Lectura primera Fets 3,1-10
Et dono el que tinc: en el nom de Jesús, alça't i camina!
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere i Joan pujaven al temple a mitja tarda per pregar. En aquells moments portaven un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia a una entrada del temple anomenada «Porta Bonica», per demanar caritat als qui entraven al temple. L'home, en veure que Pere i Joan anaven a entrar, els demanà caritat. Pere, amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué: «Mira'ns». L'home se'ls mirà, esperant que li donarien alguna cosa, i Pere li digué: «No tinc plata ni or, però et dono el que tinc: En el nom de Jesucrist, el Natzarè, alça't i camina!» Pere li agafà la mà dreta i l'aixecà. A l'instant les plantes dels peus i els turmells se li enfortiren, es posà dret d'un salt, i caminava, i entrà amb ells al temple caminant i saltant i lloant Déu.
Tot el poble el veié com caminava i lloava Déu, i n'estaven meravellats: no s'explicaven què li podia haver passat, perquè tothom el coneixia, i sabien que era l'home que seia demanant caritat a la Porta Bonica del temple.
Salm responsorial 104,1-2.3-4.6-7.8-9 (R.: 3b)
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Dediqueu-li càntics,
acompanyeu-los amb cítares,
feu l'elogi de les seves meravelles.
R. Alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.
O bé:
Al·leluia.
O bé:
Al·leluia.
Glorieu-vos del seu nom sagrat,
alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.
Penseu en el Senyor i en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència. R.
Descendents d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit,
ell és el Senyor, el nostre Déu,
imposa el seu judici per tota la terra. R.
Recorda sempre l'aliança,
la promesa feta per milers de generacions,
l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isahac. R.
Al·leluia Salm 117,24
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo.
Evangeli Lc 24,13-35
El reconegueren quan partia el pa
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús se n'anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin.
Ell els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?» Ells s'aturaren amb un posat trist, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ets l'únic que no saps el que hi ha passat?» Els preguntà: «Què?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S'havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l'entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se'ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l'han vist pas». Ell els digué: «Si que us costa d'entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes! No havia de patir tot això el Messies abans d'entrar en la seva glòria?» Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.
Mentrestant s'acostaven al poblet on es dirigien, i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda't amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l'un a l'altre: «No és veritat que els nostres cors s'abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?»
Llavors mateix s'alçaren de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». Ells també contaven el que els havia passat pel camí, i com l'havien reconegut quan partia el pa.
