «Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar
en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així
rebreu el do de l'Esperit Sant, ja que la promesa és per a vosaltres i
els vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però que el
Senyor, el nostre Déu, cridarà». Pere continuava confirmant això mateix
amb moltes altres paraules i els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos
d'aquesta gent innoble». Els qui acceptaren la predicació de Pere es
feren batejar, i aquell dia s'afegiren a la comunitat unes tres mil
persones.
Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs
per l'amor del seu nom.
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
O bé:
Al·leluia.
O bé:
Al·leluia.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor,
m'asserena i em conforta. R.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m'heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R.
Lectura segona 1Pe 2,20b-25
Heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats: Si després d'obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb
paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra
vocació, ja que també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu
exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no obrava amb violència
ni tenia mai als llavis la perfídia». Quan l'insultaven, no responia
insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que
confiava la seva causa a aquell que judica amb justícia. A la creu, ell
«portà» en el seu cos «les nostres culpes», perquè no visquem com a
pecadors, sinó com a justos. «Les seves ferides ens curaven». Tots
vosaltres «anàveu errants com un ramat que es dispersa», però ara heu
tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià.
Al·leluia Jo 10,14
Jo soc el bon pastor, diu el Senyor:
jo reconec les meves ovelles,
i elles em reconeixen a mi.
Evangeli Jo 10,1-10
Jo soc la porta de les ovelles
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui
no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un
altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és
el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles
reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i
les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les
ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un
estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu
dels estranys». Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no
entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat:
Jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo
eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la
porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran
entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només
venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles
tinguin vida, i en tinguin a desdir».
