02/11/2026
COMMEMORACIÓ DE TOTS ELS FIDELS DIFUNTS
I. PRIMERA LECTURA DE L'ANTIC TESTAMENT
1
Lectura primera 2M 12,43-46
Un gest bo i noble, inspirat per l'esperança de la resurrecció
Lectura del segon llibre dels Macabeus
En aquells dies, Judes Macabeu feu entre els seus homes una col·lecta, recollí dues mil monedes de plata i les envià a Jerusalem per oferir un sacrifici d'expiació pel pecat dels homes que havien mort en la batalla. Era un gest bo i noble, inspirat per l'esperança de la resurrecció. Perquè si ell no hagués esperat que els qui havien caigut ressuscitarien, hauria estat inútil i neci de pregar pels qui ja eren morts. Però ell, d'acord amb la fe santa, tenia present la recompensa magnífica, reservada als qui s'adormen mantenint-se fidels. Per això volgué que oferissin un sacrifici d'expiació, perquè els morts fossin absolts dels seus pecats.
2
Lectura primera Jb 19,1.23-27a
Sé que el meu defensor viu
Lectura del llibre de Job
Job respongué als seus amics: «Tant de bo que les meves paraules quedessin inscrites, gravades amb un cisell d'acer i resseguides amb plom, entallades a la roca perquè em fessin de testimoni. Però jo sé que el meu defensor viu i que a la fi testificarà a favor meu: veuré que el meu testimoni em fa costat, contemplaré Déu, que em portarà una b0na nova. Jo mateix el contemplaré, el veuran els meus ulls, i no els d'un altre».
3
Lectura primera Sa 3,1-9
Déu accepta els justos
com una víctima oferta sencera sobre l'altar
Lectura del llibre de la Saviesa
Les ànimes dels justos estan en mans de Déu, i cap turment no les podrà tocar. Als ulls dels insensats semblava que morissin, la seva partença era tinguda per un mal, el seu traspàs, aparentment, era un desastre. Però ells han trobat la pau. Els homes veien només les penes que sofrien, i ells, en canvi, tenien l'esperança segura de la immortalitat. Després de corregir-los amb moderació, Déu els donà una felicitat immensa, perquè els ha posat a prova i ha trobat que eren dignes d'ell. Els ha depurat com l'or al gresol i els ha acceptat com una víctima oferta sencera sobre l'altar.
Quan el Senyor vindrà a visitar-los, s'alçaran com una flama, com les guspires que incendien el rostoll; governaran nacions i dominaran pobles, i el Senyor regnarà entre ells per sempre. Els qui tenien posada en ell la confiança comprendran la veritat, i els qui l'han estimat fidelment estaran amb ell, perquè dona als seus sants el favor i la gràcia, i vindrà a visitar els seus elegits.
4
Lectura primera Sa 4,7-15
Una vida neta val tant com una edat madura
Lectura del llibre de la Saviesa
El just, ni que mori aviat, trobarà el repòs, perquè no són la llarga vida o el nombre d'anys els qui donen la mesura d'una vellesa honorable: un home de seny és igual que si tingués els cabells blancs, i una vida neta val tant com una edat madura.
Déu s'ha complagut en la seva vida i l'ha estimat, i veient que vivia entre els pecadors, se l'ha endut. Se l'ha emportat abans no el pervertís la malícia, o l'engany no seduís la seva ànima, perquè l'encís de la dolenteria ofusca la bondat, i el remolí de les passions mina els esperits innocents.
En poc temps havia arribat a la maduresa d'una llarga vida. La seva ànima era agradable al Senyor, i per això el feu sortir de pressa d'entre els dolents. Però la gent que ho veia no ho entenia ni sabia adonar-se d'aquesta veritat, que Déu dona als sants el favor i la gràcia, i ve a visitar els seus elegits.
5
Lectura primera Is 25,6a.7-9
El Senyor farà desaparèixer per sempre la mort
Lectura del llibre d'Isaïes
Aquell dia, en aquesta muntanya, el Senyor de l'univers prepararà per a tots els pobles un convit. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions, engolirà per sempre la Mort.
El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l'oprobi del seu poble arreu de la terra. Ha parlat el Senyor.
Aquell dia diran: Aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat.
6
Lectura primera Lm 3,17-26
És bo d'esperar silenciosament la salvació del Senyor
Lectura de les Lamentacions
La meva ànima viu lluny del benestar, ja no recordo la felicitat i penso dintre meu: «He perdut tota l'esperança, no puc confiar en el Senyor».
El record de les meves penes i del meu abandó m'amarga i m'enverina. Com més hi penso i ho medito més em replego sobre meu. Però ara vull fer reviure altres pensaments, que em mantindran l'esperança: No s'han extingit els favors del Senyor, no s'han pas esgotat; la seva pietat és nova cada matí, la seva fidelitat és immensa. Em dic a mi mateix: «La meva part és el Senyor, i per això espero en ell».
El Senyor és bo amb els qui hi confien, amb tots aquells que el cerquen. És bo d'esperar silenciosament la salvació del Senyor.
7
Lectura primera Dn 12,1-3
Els qui dormen a la pols es desvetllaran
Lectura del llibre de Daniel
En aquells dies, mentre jo, Daniel, plorava i estava de dol, vaig sentir aquestes paraules del Senyor: «En aquell temps es presentarà Miquel, comandant dels exèrcits celestials, que vetlla pels fills del teu poble; hi haurà un temps de desgràcies com no se n'havien vist des que existeixen les nacions fins aquell moment. Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui estaran inscrits en el llibre. La multitud dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllarà, uns per a la vida eterna, altres per a la vergonya d'una reprovació eterna.
Els justos resplendiran com la llum del firmament, els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més».
II. SALMS RESPONSORIALS
1
Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1; o bé: 4a)
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna;
em guia per camins segurs,
per l'amor del seu nom.
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
O bé:
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res, perquè us tinc vora meu.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor
m'asserena i em conforta. R.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m'heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R.
2
Salm responsorial 24,6-7bc.17-18.20-21 (R.: 1; o bé: 3)
Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l'amor que ens heu guardat des de sempre.
Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant.
R. A vós, Senyor, elevo la meva ànima.
O bé:
No s'enduran un desengany
els qui esperen en vós.
Eixampleu el meu cor oprimit,
traieu-me de la meva dissort.
Mireu la meva aflicció i les meves penes,
i perdoneu-me tots els meus pecats. R.
Guardeu la meva vida i deslliureu-me;
m'he emparat en vós; que no en tingui un desengany.
La rectitud i l'honradesa em salvaguarden,
perquè en vós tinc posada l'esperança. R.
3
Salm responsorial 26,1.4.7 i 8b i 9a.13-14 (R.: 1a; o bé: 13)
El Senyor m'il·lumina i em salva,
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida,
qui em pot esfereir?
R. El Senyor m'il·lumina i em salva.
O bé:
N'estic cert, fruiré en el país de la vida
de la bondat que em té el Senyor.
Una cosa he demanat al Senyor,
i la desitjo amb tota l'ànima:
poder viure a la casa del Senyor
tots els dies de la vida,
per fruir-hi de l'estima del Senyor
i vetllar pel seu temple. R.
Escolteu el meu clam, Senyor,
compadiu-vos de mi, responeu-me.
Arribar davant vostre és el que vull;
Senyor, no us amagueu. R.
N'estic cert, fruiré en el país de la vida
de la bondat que em té el Senyor.
Espera en el Senyor!
Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi!
Espera en el Senyor! R.
4
Salm responsorial 41,2.3.5bcd;42,3.4.5 (R.: 41,3a)
Com la cérvola es deleix
per l'aigua viva,
també em deleixo jo
per vós, Déu meu.
R. Tot jo tinc set de Déu,
del Déu que m'és vida.
Tot jo tinc set de Déu,
del Déu que m'és vida;
quan podré veure
Déu cara a cara? R.
Recordo com en altres temps
venia amb colles d'amics
cap a la casa de Déu,
enmig d'un aplec festiu,
amb crits d'alegria i de lloança. R.
Envieu-me la llum i la veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya sagrada,
al lloc on residiu. R.
M'acostaré a l'altar de Déu,
a Déu, que és la meva alegria;
ho celebraré i us lloaré amb la cítara,
Senyor, Déu meu. R.
Esplaio el meu cor apenat
recordant com en altres temps
venia amb colles d'amics
cap a la casa de Déu
enmig d'un aplec festiu,
amb crits d'alegria i de lloança. R.
5
Salm responsorial 62,2.3-4.5-6.8-9 (R.: 2b)
Vós, Senyor, sou el meu Déu; de bon matí jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós,
per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d'aigua.
R. Tot jo tinc set de vós, Senyor, Déu meu.
Jo us contemplava al vostre santuari
quan us veia gloriós i poderós.
L'amor que em teniu val més que la vida;
per això els meus llavis us lloaran. R.
Que tota la vida us pugui beneir
i alçar les mans lloant el vostre nom.
Saciat del bo i millor,
us lloaré amb el goig als llavis. R.
Perquè vós m'heu ajudat,
i soc feliç sota les vostres ales.
La meva ànima s'ha enamorat de vós,
em sosté la vostra mà. R.
6
Salm responsorial 102,8 i 10.13-14.15-16.17-18 (R.: 8a; o bé: 36;39a)
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor.
No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.
R. El Senyor és compassiu i benigne.
O bé:
És el Senyor qui salva els justos.
Com un pare s'apiada dels fills,
el Senyor s'apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens va formar,
i es recorda que som pols. R.
La vida de l'home dura com l'herba,
la seva florida és com la dels camps;
desapareix quan hi passa la ventada,
i no es coneix el lloc on era. R.
Però l'amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
la seva bondat s'estén als fills dels fills,
si guarden la seva aliança,
si es recorden dels preceptes i els compleixen. R.
7
Salm responsorial 114,5 i 6;115,10-11.15-16ac (R.: 114,9)
El Senyor és just i benigne,
el nostre Déu sap compadir.
El Senyor salvaguarda els senzills,
jo era feble i m'ha salvat.
R. Continuaré caminant entre els qui viuen,
a la presència del Senyor.
O bé:
Al·leluia.
Crec amb tot el cor, tot i que deia:
«Que en soc, de dissortat»,
tot i que deia, veient-me perdut:
«Els homes, tots enganyen». R.
Al Senyor li doldria
la mort dels qui l'estimen.
Ah, Senyor, soc el vostre servent.
Vós em trencàreu les cadenes. R.
8
Salm responsorial 121,1-2.4-5.6-7.8-9 (R.: 1; o bé: cf. 1)
Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
R. Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
O bé:
Anem amb alegria a la casa del Senyor.
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor.
A complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David. R.
Augureu la pau a Jerusalem:
Que visquin segurs els qui t'estimen,
que sigui inviolable la pau dels teus murs,
la quietud dels teus merlets. R.
Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me dir:
«Que hi hagi pau dintre teu».
Per la casa del Senyor, el nostre Déu,
et desitjo la felicitat. R.
9
Salm responsorial 129,1-2.3-4.5-6a.6b-7.8 (R.: cf. 1; o bé: cf. 5)
Des de l'abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica.
R. Des de l'abisme us crido, Senyor.
O bé:
Confio en el Senyor, confio en la seva paraula.
Si tinguéssiu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte. R.
Confio en la paraula del Senyor,
la meva ànima hi confia.
Espera el Senyor la meva ànima,
més que els sentinelles el matí. R.
Que esperin el matí els sentinelles!
Israel espera el Senyor,
perquè són del Senyor l'amor fidel
i la redempció generosa. R.
És ell qui redimeix Israel
de totes les seves culpes. R.
10
Salm responsorial 142,1-2.5-6.7ab i 8ab.10 (R.: 1a)
Senyor, escolteu la meva pregària,
escolteu la meva súplica,
responeu-me, vós que sou bo i fidel.
No vulgueu judicar el vostre servent:
no podríeu absoldre ningú dels qui han viscut.
R. Senyor, escolteu la meva pregària.
Tot evocant el record dels temps antics,
meditant les vostres proeses,
considerant les obres de les vostres mans,
estenc a vós els braços i us miro,
em sento tot jo com una terra esgotada. R.
De pressa, Senyor, responeu-me,
que ja em falta l'alè;
que pugui escoltar el vostre amor a punta de dia;
confio en vós. R.
Ensenyeu-me a fer la vostra voluntat,
vós sou el meu Déu.
Que el vostre esperit em condueixi
per terra plana. R.
III. SEGONA LECTURA DEL NOU TESTAMENT
1
Lectura segona Rm 5,5-11
Déu, que ens ha fet justos per la sang de Crist,
per Crist ens salvarà de la pena
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, l'esperança no pot defraudar ningú després que Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor. Adoneu-vos bé d'això: Quan nosaltres érem encara incapaços de tot, Crist va morir pels qui érem dolents. Qui trobaríem disposat a morir per un home honrat? Potser sí que per un home bo trobaríem qui tingués la valentia de donar la vida. Doncs bé, Déu donà prova de l'amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors. Però després que ell ens ha fet justos per la sang de Crist, amb molta més raó, per Crist, ell ens salvarà de la pena. Perquè si vam ser reconciliats amb Déu al preu de la mort del seu Fill quan érem encara enemics, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida. Encara més: gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor, que ara ens ha reconciliat, tenim l'honor de gloriar-nos en Déu.
2
Lectura segona Rm 5,17-21
Allà on s'ha multiplicat el pecat,
la gràcia de Déu ha estat encara més abundant
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, si per haver fallat Adam tot sol va imperar la mort per culpa d'ell, amb molt més motiu els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós que els fa justos viuran i regnaran gràcies a un de sol, que és Jesucrist.
Per tant, així com per haver fallat un sol home es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un de sol tots els homes són absolts i obtenen la vida; així com, per haver desobeït aquell home sol, els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un de sol, esdevindran justos els altres.
La introducció de la Llei va fer que encara es multipliquessin les caigudes, però allà on s'ha multiplicat el pecat la gràcia de Déu ha estat encara més abundant, tant que, així com el pecat imperava amb la mort, ara impera la gràcia, que ens fa justos i ens duu a la vida eterna, per Jesucrist, el nostre Senyor.
3
Lectura segona Rm 6,3-9
Emprenguem una nova vida
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort. Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida. I si nosaltres hem estat plantats vora d'ell per aquesta mort semblant a la seva, també hem de ser-ho per la resurrecció. Queda ben clar: l'home que érem abans ha estat crucificat amb ell, perquè el cos pecador perdi el seu domini i d'ara endavant no sigueu esclaus del pecat: els qui són morts queden desvinculats del pecat.
I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre d'ell.
4
Lectura segona Rm 8,14-23
Esperem l'hora que el nostre cos serà redimit
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, tots els qui viuen portats per l'Esperit de Déu són els fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut pas un esperit d'esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!». Així l'Esperit s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell.
Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s'ha de revelar en nosaltres. Perquè tot l'univers creat està atent, esperant que es reveli d'una vegada la glorificació dels fills de Déu. L'univers creat s'ha trobat sotmès a una situació absurda, no perquè ell ho hagi volgut, sinó que un altre l'hi ha sotmès, donant-li, però, l'esperança que un dia serà alliberat de l'esclavatge d'aquesta situació desgraciada, per obtenir la llibertat, que és la glorificació dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta.
Però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui ja posseïm l'Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l'hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit.
5
Lectura segona Rm 8,31b-35.37-39
Qui serà capaç d'allunyar-nos del Crist, que tant ens estima?
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres. Qui serà capaç d'allunyar-nos del Crist, que tant ens estima? Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, els perills, la mort sagnant?
Però de tot això en sortim fàcilment vencedors amb l'ajut d'aquell qui ens estima. Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l'univers creat no serà capaç d'allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha demostrat com ens estima.
6
Lectura segona Rm 14,7-9.10b-12
Tant si vivim com si morim, som del Senyor
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.
Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu, tal com diu l'Escriptura: «Ho juro per la meva vida, diu el Senyor: Davant meu s'agenollarà tothom, i tota llengua confessarà a Déu les seves culpes».
Per tant, cadascú haurà de donar compte a Déu de la seva pròpia vida.
7
Lectura segona 1C 15,20-24a.25-28
Tots viurem gràcies al Crist
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d'Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascú al moment que li correspon: Crist el primer, després a l'hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d'autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l'Escriptura diu que «tot ho ha posat sota els seus peus». En dir «tot», és clar que no enclou Déu, que és justament qui li ho sotmetrà tot. I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà a Déu que li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.
8
Lectura segona 1C 15,51-57
La victòria ha engolit la mort
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, això que us dic, fins ara no ho sabíeu: No tots morirem, però tots serem transformats. Serà cosa d'un instant, d'un tancar i obrir d'ulls, al toc de corn final: el corn tocarà, i els morts ressuscitaran per no morir més, i nosaltres serem transformats. Perquè això que es consumeix, s'ha de revestir d'allò que ja no es pot consumir, i aquesta existència mortal s'ha de revestir d'una que és immortal.
Quan això que es consumeix es revestirà d'allò que ja no es consumeix, quan aquesta existència mortal es revestirà d'aquella que és immortal, es complirà allò que diu l'Escriptura: «La victòria ha engolit la mort. Oh mort, on és la teva victòria? On és l'agulló que t'incitava?»
L'agulló que incitava la mort és el pecat, i el vigor del pecat ve de la Llei. Però, donem gràcies a Déu: ell ens dona la victòria per Jesucrist, el nostre Senyor.
9
Lectura segona 2C 4,14-5,1
Les coses que veiem passen,
però les que no veiem duren per sempre
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres. Perquè tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s'estén a molta gent, farà que sigui desbordant l'acció de gràcies a la seva glòria.
Per això no ens desanimem. És veritat que la vida d'homes que vivim per fora es va consumint, però la que vivim dins nostre es va renovellant cada dia, perquè el pes lleuger del que ara sofrim, i que dura tan poc, va acumulant un pes incomparable de glòria que durarà sempre.
I nosaltres no apuntem a això que veiem, sinó a allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre.
El nostre cos, que és la casa i el tabernacle de Déu a la terra, serà destruït; però sabem que tenim al cel un altre edifici, un temple que és obra de Déu, no fet de mà d'homes, etern.
10
Lectura segona 2C 5,1.6-10
Tenim al cel un altre edifici
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, el nostre cos, que és la casa i el tabernacle de Déu a la terra, serà destruït; però sabem que tenim al cel un altre edifici, un temple que és obra de Déu, no fet de mà d'homes, etern.
Per això ens sentim molt coratjosos. Sabem que mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor, ja que no podem fer altra cosa sinó creure, sense veure'l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos, per anar a viure amb el Senyor, i no ambicionem res més que ser-li plaents, tant ara que som en el cos, com quan en sortirem. Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat vivint en el cos.
11
Lectura segona Fl 3,20-21
Jesucrist transformarà el nostre pobre cos
i el configurarà al seu cos gloriós
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d'allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l'univers.
12
Lectura segona 1Te 4,13-18
Estarem amb el Senyor per sempre
Lectura de la primera carta als cristians de Tessalònica
Germans, no podeu desconèixer què serà dels difunts: no voldríem pas que us entristíssiu, com ho fan els altres, que no tenen esperança. Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell.
D'acord amb la paraula del Senyor us diem que nosaltres, si encara quedàvem amb vida quan arribarà el Senyor, no serem primers que els qui hauran mort, perquè, a un senyal de comandament, al crit d'un arcàngel, al toc de corn de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer; llavors els qui d'entre nosaltres quedem en vida serem enduts juntament amb ells pels aires, en els núvols, per sortir a rebre el Senyor, i així estarem amb ell per sempre.
Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquestes paraules.
13
Lectura segona 2Tm 2,8-13
Si morim amb Jesucrist, també viurem amb ell
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, pensa que Jesucrist, del llinatge de David, ha ressuscitat d'entre els morts. Aquesta és la bona nova que jo predico, i per això he de sofrir fins a trobar-me empresonat com si fos un malfactor. Però les presons no poden encadenar la paraula de Déu. Jo ho suporto tot per amor dels elegits, perquè ells també aconsegueixin la salvació i la glòria eterna que Déu ens dona en Jesucrist.
Això que diem és ben cert: Si morim amb ell, també viurem amb ell; si som constants en les proves, també regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà; però, com que no pot negar-se ell mateix, ell continua fidel si nosaltres no li som fidels.
14
Lectura segona 1Jo 3,1-2
Veurem Déu tal com és
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l'ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.
15
Lectura segona 1Jo 3,14-16
Hem passat de la mort a la vida
perquè estimem els germans
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida; ho sabem perquè estimem els germans. Qui no estima continua mort. Tothom qui té odi al seu germà és un assassí i, com vosaltres sabeu, no hi ha cap assassí que tingui dintre seu la vida eterna.
L'amor veritable, l'hem conegut pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això també nosaltres hem de donar la vida pels germans.
IV. AL·LELUIA I VERS ABANS DE L'EVANGELI
1
Al·leluia i vers abans de l'evangeli Cf. Mt 11,25
Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.
2
Al·leluia i vers abans de l'evangeli Mt 25,34
Veniu, beneïts del meu Pare, diu el Senyor;
preneu possessió del Regne
que ell us tenia preparat des de la creació del món.
3
Al·leluia i vers abans de l'evangeli Jo 3,16
Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic;
tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.
4
Al·leluia i vers abans de l'evangeli Jo 6,39
Aquesta és la voluntat del meu Pare:
que jo no perdi res d'allò que ell m'ha donat,
sinó que ho ressusciti el darrer dia.
5
Al·leluia i vers abans de l'evangeli Jo 6,40
Tots els qui creuen en el Fill tenen vida eterna.
I jo els ressuscitaré el darrer dia, diu el Senyor.
6
Al·leluia i vers abans de l'evangeli Jo 6,51
Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;
qui menja aquest pa viurà per sempre.
7
Al·leluia i vers abans de l'evangeli Jo 11,25a.26
Jo soc la resurrecció i la vida, diu el Senyor;
els qui creuen en mi, no moriran mai més.
8
Al·leluia i vers abans de l'evangeli Fl 3,20
Tenim la nostra ciutadania al cel,
d'allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor.
9
Al·leluia i vers abans de l'evangeli 2Tm 2,11-12a
Si morim amb Jesucrist, també viurem amb ell;
si som constants en les proves,
també regnarem amb ell.
10
Al·leluia i vers abans de l'evangeli Ap 1,5a.6b
Jesucrist és el primer ressuscitat d'entre els morts.
Que li sigui donada la glòria i el poder
pels segles dels segles. Amén.
11
Al·leluia i vers abans de l'evangeli Ap 14,13
Feliços els qui des d'ara moren en el Senyor:
reposen dels seus treballs,
perquè les seves obres els acompanyen.
V. EVANGELI
1
Evangeli Mt 5,1-12a
Alegreu-vos-en i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s'assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».
2
Evangeli Mt 11,25-30
Veniu a mi, jo us faré reposar
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera».
3
Evangeli Mt 25,1-13
L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l'espòs. N'hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s'emportaren oli per a les torxes, però cadascuna de les prudents se'n proveí d'una ampolla. Com que el nuvi trigava, els vingué son, i totes s'adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: “L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l”. Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres: “Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s'encenen”. Però les prudents els respongueren: “Potser no n'hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne”. Mentre hi eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: “Senyor, Senyor, obriu-nos”. Però ell els respongué: ”Us dic amb tota veritat que no us conec”.
Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora».
4
Evangeli Mt 25,31-46
S'asseurà al seu tron gloriós i els separarà entre ells
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l'home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d'ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l'esquerra.
Després el Rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure'm”.
Els justos li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?”
El Rei els respondrà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d'aquests germans meus, per petit que fos, m'ho fèieu a mi”.
Després dirà als de la seva esquerra: “Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar”.
Ells li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?”
Ell els contestarà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d'aquests, per petit que fos, m'ho negàveu a mi”.
I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna».
5
Evangeli Mc 15,33-39;16,1-6
Jesús llançà un gran crit i expirà
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
Arribat el migdia s'estengué per tota la terra una fosca fins a mitja tarda. I a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força: «Elohi, Elohi, lamà sabactani?» Que traduït vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?» Alguns dels qui eren allí deien: «Mireu com crida Elies». Un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d'una canya perquè begués, i deia: «Deixeu, a veure si ve Elies a desclavar-lo». Jesús llançà un gran crit i expirà. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió que estava dret davant d'ell, quan veié com havia expirat, digué: «És veritat, aquest home era Fill de Déu».
Acabat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé compraren espècies aromàtiques, per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Entre elles es preguntaven: «Qui ens farà rodolar la pedra que tanca l'entrada del sepulcre?» Llavors alçaren els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada. Era una pedra realment molt grossa. Entraren al sepulcre, veieren, assegut a la dreta, un jove vestit de blanc, i s'esglaiaren.
Ell els diu: «No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no hi és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat».
6
Evangeli Lc 7,11-17
Jove, aixeca't
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús se n'anà a un poblet anomenat Naïm. L'acompanyaven els deixebles i molta gent. Quan s'acostaven a l'entrada del poble es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d'una mare viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.
Així que el Senyor la veié, se'n compadí i li digué: «No ploris». El Senyor s'acostà al fèretre i li posà la mà al damunt. Els qui el portaven s'aturaren, i ell digué: «Jove, aixeca't». El mort es posà assegut i començà a parlar. I el Senyor el donà a la seva mare. Tots quedaren esglaiats i glorificaven Déu.
La gent deia: «Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta». Deien també: «Déu ha visitat el seu poble». Per tot el país dels jueus i per tota la rodalia s'escampà aquesta anomenada de Jesús.
7
Evangeli Lc 12,35-40
Estigueu a punt també vosaltres
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l'amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d'un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: Si el cap de casa hagués previst l'hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada».
8
Evangeli Lc 23,33.39-43
Avui seràs amb mi al paradís
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Quan els soldats arribaren a l'indret anomenat Gólgota, crucificaren Jesús juntament amb dos criminals, un a la dreta i un altre a l'esquerra.
Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva't a tu mateix i a nosaltres». Però l'altre, renyant-lo, li respongué: «Tu que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal».
I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». Jesús li respongué: «T'ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».
9
Evangeli Lc 23,44-46.50.52-53;24,1-6a
Pare, confio el meu alè a les vostres mans
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Ja era cap al migdia quan s'estengué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s'havia eclipsat. La cortina que tancava el santuari, s'esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb tota la força: «Pare, confio el meu alè a les vostres mans». I havent dit això, expirà.
Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home noble i bo, natural d'Arimatea, població dels jueus, que esperava el Regne de Déu i no estava d'acord amb tot allò que el sanedrí havia decidit i havia fet. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, el desclavà, l'amortallà amb un llençol i el posà en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havia estat posat ningú.
El diumenge, molt de matí, les dones anaren al sepulcre amb les espècies aromàtiques que havien preparat. Trobaren que la pedra havia estat apartada de l'entrada del sepulcre. Hi entraren, però no trobaren el cos de Jesús, el Senyor. Mentre es preguntaven què havia passat, se'ls presentaren dos homes amb vestits resplendents. Esglaiades, s'inclinaren amb la cara fins a terra, i ells els digueren: «Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és, aquí: ha ressuscitat».
10
Evangeli Lc 24,13-35
No havia de patir tot això el Messies abans d'entrar a la seva glòria?
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Aquell mateix diumenge dos dels deixebles de Jesús se n'anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin.
Ell els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?». Ells s'aturaren amb un posat trist i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ets l'únic que no saps el que hi ha passat?». Els preguntà: «Què?». Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S'havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l'entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se'ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l'han vist pas». Ell els digué: «Sí que us costa d'entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes. No havia de patir tot això el Messies abans d'entrar en la seva glòria?». Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.
Mentrestant s'acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda't amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l'un a l'altre: «No és veritat que els nostres cors s'abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?»
Llavors mateix s'alçaren de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». Ells també contaven el que els havia passat pel camí, i com l'havien reconegut quan partia el pa.
11
Evangeli Jo 5,24-29
Els qui escolten el que jo dic i creuen,
ja han passat de la mort a la vida
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps Jesús digué als jueus: «Us ho dic amb tota veritat: Els qui escolten el que jo dic i creuen en aquell que m'ha enviat, tenen la vida eterna; no es presentaran al judici per ser-hi condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. Amb tota veritat us dic que ve l'hora, més ben dit, ja ha arribat, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i tots els qui l'hauran sentida, viuran. Perquè el Pare, que és font de tota vida, ha fet que el Fill també ho sigui. I també, com a Fill de l'home, li ha donat poder de judicar. No us estranyeu d'això que us dic: Ve l'hora que tots els qui són en els sepulcres sentiran la veu del Fill de Déu i, si han obrat bé, en sortiran per ressuscitar a la vida, però si han obrat malament, per ressuscitar condemnats».
12
Evangeli Jo 6,37-40
Tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.
I jo els ressuscitaré el darrer dia
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Tot allò que el Pare em dona vindrà a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi, perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la del qui m'ha enviat. I la voluntat del qui m'ha enviat és que jo no perdi res d'allò que ell m'ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia. Perquè la voluntat del meu Pare és que tots els qui veuen el Fill i creuen en ell tinguin vida eterna. I jo els ressuscitaré el darrer dia».
13
Evangeli Jo 6,51-58
Qui menja aquest pa, viurà per sempre,
i jo el ressuscitaré el darrer dia
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquesta pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món».
Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s'ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?».
Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».
14
Evangeli Jo 11,17-27
Jo soc la resurrecció i la vida
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps Jesús arribà a Betània quan ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.
Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s'hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu».
Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?».
Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món».
15
Evangeli Jo 11,32-45
Llàtzer, vine a fora
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps Maria, la germana de Llàtzer, arribà on era Jesús i, en veure'l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s'hauria mort». Quan Jesús veié com plorava, i com ploraven també els jueus que l'havien acompanyada, es commogué profundament i es contorbà. Llavors preguntà:
«On l'heu posat?». Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: «Mireu com l'estimava». Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?»
Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa». Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort». Li respon Jesús: «No t'he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?». Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m'heu escoltat. Ja sé que sempre m'escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i creguin que sou vós qui m'heu enviat». Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora». I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d'amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar».
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell.
16
Evangeli Jo 12,23-28
El gra de blat, quan cau a terra, si mor,
dona molt de fruit
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus. En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d'aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom». Una veu va dir del cel estant: «Ja l'he glorificat, però encara el glorificaré».
17
Evangeli Jo 14,1-6
A casa el meu Pare hi ha lloc per a tots
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s'asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n'hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig».
Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?».
Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi».
18
Evangeli Jo 17,24-26
Vull que estiguin amb mi allà on jo estic
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i pregà dient: «Pare, aquells que vós m'heu donat vull que estiguin amb mi allà on jo estic, i vegin la meva glòria, la que m'heu donat per haver-me estimat ja abans de crear el món. Pare bo, el món no us ha conegut, però jo us he conegut, i ells han conegut que vós m'heu enviat. Jo els he fet conèixer el vostre nom i els el faré conèixer més encara, perquè l'amor amb què m'heu estimat estigui en ells, i també hi estigui jo».
19
Evangeli Jo 19,17-18.25-39
Inclinà el cap i expirà
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús sortí, portant-se ell mateix la creu, cap a l'indret conegut amb el nom de lloc de la Calavera, en hebreu Gólgota. Allà el crucificaren. Juntament amb ell en crucificaren dos més, posats a banda i banda amb Jesús al mig.
Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare: «Dona, aquí tens el teu fill». Després digué al deixeble: «Aquí tens la teva mare». I d'aleshores ençà el deixeble l'acollí a casa seva.
Després d'això, Jesús, conscient que ja s'havia realitzat tot el que calia, perquè s'acabés de complir el que anunciava l'Escriptura digué: «Tinc set». Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Llavors cobriren la punta d'un manat d'hisop amb una esponja xopa de vinagre i la hi acostaren als llavis. Jesús, després de prendre el vinagre, digué: «Tot s'ha complert». Llavors inclinà el cap i expirà.
Era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedessin a les creus durant el repòs del dissabte, tant més que aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això demanaren a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i s'adonaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat i a l'instant en sortí sang i aigua. En dona testimoni el qui ho veié. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, perquè també vosaltres cregueu. Efectivament: tot això succeí perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «No li han de trencar cap os». I un altre lloc de l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».
Després d'això, Josep d'Arimatea, que era dels seguidors de Jesús, però d'amagat per por dels jueus, demanà a Pilat l'autorització per endur-se'n el cos. Pilat ho permeté. Josep hi anà i tragué el cos de la creu. També hi anà Nicodem, aquell que temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà unes cent lliures d'espècies, barreja de mirra i àloes.
