Lectura primera Rm 12,5-16a
Som membres els uns dels altres
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, nosaltres que som tants, units en Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres. Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut de Déu. El qui té un do profètic, que vagi d'acord amb la fe. El qui té el do de servir, d'ensenyar o d'exhortar, que realment serveixi, ensenyi o exhorti. El qui comparteix amb un altre allò que té, que doni sense reserva. Que els qui ocupen un càrrec de dirigents s'hi dediquin amb tota sol·licitud. Que els qui ajuden les persones necessitades ho facin amb alegria.
Que el vostre amor no tingui res de fingit. Detesteu el mal. Enamoreu-vos del bé. Estimeu-vos amb afecte de germans, avanceu-vos els uns als altres a honorar-vos. Sigueu diligents i no peresosos, inflamats per l'Esperit. Serviu el Senyor. Que l'esperança us ompli d'alegria. Sigueu soferts en les penes, assistiu sempre a la pregària, ajudeu els cristians necessitats, acolliu els forasters. Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. Estigueu contents amb els qui ho estan, ploreu amb els qui ploren. Viviu d'acord els uns amb els altres. No sigueu orgullosos, sinó poseu-vos al nivell dels humils.
Salm responsorial 130,1.2.3
El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses,
o de coses massa altes per a mi.
R. Guardeu-me en pau als vostres braços, Senyor.
Em mantinc en una pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
tot esperant els vostres dons. R.
Israel espera en el Senyor
ara i per tots els segles. R.
Al·leluia Mt 11,28
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats;
jo us faré reposar, diu el Senyor.
Evangeli Lc 14,15-24
Ressegueix els camins i els murs de tanca
i obliga a venir els qui trobis,
fins que s'ompli la casa
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un dels qui menjaven amb Jesús exclamà: «Feliços els qui podran asseure's a taula en el Regne de Déu!»
Jesús li digué: «Un home que feia una gran festa convidà molta gent. A l'hora del dinar envià el seu criat a dir als convidats: "Veniu, que tot és a punt". Però tots començaren d'excusar-se, l'un després de l'altre. El primer deia: "He comprat un camp i l'haig d'anar a veure. Dispensa'm, si et plau". Un altre deia: "He comprat cinc parelles de bous i me'n vaig a provar-les. Dispensa'm, si et plau". Un altre deia: "M'he casat fa poc i no podré venir". El criat se'n tornà, i contà al seu amo el que passava. Ell, indignat, li digué: "Surt de seguida per les places i els carrers de la ciutat i fes venir els pobres, invàlids, cecs i coixos". Quan ho hagué fet, el criat li digué: "Senyor, he complert el que m'havíeu manat, però encara hi ha lloc". L'amo respongué: "Ressegueix els camins i els murs de tanca i obliga a venir els qui trobis, fins que s'ompli la casa. Us asseguro que ni un de sol dels qui jo havia convidat no tastarà el meu dinar"».
