 |
DIMARTS DE LA SETMANA IV DE PASQUA
Lectura primera Fets 11,19-26
Anunciaven també als pagans
la Bona Nova de Jesús, el Senyor
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, els creients de Jerusalem, dispersats en la persecució
que va seguir a la mort d'Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i
Antioquia, i predicaven la paraula, però només als jueus; tanmateix,
n'hi havia alguns de Xipre i de Cirena que, en arribar a Antioquia,
anunciaven també als pagans la Bona Nova de Jesús, el Senyor. I com que
la força del Senyor els afavoria, n'hi hagué molts que cregueren i es
convertiren al Senyor. Quan aquesta nova arribà a oïda de la comunitat
de Jerusalem, hi enviaren Bernabé.
Tan bon punt hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, ell, que
era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, se n'alegrà, i els
encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor, amb cor decidit. I
molta gent fou guanyada per al Senyor. Llavors Bernabé se n'anà a Tars a
buscar Saule; el trobà i el dugué a Antioquia. Durant un any sencer
visqueren amb aquella comunitat i instruïren molta gent. És a Antioquia
on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.
Salm responsorial 86,1-3.4-5.6-7 (R.: Salm 116,1a)
El Senyor té el palau a la muntanya santa,
i estima més els portals de Sió
que totes les viles de Jacob.
S'han dit de tu, ciutat de Déu,
oracles gloriosos.
R. Lloeu el Senyor, tots els pobles.
O bé:
Al·leluia.
«Compto Egipte i Babilònia
entre els fidels que em coneixen.
A Filistea, a Tir i a Etiòpia els dic:
"Fills de Sió"».
Diuen d'ella:
«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;
aquest i aquell altre són fills de Sió». R.
El Senyor va escrivint al registre dels pobles:
«Fill de Sió».
I els cantors i els dansaires responen:
«De tu brollen totes les meves fonts!». R.
Al·leluia Jo 10,27
Les meves ovelles reconeixen la meva veu,
diu el Senyor;
també jo les reconec i elles em segueixen.
Evangeli Jo 10,22-30
Jo i el Pare som u
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
A Jerusalem celebraven la festa de la Dedicació. Feia mal temps, i Jesús
s'estava pel temple sota el pòrtic de Salomó. Els jueus el rodejaren i
li deien: «Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies,
digue-ho clar». Jesús els respongué: «Ja us ho he dit, però no ho voleu
creure. Tot el que jo faig en nom del meu Pare parla a favor meu, però
vosaltres no creieu perquè no sou de les meves ovelles. Les meves
ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em
segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les
prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i
ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».
