 |
DIUMENGE XXIX DURANT L'ANY / Cicle A
Lectura primera Is 45,1.4-6
Condueixo Cir, agafat per la mà dreta, per sotmetre-li les nacions
Lectura del llibre d'Isaïes
El Senyor pren Cir, el seu ungit, per la mà dreta, i el condueix per
sotmetre-li les nacions i deixar desarmats els reis, per obrir-li les
ciutats, perquè no trobi tancades les portes.
El Senyor li diu: «Per amor de Jacob, el meu servent, d'Israel, el meu
elegit, et crido pel teu nom, et dono un títol honrós, tot i que no em
coneixes.
Jo soc el Senyor, no n'hi ha d'altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. Sense
que em coneguessis t'he fet prendre les armes perquè sàpiguen de
llevant fins a ponent que no hi ha ningú fora de mi. Jo soc el Senyor.
No n'hi ha d'altre».
Salm responsorial 95,1 i 3.4-5.7-8.9-10a i c (R.: 7b)
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra.
Conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.
R. Doneu al Senyor honor i majestat.
El Senyor és gran, és digne d'ésser lloat,
és més temible que tots els déus;
perquè els déus dels pobles són no-res,
però el Senyor ha fet el cel. R.
Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l'honor del seu nom.
Entreu als seus atris, portant-li ofrenes. R.
Adoreu el Senyor, s'apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d'ell tota la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!»
Sentencia amb raó les causes dels pobles. R.
Lectura segona 1Te 1,1-5b
No deixem mai de recordar la vostra fe, la vostra caritat, la vostra esperança
Comença la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu
Pare i per Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau.
Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us recordem en les
nostres pregàries. No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre,
com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa
de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor,
aguanta les adversitats. Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell
us ha elegit, perquè quan us anunciàvem l'evangeli, no predicàvem només
de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l'Esperit Sant, i amb
molta convicció.
Al·leluia Fl 2,15-16
Vosaltres que porteu la paraula de vida
resplendiu com estrelles en un cel de nit.
Evangeli Mt 22,15-21
Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús
en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels
partidaris d'Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dieu sempre la
veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per
ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes.
Digueu-nos, doncs, què en penseu, d'això? És lícit o no, de pagar tribut
al Cèsar?». Jesús, que s'havia adonat de la seva malícia, els
respongué: «Hipòcrites, per què proveu de comprometre'm? Ensenyeu-me la
moneda del tribut». Ells li ensenyaren una denari, i Jesús els preguntà:
«De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?». Li diuen: «Del
Cèsar». Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és del
Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu».
