 |
DIUMENGE DE RAMS
PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle A
Evangeli Mt 21,1-11
Beneït el qui ve en nom del Senyor
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Quan eren prop de Jerusalem, arribaren a Betfagé, a la muntanya de les
Oliveres. Allà Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al
poble d'aquí al davant, i trobareu tot seguit una somera fermada, amb el
seu pollí. Deslligueu-la i porteu-me'ls. Si algú us deia res,
responeu-li que el Senyor els ha de menester, però els tornarà de
seguida».
Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat
pel profeta: «Digueu a la ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa humilment
la seva entrada, muntat en una somera, en un pollí, fill d'un animal de
càrrega».
Els deixebles hi anaren, feren el que Jesús els havia manat, portaren la
somera i el pollí, els guarniren amb els seus mantells, i ell hi pujà.
Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells, altres tallaven
branques dels arbres per encatifar el camí i la gent que anava al davant
i que el seguia cridava: «Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en
nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel».
Quan hagué entrat a Jerusalem, s'agità tota la ciutat. Molts
preguntaven: «Qui és aquest?». La gent que anava amb ell responia: «És
el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea».
MISSA DE LA PASSIÓ
Lectura primera Is 50,4-7
No he amagat la cara davant les ofenses
i sé que no quedaré avergonyit
Lectura del llibre d'Isaïes
El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula,
sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l'orella,
perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m'ha parlat a cau d'orella
i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere: he parat l'esquena als qui
m'assotaven i les galtes als qui m'arrancaven la barba; no he amagat la
cara davant d'ofenses i escopinades. El Senyor Déu m'ajuda: per això no
em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no
quedaré avergonyit.
Salm responsorial 21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)
Tots els qui em veuen es riuen de mi,
amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa:
«S'ha adreçat al Senyor; que l'alliberi, doncs;
que el salvi, si tant se l'estima».
R. Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?
M'envolta una munió de gossos,
em rodeja un estol de malfactors,
m'han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos. R.
Es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meva roba.
Almenys vós, Senyor, no us allunyeu;
força meva, cuiteu a defensar-me. R.
Anunciaré als meus germans el vostre nom,
us lloaré enmig del poble reunit.
Fidels del Senyor, lloeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d'Israel. R.
Lectura segona Fl 2,6-11
Jesucrist s'abaixà. Per això Déu l'ha exalçat
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament
la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la
condició d'esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de
captenir-se com un home qualsevol, s'abaixà i es feu obedient fins a
acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha
concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom,
al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús,
i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu
Pare.
Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9
Crist es feu per nosaltres obedient
fins a la mort i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exalçat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom.
Evangeli Mt 26,14-27,66
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu
Estic disposat a entregar-vos Jesús
C. En aquell temps, un dels dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a
trobar els grans sacerdots i els digué: S. «Estic disposat a
entregar-vos Jesús. Què em voleu donar?» C. Ells li pagaren trenta
monedes de plata, i des d'aleshores buscava una ocasió per entregar-lo.
On voleu que us preparem el sopar per menjar l'anyell pasqual?
C. El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús: S. «On
voleu que us preparem el sopar per menjar l'anyell pasqual?» C. Ell
respongué: + «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu: El mestre diu:
El meu moment s'acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a
casa teva». C. Els deixebles compliren el que Jesús els havia manat i
prepararen el sopar pasqual.
Un de vosaltres em trairà
C. Cap al tard, es posà a taula amb els dotze. I digué tot menjant: +
«Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà». C. Ells
començaren a dir-li, un per un, molt entristits: S. «No soc pas jo,
Senyor?» C. Jesús contestà: + «El qui posa amb mi la mà al mateix plat
per sucar-hi és el qui em trairà. El Fill de l'home fa el camí que les
Escriptures havien predit d'ell, però ai de l'home que el traeix: a
aquest home més li valdria no haver nascut». C. Judes, el qui el traïa,
li preguntà: S. «No soc pas jo, rabí?» C. Jesús li contestà: + «Sí que
ho ets».
Això és el meu cos. Això és la meva sang
C. Mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i digué
tot donant-lo als deixebles: + «Preneu i mengeu-ne; això és el meu
cos». C. Després prengué un calze, digué l'acció de gràcies i els el
donà tot dient: + «Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de
l'aliança, vessada per tots els homes en remissió dels pecats. Us
asseguro que des d'ara no beuré d'aquest fruit de la vinya fins el dia
que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu Pare». C.
Després de cantar l'himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.
Mataré el pastor i les ovelles del ramat es dispersaran
C. Llavors Jesús els digué: + «Aquesta nit tots tindreu de mi un
desengany, perquè l'Escriptura diu: "Mataré el pastor, i les ovelles del
ramat es dispersaran". Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant
vostre a Galilea». C. Pere li digué: S. «Ni que tots es desenganyin de
vós, jo, mai». C. Jesús li respon: + «T'ho dic amb tota veritat: Aquesta
mateixa nit, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades». C.
Li diu Pere: S. «Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré». C. I tots
els deixebles digueren el mateix.
Es posà trist i abatut
C. Llavors Jesús arribà amb els seus deixebles a una propietat anomenada
Guet-Semaní, i els diu: + «Seieu aquí mentre vaig allà a pregar». C.
Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut.
Llavors els digué: + «Sento una tristor a l'ànima com per a morir-ne.
Quedeu-vos aquí i vetlleu juntament amb mi». C. Ell s'avançà un tros
enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava: + «Pare meu, si és
possible, que aquest calze s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo
vull, sinó com vós voleu». C. Després va cap als seus deixebles i els
troba adormits. Diu a Pere: + «Així no heu estat capaços de vetllar una
hora amb mi? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació.
L'esperit està decidit a tot, però l'home és feble». C. Se n'anà per
segona vegada i pregà: + «Pare meu, si aquest calze no pot passar sense
que jo el begui, que es faci la vostra voluntat». C. Després tornà i els
trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà, doncs, i se
n'anà a pregar per tercera vegada, tot repetint la mateixa súplica. Se'n
va després cap als deixebles i els diu: + «Ja podeu dormir tranquils.
Ha arribat l'hora. El Fill de l'home és entregat en mans dels pecadors.
Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és aquí».
Llavors agafaren Jesús i el detingueren
C. Encara parlava Jesús quan arribà Judes, un dels dotze, amb molta
gent, armada amb espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i
dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal:
S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo». C. Immediatament s'acostà a
Jesús i li digué: S. «Déu vos guard, rabí». C. I el besà. Però Jesús li
contestà: + «Company, estigues pel que has vingut a fer». C. Llavors
detingueren Jesús, i un dels qui anaven amb ell desembeinà l'espasa i,
d'un cop, tallà l'orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué: +
«Torna a embeinar l'espasa: tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa
moriran. Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix
m'enviaria més de dotze legions d'àngels. Però llavors, com es compliria
el que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?» C.
Llavors Jesús s'adreçà a la gent i els digué: + «Heu vingut a agafar-me,
armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em
teníeu assegut al temple ensenyant, i mai no em detinguéreu. Però tot ha
passat així perquè es complís el que havien escrit els profetes». C.
Llavors tots els deixebles el deixaren sol i fugiren.
Us asseguro que des d'ara veureu el Fill de l'home
assegut a la dreta del Totpoderós
C. Els qui havien detingut Jesús se l'endugueren al palau del gran
sacerdot Caifàs, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els
notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran
sacerdot. Entrà al pati i s'assegué entre els guardes, esperant el
desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa
declaració contra Jesús per poder-lo condemnar a mort, però no en
trobaven cap, tot i que s'havien presentat molts testimonis que
declaraven en fals. Finalment se'n presentaren dos amb aquesta acusació:
S. «Aquest ha dit: "Jo podria destruir el santuari de Déu i
reconstruir-lo en tres dies"». C. El gran sacerdot s'aixecà i preguntà a
Jesús: S. «No et vols defensar de res? Què en dius, de les acusacions
que et fan aquests testimonis?» C. Però Jesús callava. El gran sacerdot
li digué: S. «Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el
Messies, el Fill de Déu». C. Jesús li respon: + «Sí, teniu raó. Us
asseguro que des d'ara veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del
Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel». C. Llavors el gran
sacerdot s'esquinçà els vestits tot cridant: S. «Ha blasfemat! Quina
falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la
blasfèmia. Què us en sembla?» C. Ells respongueren: S. «Mereix pena de
mort». C. Llavors li escopien a la cara i li pegaven; altres el
bufetejaven i li deien: S. «Profetitza, Messies; endevina qui t'ha
pegat».
Abans no canti el gall em negaràs tres vegades
C. Mentrestant Pere s'estava assegut fora, al pati. Una criada se li
acostà per dir-li: S. «Tu també hi anaves amb Jesús, el Galileu». C.
Però ell ho negà davant de tothom i li digué: S. «No sé de què em
parles». C. Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada s'hi fixà i
digué als qui eren allí: S. «Aquest anava amb Jesús, el Natzarè». C.
Pere ho tornà a negar i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de
poc els qui eren allà s'acostaren i digueren a Pere: S. «És veritat que
hi anaves, amb ells; se't nota fins i tot en el parlar». C. Ell es posà a
proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res
aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es recordà que Jesús
li havia dit: «Abans no canti el gall, em negaràs tres vegades», i així
que va ser fora, va plorar amargament.
L'entregaren a Pilat, el governador
C. Quan s'hagué fet de dia, tots els grans sacerdots i els notables del
poble tingueren sessió contra Jesús per decretar la seva mort. Se
l'endugueren encadenat i l'entregaren a Pilat, el governador romà.
No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d'una vida
C. Quan Judes, el qui l'havia traït, veié que l'havien condemnat, es
penedí del que havia fet. Retornà les trenta monedes als grans sacerdots
i als notables i els digué: S. «He pecat entregant a la mort un home
innocent». C. Ells, per tota resposta, li digueren: S. «A nosaltres ens
vens amb això? Tu t'arreglaràs». C. Ell llençà els diners al santuari,
sortí a fora, se'n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots
recolliren els diners, però es deien: S. «No podem posar-los amb el
diner de les ofrenes, perquè són el preu d'una vida». C. Després de
discutir-ho, van comprar amb aquells diners el camp del Terrisser per
sepultar els forasters. Per això encara avui s'anomena camp de Sang.
Així es complí el que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta
monedes, el preu d'un esclau, tal com l'avaluaven els israelites, i les
donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m'havia
indicat».
Ets tu el rei dels jueus?
C. Jesús comparegué davant el governador. El governador l'interrogà: S.
«Ets tu el rei dels jueus?» C. Jesús li digué: + «Sí, teniu raó». C.
Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans
sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu: S. «No sents
quantes acusacions presenten contra tu?» C. Però Jesús no li respongué
ni una paraula, tant que el governador n'estava tot sorprès. Cada any,
per la festa, el governador tenia el costum d'indultar un pres, el que
la gent volia. Llavors hi havia un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la
gent es reuní, Pilat els digué: S. «Qui voleu que indulti, Barrabàs o
Jesús, tingut per Messies?» C. Perquè s'adonava que li havien entregat
Jesús per enveja. Mentre Pilat seia al tribunal, la seva esposa li feu
arribar aquest encàrrec: S. «No vulguis saber res d'aquest innocent;
aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell». C. Mentrestant els grans
sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanessin
l'indult de Barrabàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin
dels dos volien que els indultés, ells li respongueren: S. «Barrabàs».
C. Pilat els diu: S. «I de Jesús, tingut per Messies, què n'he de fer?»
C. Tots li respongueren: S. «Que el crucifiquin». C. Digué Pilat: S.
«Per què? Quin mal ha fet?» C. Ells cridaven més fort encara: S. «Que el
crucifiquin». C. Quan Pilat s'adonà que era inútil el seu intent i que
més aviat crearia un avalot, es rentà amb aigua les mans davant la gent i
els digué: S. «Jo no soc responsable de la sang d'aquest home;
arregleu-vos vosaltres». C. Tot el poble respongué: S. «Que la
responsabilitat d'aquesta sang caigui sobre nosaltres i sobre els
nostres fills». C. Llavors els deixà lliure Barrabàs i entregà Jesús,
després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.
Salve, rei dels jueus
C. Els soldats del governador s'endugueren Jesús a l'interior del
pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li tragueren els
vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren al
front una corona d'espines que havien teixit, i a la mà dreta li posaren
una canya. Després, per burlar-se'n, s'agenollaven davant d'ell i li
deien: S. «Salve, rei dels jueus». C. També l'escopien i li prenien la
canya per pegar-li al cap. Acabada la burla, li tragueren el mantell, li
posaren els seus vestits i se l'endugueren per crucificar-lo.
Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell
C. Quan sortien, trobaren un home de Cirena, que es deia Simó, i
l'obligaren a carregar-se la creu de Jesús. Arribaren a un indret
anomenat Gólgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li oferiren una
beguda de vi barrejat amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure.
Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren
als daus. I s'assegueren allà per fer la guàrdia. Sobre el seu cap,
havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el
rei dels jueus». Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell, l'un
a la dreta i l'altre a l'esquerra.
Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu
C. Els qui passaven l'insultaven, movien el cap amb aires de mofa i
deien: S. «Tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres
dies, salva't tu mateix; si ets el Fill de Déu, baixa de la creu». C.
També se'n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els
notables. Deien: S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de
salvar-se ell mateix! Ell que és el rei d'Israel, que baixi ara de la
creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l'alliberi, doncs, si tant
se l'estima, ell que deia: Soc Fill de Déu». C. Els bandolers que havien
estat crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.
Eli, Eli, lema sabactani?
C. Des del migdia fins a mitja tarda s'estengué una foscor sobre tota la
terra. Cap a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força: + «Eli, Eli,
lema sabactani?» C. Que vol dir: + «Déu meu, Déu meu, per què m'heu
abandonat?» C. Alguns dels qui eren allí deien: S. «Ara crida Elies». C.
Un d'ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà
al capdamunt d'una canya perquè begués. Però els altres li deien: S.
«Deixa'l estar. A veure si ve Elies a salvar-lo». C. Jesús tornà a
cridar amb tota la força i expirà.
Aquí tothom s'agenolla, i fa una pausa
C. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s'esquinçà en dos
trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s'esberlaren, els
sepulcres s'obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi
reposaven; després de la resurrecció de Jesús sortiren dels sepulcres,
anaren a la Ciutat Santa i s'aparegueren a molts. Quan el centurió i els
soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot el que havia
passat, s'esveraren molt i deien: S. «És veritat: Aquest home era Fill
de Déu». C. També moltes dones eren allà mirant-s'ho de lluny. Havien
seguit Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos.
Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i
la mare dels fills de Zebedeu.
Josep posà el cos de Jesús en el seu sepulcre nou
C. Cap al tard vingué un home ric d'Arimatea, que es deia Josep, i era
també dels seguidors de Jesús. Aquest home anà a trobar Pilat per
demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donessin el cos. Josep el
prengué, l'amortallà amb un llençol i el posà en el sepulcre nou que ell
s'havia fet tallar a la roca. Després feu rodolar una gran pedra, per
tancar l'entrada del sepulcre, i se n'anà. Maria Magdalena i l'altra
Maria eren allà, assegudes davant el sepulcre.
Podeu disposar d'una guàrdia.
Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu
C. L'endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus
anaren en corporació a trobar Pilat per dir-li: S. «Senyor, ens hem
recordat que aquell impostor quan encara vivia va dir: "Al cap de tres
dies ressuscitaré". Doneu ordre de guardar el sepulcre fins al tercer
dia, no fos cas que els deixebles anessin a robar-lo i diguessin al
poble: "Ha ressuscitat d'entre els morts". Seria una impostura pitjor
que la primera». C. Pilat els digué: S. «Podeu disposar d'una guàrdia.
Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu». C. Ells anaren al sepulcre
i l'asseguraren segellant-ne l'entrada i posant-hi guàrdia.
