Lectura primera 1Tm 6,13-16
Et recomano que guardis irreprensible el manament rebut,
fins que es manifestarà el nostre Senyor
Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, davant Déu, font de tota vida, i davant Jesucrist, que sota Ponç Pilat donà testimoni amb la seva noble confessió, et recomano que guardis irreprensible i sense falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist, el nostre Senyor. Quan serà l'hora, farà aparèixer la seva manifestació aquell qui és de debò feliç i l'únic Sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels Senyors, l'únic que té com a pròpia la immortalitat, i habita en una llum inaccessible: Cap home no l'ha vist mai, ni és capaç de veure'l. A ell l'honor i el poder per sempre. Amén.
Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: 2c)
Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.
R. Entreu davant el Senyor amb crits d'alegria.
Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.
Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu i beneïu el seu nom. R.
«Que n'és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles». R.
Al·leluia Cf. Lc 8,15
Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu,
i donen fruit amb perseverança.
Evangeli Lc 8,4-15
La llavor que cau a la terra bona
vol dir aquells que reben la paraula i,
sofrint amb constància, arriben a donar fruit
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, es reuní entorn de Jesús una gran gentada que venia de totes les poblacions. Ell els digué amb una paràbola: «El sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part caigué arran del camí, i la van trepitjar els qui passaven o se la van menjar els ocells. Una altra part caigué a la roca, però quan començava a créixer s'assecà, perquè no hi havia saó. Una altra part caigué enmig dels cards, els cards van créixer al mateix temps i acabaren per ofegar-la. Una part, finalment, caigué a la terra bona, i quan hagué crescut arribà a donar el cent per u». Acabat de dir això, cridà: «Qui tingui orelles que ho senti».
Els seus deixebles li preguntaren què volia dir aquella paràbola. Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del seu Regne, però als altres els ho he de dir en paràboles perquè, tot i veure-hi, no vegin, tot i sentir-hi, no entenguin. La paràbola vol dir això: La llavor és la paraula de Déu. La que ha estat sembrada arran del camí vol dir aquells que han escoltat, però després ve el diable i s'enduu la paraula sembrada en el seu cor, perquè no es converteixin a la fe i no se salvin. La llavor sembrada a la roca vol dir aquells que, quan senten la paraula, la reben amb alegria, però no arrela; creuen només per un moment i a l'hora de la prova es fan enrere. La llavor que cau enmig dels cards vol dir aquells que han escoltat, però, quan se'n van, les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els ofeguen, i no arriben a donar fruit madur. Finalment, la llavor que cau a la terra bona vol dir aquells que reben la paraula i la retenen amb un cor bo i ben disposat, i, sofrint amb constància, arriben a donar fruit».
